Aquest mini gos ja ha fet 5 anys!!!

Primer moble muntat

Y de pronto...

Y de pronto avui el P. Laplana va y em diu... t'ho deia perquè tinc la filla d'una cosina germana meva que també és així guapeta, rossa i no massa alta... aja!! de manera que és així com em veu!! encara he tingut sort i resulta que em veu guapeta!!

Por los pelos

Des de que condueixo no havia tingut mai cap susto. Ni un sòl copet tot i que el meu cotxe estigui ple de rascadetes i bonys (petits) però són coses que ni tan sols he fet jo, simplement apareixen així que algú les deu haber fet!
Crec que va ser aquest estiu que anant cap a manresa vaig haber de frenar en sec perquè de cop els cotxes del davant es van aturar, aquesta puta carretera que vas tan tranquil i de sobte tothom frena i no saps massa perquè...
Aquella vegada el cotxe em va frenar a temps i vaig quedar a un parell de centímetres del cotxe del davant, inclús vaig poder veure com el conductor em mirava pel retrovisor, segur que esperava el cop i desitjava tant com jo que el cotxe s'aturés.
Crec que conforme em faig gran sóc més prudent al volant. Vull dir que ara segur, perquè me n'adono, que sóc molt més prudent que uns anys enrera, vaig més a poc a poc i a més si alguna cosa he tingut des de que em vaig treure el carnet és el guardar la distància de seguretat, quina és la distància recomanada? doncs jo el doble!! però això no és garantia de res.
Ahir em vaig tornar a trobar en una situació semblant, més greu puc dir, perquè sí que no vaig ser capaç de frenar del tot el cotxe. El cotxe de davant es va aturar, ho vaig veure i vaig frenar però el veia cada cop més i més aprop i continuaba frenant i el meu no s'aturava. I vaig cridar merda! i vaig pensar no es pararà, me la foto però bien! tot en una milèssima de segon, cop de volant a la dreta i ufffff estem salvats, un centímetre més i em veia amb els airbags por los aires i el cotxe completament esclafat.
Ahir per primer cop vaig tenir por al volant, i vaig veure clar que qualsevol dia, com qualsevol altra persona puc morir a la carretera.
Diuen que a la tercera va la vençuda...

Buscant la comoditat absoluta

Ahir el dia de festa va donar per molt, em vaig passar el matí mirant sofàs amb l'Anna. De fet vem passar el matí sencer seient i aixecant-nos, provant toooots els sofàs de les moltes botigues de mobles que vem visitar.
Aquest és massa dur!, aquest te el respatller baix, aquest és comodíssim... i així moltes més.
Al final a la tarda ho vaig acabar de rematar i vaig tornar a la botiga on m'havien pressupostat el que més ens va agradar a totes dues i ja està! està encarregat! i aprofitant el transport també vaig encarregar les cadires, el moble per la tv (que encara no tinc) i un moblet super xulo per l'entrada jajaja a esperar un mes que és el que trigaran a portar-m'ho!!!

Una creativa entre nosaltres

Hi ha qui te un caràcter especial, i unes aptituds especials. La meva amiga Sandra de Barcelona les té. Sempre l'he vist com una persona meticulosa i súper creativa.
Només cal veure el que fa amb les seves manetes, una mostra de la imaginació que té i de Santa Paciència!!!
Us presento les seves creacions, "Filippos Puppen".

http://www.flickr.com/photos/19362084@N02/

Campanas de boda

Avui m'han dit que pel que sembla el 2009 tindrem boda a Madrid, els tiets es casen!!

Terror

Divendres 19h de la tarda, condueixo.
Una ambulància passa a tot drap i esclato a plorar. La simple idea de que puguis ser tu em desborda.

Un lio

Dilluns vaig conèixer a la meva veïna de sant vicenç, és una noia de Terrassa.
Ella és propietària i viu al pis del costat.
Em va dir que tenia problemes. Resulta que no és que jo sigui megatorpe i no sàpiga fer funcionar el videoporter sinó que resulta que no funciona, así sin más.
Però això és el menys important. El que realment em preocupa és que no te aigua calenta. No pot contractar el gas perquè li falta el certificat de primera ocupació i el promotor no li proporciona, això des del setembre, ho te en mans d'advocats. Total que la noia està duxant-se a base de bullir aigua a la cuina i jo em veig igual.
He trucat a la immobiliaria perquè per començar el propietari m'ha de proporcionar la documentació per donar d'alta els suministres i no ho ha fet. Es veu que ni tan sols ho té, també li ha de donar el promotor.
Com es poden fer les coses d'aquesta manera...

Dijous signo

Tiziano Ferro nou disc

Feliços 28

Ahir va ser el meu aniversari, ja tinc 28 anys i de moment sembla que els he començat amb prou energia.
Els meus companys de feina, em van regalar una samarreta ejem ejem... una mica indecent. Avui ja l'he estrenat i em va bé però vaja que l'escot salta a la vista!
També he rebut un mp4 com caigut del cel, no m'ho esperava pas.
La tieta em va obsequiar amb més cosetes pel pis, un joc de safates pel forn i una cistelleta de pinces per estendre la roba super xula i la mama amb un munt de diners perquè els utilitzi pel que més em convingui.
Demà al matí vaig a prendre mides al pis de sant vicenç per començar a mirar que hi poso i com. Com va dir l'Anna aquest si que és un súper regalazo!!

Ja hi som tots

El tiet Àngel ja està a casa.
Ahir al migdia li van donar a l'alta i ara repòs moooolt repòs. Vaig passar la tarda amb ell i el vaig notar cansat, bastant cansat, amb mala cara i apagat. No hi ha dubte de que s'ha endut un bon susto. I va tot ple de nyafres, amb els canells inflats i plens de morats...Però vaja que ja està explicant mil vegades tot el que li van fer i com li va agradar poder veure pel monitor com li descolapsaven la artèria uix uix uix! jo mentrestant només de pensar que puc tenir tubs que em travessen el cos i que em remenen el cor viéndolo en vivo y en directo em dóna un patatús.
També em va baixar unes quantes pelis ahir així que ja tinc estrenes per veure!!
Més coses, avui més tiets. Vénen els de Madrid que s'instal.laran a casa = em toca abandonar la meva habitació!!!

El tiet tarat contrataca

Ja us vaig comentar en algun post que el tiet Àngel està una mica tarat. Quan no te una cosa en te una altra.
Ara resulta que no tan sols tenia el braç xungo sinó que també te un infart.
Ja veus, encara sort que li han detectat al mateix hospital abans d'operar-lo "de sus dolencias" que és el que l'havien dut fins allà.
Total que un altre "susto" més gran que l'anterior es clar.
Això que almenys que es passa mitja vida menjant arròs blanc (perquè li agrada)que si la seva debilitat fossin les patatas con xistorra... no se pas.

Per fi!!

Avui m'he llevat revolucionada i les 10.30h trucada de la immobiliaria!! sí, sí, em donen el pis, he quedat dilluns.
Els propietaris per fi s'han decidit i ara toca preparar la paperassa. Quan gairebé ja no hi comptava!!! Ara sí que ja puc mirar mobles!
El 1r 1ª

http://www.entraya.com/webs/lesclaus/promocions/descripcio.asp

Me cago en to'

Dubtes existencials, qui sóc, on sóc, cap a on vaig? tot preguntes sense resposta i és que la imatge descriu perfectament el meu estat d'ànim. Hi ha dies en que un no es pot sentir pitjor, i quan ja en portes uns quants, carrega massa. Vaja que hi ha dies que res no es veu gens clar. Contratemps i més contratemps i apanyat tu soleta. si per mi fos a més d'una se li acabaria la comèdia de cop però a sobre s'ha de ser delicat.
Mil i una coses sobre la taula, mil i una decisions per prendre que sempre resulten ser allò de "tu mateixa fes el que creguis" i quan ja t'has trencat les banyes i ho has lligat tot viene alguien a decirte que no ho has fet bé, que no està bé o potser fins i tot a sugerir-te altres opcions "millors". Perdon?? on erets quan vaig demanar ajuda? no decideixo jo doncs decideixo jo hombre!
Sóc com un nen a qui li diuen "ets massa petit per fer això" i tot seguit li diuen "ets massa gran ja no ho hauries de fer això (una altra cosa)" Ahhhhhhhhhhhhh!!! Dejad de marearme!! en que quedem sóc gran o petit?
Doncs això que ja fa dies que em cago en tot! y mañana más!, segur!

Fent de les meves

ahir una altra vegada vaig agafar les tisores i em vaig desempallegar dels centímetres de serrell que s'em ficaven als ulls jejejeje feia temps que no ho feia i és que el cabell ja em donava pel sac. Tris tras tris tras i solucionado!!!

Un mes especial

Sembla que el Setembre no només està ple de dates assenyalades per l'Anna i el Marc. El dia 12 la germana d'una amiga meva també el marcarà al calendari, va ser el dia del seu casament i ja m'arriben les primeres fotos...

Avui la Lourditas fa 43 anys???

Siguin els que siguin felicitats!!!

Lo prometido es deuda

Dissabte passat vaig sortir d'excursió a visitar Montblanc. No hi havia estat mai i sempre m'havia fet gràcia anar-hi així que carretera i manta tot el dia amunt i avall.
Sí sí sí, això faltaba penjar-ho al blog, ja se que vaig una setmana tard però és que tanta tecnologia me abruma!!
Primera parada, monestir de Santes Creus, hi havia estat de ben petita, deuria tenir 7 o 8 anys i clar no en recordaba absolutament res així que és com si no hi hagués anat. Bé recordar, recordo que la meva mare em va comprar una bossa de carquinyolis... i això perquè hi han un parell de fotos per casa on surto en plan "mi tesoro". Primera parada del dia i primera visita guiada que no podia ser menys... mooolta informació, molta molta informació i un recorregut agradable. També vaig descobrir que el lloc, població o municipi (o com es digui) al que pertany Santes Creus és Aiguamúrcia, telita de nom... no se pas a qui se li va ocórrer ni quina relació deu tenir Múrcia amb Santes Creus (????)
Migdia, segona parada, Montblanc, fa un sol que crema, que si aquella gent tenen alguna cosa és sol i el que no tenen és moltes ombres, ens va costar trobar un lloc ombrejat on menjar-nos l'exquisit entrepà preparat a casa a les 8 del de matí ummmm deliciós!!
Montblanc ens va servir per fotren's un gelat, deu ser per la calor... un poble bastant desèrtic, clar que hi vem arribar a quarts de tres i en vem marxar a quarts de cinc? total tot tancat! i és que quan veus carrers plens de botigues i no estan obertes... pues no és lo mismo! de totes maneres a part d'això m'ho imaginava d'una altra manera. M'esperava alguna cosa més monumental no se em va semblar tremendament petit.
Tercera i última parada del dia, monestir de Vallbona de les Monges, no havíem fet cafè i tocaba fer-lo aquí, vem aprofitar mentre esperavem que es fes l'hora de la visita guiada, al monestir. Sorpresa!! en aquest poble resulta que només hi ha un bar i estava tancat per vacances!! un noi ens va dir que si voliem cafè haviem d'anar al bar de la piscina municipal i allá que fuimos!
Si Montblanc em va semblar a mig gas, vallbona ya ni te cuento, allò era com un poble fantasma, un nen jugant tot sòl al carrer amb un patinet...ves a saber segur que era l'únic nen de tot el poble pobre! al monestir tenen allotjament per gaudir de la tranquilitat del lloc... ja poden ja!! podeu estar segurs que la tranquilitat os cundirá mucho!!
El monestir és petitonet però te molt d'encant, res d'audiovisuals i escenografies com a Santes Creus, és un monestir del tot casolà, la mateixa noia que està a la botiga fa la visita a l'interior (mira com nosaltres!! como Juan Palomo) que dura una mitja hora. Al presbiteri de l'església hi ha la tomba de la reina Violant d'Hongria (a la foto) segona dona de Jaume I el conquistador i pertant reina d'Aragó. Dos dels seus fills Pere el Gran i Jaume II (rei de Mallorca) estan enterrats a Santes Creus i com a nota també del llinatge de la família us diré que una de les seves filles (també Violant) va ser l'esposa de Alfons X el Sabi.

Una cançó que em dóna molt bon rotllo

Cuando arribi a casa...

Cosa fai cuando arribi a casa?? us preneu un cappucino super espumós com feia aquell?
Jo em poso el pijama. Quan arribo a casa em poso les sabatilles y el pijama, siguin les 7 o les 8 és igual, porqué yo lo valgo!!! m'agraden els pijames, són súper còmodes així quan ja no es té pensat sortir més... res millor que desvestir-se i posar-se còmoda. El pijama és = tranquil.litat, és com una associació per mi, relaxxxxxx i escarjofar-se davant la tele a veure un munt de programes tontos que et fan riure sense saber massa perquè: a les 8.30h "ven a cenar conmigo" mega programa revelación d'aquesta temporadeta d'estiu, no te desperdici veure com es foten a parir els uns als altres i al tonto de concursant de torn dient no, si son todos muy majos...
Després "Lalola" m'agrada molt molt de veritat i després The Simpsons!!! sóc una megafan vull ser com el Homer Simpson la cosa més simple del món. Se puede ser más bobo y vivir con tanta pachorra?

Una mica de xocolata

Lalola

Julieta Venegas

Tanta ensaladilla que em surt per les orelles

Me n'adono que a l'estiu podria alimentarme perfectament d'ensaladilla rusa i poques coses més. És com la truita de patates, m'apasiona!!! a la feina si hi ha ensaladilla, en menjo, a casa cada dos per tres en faig. És un menjar que sempre em ve de gust encara que n'hagi menjat ahir i quan s'acosta la caloreta si no n'hi ha la trobo a faltar. I quan en començo a veure per tot arreu es una alegria clar!!

Si hi ha ensaladilla, jo ja sóc feliç!!!

Apa la paranoia que m'ha donat per escriure ara però és que penso que últimament n'he menjat molt sovint, i més que n'hauria menjat si no m'hagués reprimit i probablement avui per sopar com no... més ensaladilla!! uhmmmm m'encanta!

espero no aburrir-me'n mai!!

Un món d'arròs

Aquesta setmana m'he escapat tres dies al delta de l'ebre. Fa poc que hi vaig ser un parell de dies i com tenia ganes de platja i solet cap allà una altra vegada. Segur que no trigo a tornar-hi.

Tants anys estiuejant al delta, des de que acabava de néixer i quan el temps va passant te n'adones que el lloc és el mateix però et prens les coses d'una altra manera.

Aquestes escapades m'encanten. El delta és un paisatge del tot canviant, ja no tan sols parlant del riu i la seva desembocadura... si no perquè el munt de camps d'arròs el fan ben diferent segons l'època de l'any. Ara és una llaaaarga extensió de terra plana i verda, d'un verd llima super brillant i un aire pur, humit, refrescant, però mirant amb atenció veus com el verd en segons quins punts, aquells on el sol més castiga es va tornant groc, marró... és l'arròs que comença a rossejar i que quan sigui ros del tot estarà llest per la collita.

Només baixar del cotxe la sensació és brutal, llibertat, aquesta immensa extensió de terra em proporciona llibertat i una olor ben característica que la fa impossible de confondre, és l'olor de l'arròs que no s'acaba mai.

I l'arròs quan el tastes en una bona paella ja no ten nom!!

Pajaritos por aquí, pajaritos por allà...

Diumenge vaig sortir d'excursió, vaig anar a visitar el "cim d'àligues" a sant feliu de codines. Us ho recomano, està molt i molt bé. Entrada cara, això sí, però ja se sap que tot el que són animals vius, zoològics, aquàriums and company et foten el "sablazo" al entrar, perquè clar cal prendre consciència que els animals mengen i necessiten cures importantíssimes. Tret d'això em va agradar molt molt molt, tant les explicacions de la guia que et va ensenyant alguns dels pajaritos (més aviat pajarracos) que tenen a la reserva com la sessió de vol, on pots veure les peculiaritats del vol dels diferents ocells.

Aus nocturnes, com òlibes, ducs... petits, grans i xulíssims!! rapinyaires: falcons, àligues... molts i que mai havia vist de tan aprop.

Una experiència molt agradable!!

El cous-cous

Per petició popular us penjo una recepta de cous-cous. Tot i que podeu introduïr totes les variants i ingredients possibles, imaginació al poder!!
Aquesta és la recepta que vau tastar ( els que us vau atrevir) l'altre dia :-)

- necessiteu carn de pollastre, o de xai... però el pollastre és millor si no sabeu si a tothom li agrada el xai o la vedella! el pit de pollastre va bé, tallat a dauets o la cuixa... com preferiu. Jo també utilitzo carn de la que venen adobada per fer pintxos (tot i que jo la adobo igualment amb espècies encara que ja ho estigui perquè sigui moooolt més gustosa)

- fregiu els daus de pollastre adobats en una paella o caçola amb oli fins que estiguin ben rossos. Heu d'adobar el pollastre a poder ser el dia abans de fer la recepta, així agafa més gust també!
Les espècies que utilitzo són moltes, en funció del que tingui a casa i del que més us agradi, però no hi falta mai la canyella i el curri. Podeu comprar un preparat d'espècies ja especial per a fer cous cous que es diu ras-el-hanout (porta pebrot vermell, all, coriandre...)
- fregiu també les verdures amb el pollastre (pebrot, ceba, pastanaga...)
- quan està tot li tiro una mica de sucre o mel per contrastar el gust a vegades picant i intens de les espècies.

- després només falta afegir-hi el cous cous ( que és una sèmola de blat en forma de granets)

- el cous cous es prepara amb aigua. Poseu a bullir aigua amb una mica de sal. Heu de tenir en compte que un got ple de cous cous és una ració per 2 persones i que per cada got necessitareu un got i mig d'aigua aprox.

- quan l'aigua bull cobriu el cous cous, els grans han de quedar coberts d'aigua i ho tapeu, deixant-ho reposar uns 5 minuts. Passat aquest temps la sèmola haurà absorbit l'aigua i s'haurà inflat.

- després aboqueu el cous cous a la paella amb la resta d'ingredients i barregeu bé. Ja ho teniu preparat!! El podeu menjar calent o fred penseu que si el mengeu calent serà més picant!

Com a ingredients hi lliga molt bé afegir-hi dàtils o fruits secs i el podeu menjar com a amanida amb cogombre, pebrot i ceba crua, tomàquet... si ho condimenteu amb una mica d'oli, un rajolí de suc de llimona i fulles de menta ben trinxadeta.

El cous cous és d'origen berber, era un plat molt apreciat a l'Al-Andalus i els americans se'l mengen ara com una varietat de pasta més!!

Bon profit!!

Sue Ellen ets un pendó!!!

Avui m'han dit que sóc un pendó!! i a mi em sembla que em queda molt però molt per ser-ho.

I resulta que encara fan Dallas!! a tv3 demà divendres a les 2 de la matinada!

De vacances

jejejeje....aquest cop no soc jo la que està de vacances. Els meus pares ja han marxat com cada any uns dies cap al delta. Així que m'he quedat soleta a casa.
I per cert a la que ja se li han acabat les vacances tot i que no ha respirat gens per dir-nos que tal ha anat... és a l'Anna que demà torna a treballar!

de susto en susto

Avui hem passat un dia de nervis.
La Núria més que jo, ha patit una bona estona perquè tenia una visita i tenia molta por de fer-la. No és una persona a la que tingui una especial desconfiança a l'hora de fer les visites. Simplement s'atabala i té por de fer-ho malament quan es tracta de grups d'adults. No enten que allò que explica amb nens és perfectament capaç de explicar-ho a una persona adulta perquè creu que els grans fem preguntes més meticuloses i que la poden posar en un compromís.
No ha estat per puteria que li he dit que la visita l'havia de fer ella, ha estat perquè crec que ha de superar aquestes situacions de pànic que li agafen i vull donar-li tota la confiança del món perquè crec que ho fa més bé del que creu.
El més fàcil per a ella hagués estat que jo li hagués agafat el grup. Llavors ella hagués respirat tranquil.la i la setmana vinent hauriem viscut la mateixa situació una altra vegada.
Deixar passar els problemes no és una bona sol.lució perquè tard o dora les pors tornen a aparèixer i tornem a sentir-nos completament inútils, incapaços de afrontar-les. És allò d'amagar el cap sota l'ala.
No es pot obviar tot eternament perquè llavors acabariem per no fer res.
Intento ajudar-la de mil maneres de donar-li tots els cops de mà que pugui, d' oferir-li els meus consells i els meus coneixements. És el que he intentat fer sempre amb tothom i no em sembla que sigui gens irracional.
Per això crec que avui ha fet un gran pas, m'ha demanat que l'acompanyés per no trobar-se tant sola, la visita l'ha fet ella i ara només falta que reflexioni que pot fer millor per la propera vegada fer-ho més bé encara. Pot estar ben orgullosa del que ha superat avui. Per aprendre cal equivocar-se i aquestes situacions me les conec de primera mà. La vida és una història de superació personal.
Jo també he passat molts atacs de nervis per culpa de les visites. Por a que el que et puguin preguntar, por a dir res malament, por a oblidar-te d'alguna cosa important... coses que et generen ansietat i perds el món de vista. Tot això en el meu cas es tradueix en nits sense dormir, diarrees, vòmits, febres... però quan dius l'última frase de tot el "discurs" la pujada d'adrenalina és immensa i la sensació de benestar i de satisfacció no te preu. I ho dic jo que sempre he viscut amb l'esperança de que la visita s'anul.lés, de que el grup no vingués... crec que només una vegada em vaig veure completament incapaç de fer una visita guiada, fins al punt de demanar que la fes algú altre i vaig acabar sentint que l'hauria d'haver fet jo.
A força d'anar fent visites les pors disminueixen perquè arriba el dia en què trobes una tonteria plantejar-te com seran les persones del grup, quines preguntes impertinents em faran... però per arribar a aquesta "comoditat" cal començar amb un primer pas que no és gens, gens agradable i que va seguit de molts petits passos a vegades agradables i a vegades menys.

Torne-m'hi

Ara sí que ja puc dir que les meves vacances han acabat i no us penseu que em fa molta gràcia. M'estimaria més tenir una setmaneta per poder passar-me-la a la platja, d'on acabo de tornar i on s'està tan i tan bé.
Aquest matí m'han trucat per donar-me les instruccions de torn per la meva incoporació de demà i ostres, ostres, quin pal!!! una altra vegada més del mateix ahhhhh horror!
Que consti que porto les piles carregades i moltes ganes d'engegar coses noves però també tinc la sensació que les bones intencions se'm passaran als dos dies d'haver trepitjat Montserrat i és que la il.lusió per la feina em dura ben ben poc. Estic començant a sentir massa sovint que no puc possar en pràctica ni una mil.lèssima part del meu potencial i això no és bò perquè et porta a plantejar-te que si no et donen l'oportunitat de fer-ho deu ser perquè ben poc els interessa el que puguis oferir o el que et sents capacitada per fer i alternatives n'hi ha ben poques, la més fàcil seria arreplegar les coses i buscar una oportunitat en un altre lloc.
Però bé tots aquests plantejaments ja mel's faré quan toqui, ara per ara, quan uns acaven les vacances els altres les comencen. L'Anneta ja està oficialment de vacances i espero que les aprofiti tant com jo i que el viatge sigui innoblidable!!

Sono arribata

Sí ja torno a ser aquí!

el viatge s'ha acabat i aquesta tarda he arribat a casa.

He de dir que em vingut rebentades, sofocades, acalorades... perquè a Florència feia calor, força força calor i quan et passes el dia caminant amunt i avall sense parar, dinant mentre camines, com pots, per no perdre temps... un acaba una mica machacat.

A la Txell li ha agradat Venècia més que Florència, i home la temperatura fa molt. Venècia és molt més agradable de visitar al Juliol que Florència més que res per la temperatura que hi fa.

Tot ha anat molt bé. Els hotels, els transports, la gent que hem conegut, Itàlia està plena de gent encantadora que fan honor a les ciutats on viuen.

A mi personalment totes dues ciutats m'han agradat molt, no em trobat masses cues i aglomeracions i cadascuna és especial a la seva manera. Resumint diria que Venècia ha estat un passeig tranquil i Florència una marató d'art, sobretot després de passar-me 8 hores seguides als Uffizi (dinant amb 10 minuts) i a la sortida encara anar a veure una exposició d'impressionisme. És com per agafar un colapse! no us enganyo, entrar a les 10 del matí a un museu i sortir-ne a les 18h no crec que ho torni a fer mai però realment mereix molt la pena i el temps passa sense donar-te'n compte, cosa que vol dir que el que observes et mereix tota aquesta atenció com per no tenir ganes de sortir d'allà ja a les 3 hores de visita.

També hem tingut temps per fer compres i per tastar la pasta! i els gelsats! ummm boníssim i també... sorpresa! per visitar una ciutat que no entrava en els plans, Siena a hora i mitja de Florència, per rematar el viatge!!

i ara, després de tot aquest anar i venir i les hores de caminada sota un sòl de justícia puc dir que no he descansat gens i que espero fer-ho els dos dies que em queden abans de tornar al museu perquè sinó torno més cansada del que vaig marxar!!

Ciao!!

en marxa

Demà a les 4.30h surto cap a l'aeroport per agafar l'avió cap a Venècia. Estic nerviosa! he esperat aquest viatge amb moltes ganes i avui he començat a preparar la maleta. Espero que vagi tot molt bé i segur que serà genial però no puc evitar sentir nervis i una certa nostalgia. Aquests sentiments són típics en mi cada cop que he de marxar de viatge i no se perquè sóc així de burra. Suposo que és la por a que pasi qualsevol cosa que no entra en els "perfectes" plans del viatge. Que l' avió surti amb retard, que no ens aclarim amb els transports a itàlia... que l'avió de tornada s'anul.li i mil i una coses que em pasen pel cap en aquest moments però també per tot el que deixo aquí i que vull tornar a trobar quan torni.
Faré un munt de fotos súper xules que us haureu d'empassar una a una!!

pèrdua

Avui, quan et sents més buida que mai, els sentiments es confonen perquè estan a flor de pell. Tot se't regira per dins i un munt de records et venen al cap. Records que et reconforten i que a la vegada et fan sentir trista. Mil i una preguntes, mil i una paraules i en el fons sembla que res ni ningú et pot consolar. Probablement sigui així. És lògic però res no té sentit. Troba el teu moment de calma, buida el cap, plora i desesperat... tot i que sembli que només pots tirar endavant tu sola, amb els teus, que ningú et pot entendre ni et pot ajudar, quan les llàgrimes et deixin obrir els ulls trobaràs un munt de persones en les que recolsar-te quan et faci falta.

Torne-m'hi!!!

El meu cap de setmana ha acabat, això vol dir que se m'han acabat les festes i que per mi avui torna a ser dilluns, unes festes que han passat la mar de bé, i és que per fi he tastat la platja!! no s'hi estava gens malament... un bany entre sol i sol i anar passant les hores. Que passen molt més ràpides en aquesta situació!!
Ara a esperar la propera ocasió!! i a pensar de ple en les vacances d'estiu que només em queden 4 dies, (parlant literalment i comptant avui) per agafar-les!!!

Com la Mari Pau

... i va el Marc i diu que li recordo a la Mari Pau Huguet...

alguna cosa dec fer que a la gent li recordo personatges de la tele. El meu tiet diu que quan veu la Cañizares de Camera Café em veu a mi!!! i si les comparem l'una i l'altra no tenen res en comú no???

Ai, si és que sóc rara, rara eh!!

Ja us heu menjat la coca?

Sí? jo també, i la que queda per menjar!! a mi m'agrada la de crema amb pinyons i la de llardons també uuhmm ben ensucrades!! com cada any sopar, coca i ball, les coses canvien amb el temps i el que de petits era el sopar a casa la iaia, la foguera que preparàvem una setmana abans i els petards a la vora del foc s'ha convertit ara en un sopar i gresca amb amics.

Ahir mentres era a casa recordava les imatges de les revetlles que m'anàven apareixent al cap i em van venir ganes d'anar a comprar petards i tot! vaig estar a punt de fer-ho i això que no he estat mai una nena de petards, més aviat sempre m'han fet por i aquelles nits de revetlla me les passava amb les mans tapant-me les orelles i arraconada en algun lloc fins que acabava tot. Després venia el millor, menjar la coca!! em sembla que l'únic que he tirat han estat les típiques bombetes i he encès algunes bengales, que no és que em fessin gràcia tampoc, sobretot les d'estrelletes que esquitxen i sembla que t'hagis de cremar els braços... després em quedava encantada mirant les fonts de colors i els coets, però res més. En els meus records de Sant Joan hi predominen les imatges del meu cosí perseguint-me amb un petard a la mà per llançar-me'l i jo corrent i plorant així que no puc dir que hàgin estat moments gaire entranyables però quan te'ls mires des de la distància sí que ho són.

Se acabó!!

Ooooooh ja s'han acabat les nostres sessions de bollywood!! i ara que farem els dijous a la tarda sense aquells berenars i aquells tips de riure entre coreografia i coreografia??
Ens ho hem passat molt i molt bé i espero que al setembre es repeteixi.
Haurem de quedar de tant en tant per practicar a caseta el mahivé o com ja vaig proposar cambiar-ho per una altra cosa. Hay que moverse!!!

donant voltes

avui escric pensant en el que no hauria de pensar. No puc evitar-ho, és més fort que jo, tants sentiments alhora em confonen i em sobrepassen. Hauria de poder tancar els ulls i no veure-hi res, hauria de poder fer les orelles sordes per obviar el que passa i no sentir res, hauria de poder aïllar-me de tal manera que res del que pasés pogués destorbar-me i fer la meva, sense contemplacions, sense por. Ho intento, una vegada i una altra però és inútil. Alguna cosa dins meu m'impedeix no pensar-hi i fer el que tothom em diu que faci.
I no serveix de res que em trenqui el cap, ho he comprobat tantíssimes vegades... no val la pena perquè se que no en treuré resultats, almenys positius per mi, no obtindré resposta i això serà una atra bofetada.
El que és cert és que m'afecta, m'afecta tot, absolutament tot. Des del moment en què veig que fas confidències i el confident no sóc jo, al moment en què entres i surts ignorant la meva presència, fins al moment en què organitzes la teva vida sense tenir-me en compte. I penso, merda, merda, merda, sabia que pasaria!
I si ho sabia no val la pena probar de fer res, ni tan sols pensar-hi. Però si m'afecta deu ser per alguna cosa. Avui és un dia especialment difícil.

De cap de setmana

Aquest cap de setmana tinc festa i ahir vaig passar el dia a Barcelona.
Vaig anar a veure el museu egípci i com sempre no vaig poder evitar comprar alguna cosa i remenar i remenar per la botiga. Tenen coses xules que crec que nosaltres podríem vendre molt bé al museu, no se perquè no tenim més souvenirs relacionats amb la part d'arqueologia al museu?, i sobretot d'Egipte... a més vaig poder comprobar que unes figuretes de déus egípcis que nosaltres venen a 1.80€ ells les venen a 3.00€!!! després diran que Montserrat és car... eppp! que potser us prenen el pèl a Barcelona???
Jo vaig comprar papir, en blanc, no per mi que no m'és gens útil sinó per utilitzar a les nostres visites perquè els nens ho vegin, (tú sempre pensant en la feina...) el papir ja era un producte car a l'Antic Egipte i ara ho continua sent sí sí, bastant, almenys al preu que el venen a Barcelona clar... he agafat unes quantes idees, de producte per vendre que faré saber, a veure si em fan cas.
Després, passejant pel centre abarrotat de guiris vaig poder constatar una vegada més que els homes es distreuen amb qualsevol cosa, (quina notícia no??) aquests eren estrangers però segur que els costums masculins no varien gens d'una cultura a una altra. Hi havien tres paios súper emocionats fent fotos ( amb la mateixa càmara que suposadament havia de servir per fotografiar la Sagrada Família i monuments similars) a una moto que hi havia aparcada a Plaça Catalunya, una perspectiva, una altra... com pot ser??

conclusió: moto es igual a monument, obra d´art ...

i llavors em va venir al cap altra vegada el blog del marc.
Es una questió de prioritats, i tot d´una una moto com aquella resulta que es mereix tota una sessió de fotos.

Aixxx és una bellesa que jo no sé admirar.

Per fi a casa

He recuperat l'ordinador i ara per ara sembla que funciona. Es fa estrany que torni a ser aquí gairebé havia oblidat el que és connectar-me i treballar a casa i l'havia substituït pels llibres i la tele.
Notícies, avui ha tornat la Sandra de vacances. No m'ha donat temps ni de trobar-la a faltar en 15 dies que ha estat fora, ha passat ràpid, suposo que per ella més que per mi... és el que tenen les vacances d'estiu que són curtes!! ens ha dut una ampolla de vi dolç que no hem ni encetat però uppps ha desaparegut!!! algú l'ha vist?? s'ha esfumat de damunt la taula i ningú sap on ha anat a parar... a ver si vamos a tener fantasmillas
Més notícies aquesta tarda sessió de pelu, super ràpida això sí... la meva vida és així de simple.
He revisat el blog del Marc que feia molt temps que no el mirava, és "moto" temàtic el noi!

I tornant als llibres, un petit fragment de lectura del que estic llegint ara:

" ... entonces surgió otro punto de luz, y otro, y veinte más detrás de otros veinte. De ese modo vi Tenochtitlan por primera vez en mi vida: no como una ciudad de torres de piedra, de ricas estructuras de madera y pinturas brillantes, sino como una ciudad de luz. (...) Tenochtitlan - murmuró mi padre- es en verdad el Corazón y el Centro del Único Mundo (...) mira todo lo que puedas, mi hijo Mixtli. Podrás contemplar esta maravilla y muchas otras en más de una ocasión, pero por siempre sólo habrá una primera vez"

P.D. per aquells que se'n van a Roma, o a Sicília, o a Nova York o a on sigui... preneu nota de l'última frase.

Ja tinc vacances

Les tinc al juliol però per fi se on aniré. La meva intenció era anar a Grècia però després de comprobar i recomprobar que NO m'ho puc permetre, he decidit que tornaré a Itàlia.

Potser ha estat precipitada la decisió però crec que no me'n arrepenteixo. Com a mínim ja sé que viatjaré i a on. No estaré fora pocs dies i això m'agrada, no es tracta de fer una escapadeta de 4 quatre dies sinó de marxar i marxar sense tenir la sensació de que dos dies després ja tornaràs a ser a casa. 9 dies per anar amunt i avall, caminar molt i veure moltíssimes coses, coses noves que no he visitat mai, per fiiii!!

Pasaré un parell de dies a Venècia i després cap a Florència. Si Roma és la ciutat romana i barroca, Florència és Renaixement. Tinc ganes de passejar pels seus carrers i de disfrutar de cada racó.

Un altre cop per aquí

Vint dies després de l'últim post per fi torno a entrar al blog. Això de tenir l'ordinador espatllat em deixa del tot fora de joc.
De fet fa un parell de dies que estic més fora de joc del compte perquè he enganxat un encostipat que no em deixa fer. Em roda el cap, ara tinc calor, ara fred, passo unes nits de pena despertant-me de dolor al coll, suant... i el nas tot el dia vinga a rajar, no puc deixar el mocador ni un moment, em ploren el ulls, em fa mal tot... en fi c'est la vie!!! just, just m'encostipo quan he fet ja l'únic dia de festa d'aquesta setmana, que em vaig passar a casa perquè ja no em trobava massa bé com per sortir a "voltar" i ara fins el cap de setmana de la setmana vinent no torno a tenir festa, tota una marató que segur em passaria més lleugera si no tingués aquest malestar a sobre i apa! a sobreviviure com es pugui!! qui tingués festa demà per pasar-me el dia en xandall a casa, ben abrigadeta i anar veient com plou, perquè ha de ploure no el cap de setmana?
Pel maig cada dia un raig i que no falti!! que ens convé massa que plogui.
Mentre unes estan de platja en platja a 32º, aquí n'hi ha que moquegen massa!!!
L'Eva em va demanar ahir que li recollís una bicicleta al Carrefour, uixxxx però si m'he llevat pensant en quan arribaria el moment de tornar-me a posar el pijama!!! em sembla que això haurà d'esperar a que demà estigui mínimament més recuperada, em sap greu.
El que sí que no em vaig saltar ahir va ser la sessió de booliwood, com vem disfrutar! ja hem acabat la coreografia sencera!! ara només falta que ens enrecordem dels passos de principi a final que no és poc. La classe d'ahir també m'ha portat conseqüències... un super morat al genoll esquerre, bueno... més aviat diriem que el meu genoll esquerre ara és tot de color morat. I és que ahir vam anar per terra i tot, que no vol dir que ens fotéssim de lloros..., sinó que vem fer una altra coreografia on havíem de ballar de genolls i després resulta que el mahivé també te passos al terra i clar... una se resiente. Total!! que sóc una pupes!!!

Avui inauguració oficial

Aquest vespre inaugurem oficialment el pis del Marc i l'Anna. Ja fa dies que s'hi han instal.lat i la Marley ja deu tenir més que preses les mesures dels racons i raconets del pis però faltava el sopar d'inauguració, una mica tard, però tot arriba!! De menú hem demanat que el Marc la ens prepari la seva reconegudíssima truita de patates que aviat li premiaran amb unes estrelles michelin (michelin el que ens surtirà a nosaltres).

Sense connexió

La setmana pasada amb la mega tempesta, que vem tenir per sant jordi el meu ordinador se'n va anar a la me. Una dia amb molt de sol i tot d'una vinga a tronar i llampegar. En aquells moments jo estava connectada escrivint al blog i pufff el mòdem a la merda.
Com no tinc connexió a casa, avui escric d'estranquis i rapidet perquè el meu abril està sent bastant raquític pel que fa als posts.
Espero sol.lucionar-ho aviat i tornar a ser per aquí més sovint.
Aquests dies a part de l'escrit que estava en procés el dia malèfic (que no penjaré perquè no te massa sentit que ho faci a posteriori) m'he acostumat a escriure en paper, a deixar els meus pensaments per escrit, que és una cosa que ja feia abans de tant en tant. És una forma de substituïr l'estoneta que escrivia al blog i no deixar de fer-ho. Quan escrius la ment vola i s'allivera i surten a la llum coses que pensem i que pel que sigui no diem en veu alta, a vegades per por, a vegades per vergonya... escriure és dir-les, però dir-les fluixet perquè ningú les senti o perquè només aquells que vols que les coneguin les puguin sentir.

Dies d'infart

Dies d'infart perquè aquests dies em moc més que mai, el meu cervell va a mil per hora, no en surto d'una que ja sóc en una altra, les hores em passen volant i el meu còs està totalment despert, això m'agrada, m'agrada l'acció (una temporadeta ehh que sóc molt tranquila).
No hi haurà post sobre la plaça del diamant, només dir que em va agradar molt, que no se'm va fer gens pesada i que em va emocionar moltíssim!!! que més es pot demanar? estic d'un nyonyo!!! fa un parell de mesos que hi ha una cosa que m'amoïna una mica i visc a l'espectativa, tinc les sensacions a flor de pell

Primera classe

Això del bollywood no està gens gens malament. La primera classe va anar bé, vem aprendre un munt de passos que dedueixo que la profe espera que recordem per la propera classe, però això ja no és tan fàcil!! no prometo res...
Ens va dir que suariem molt, que ens cansariem i que tindriem agulletes... Anna!!!!???? jo no en tinc!! això deu ser que no vaig fer alguna cosa massa bé, que no m'hi vaig esforçar massa vaja... deu ser culpa de que em toqués posar-me a primeríssima fila (perquè l'anneta es va escaquejar amb molta gràcia i es va quedar darrera de tot), movent el cul allà davant de tothom i que com no, estigués una mica tallada. El proper dia em quedo al final i ho faré millor.
Com ja es va dir en repetides ocasions durant la classe... falta un mirall, falta un mirall!!, upss no se si prefereixo que no n'hi hagi!!

Palpant la boràgine

Milions de vegades et fas preguntes, masses preguntes, interrogants, un rera l'altre que s'acumulen dins el cap i et perforen el cervell, ara això, ara allò... sense parar, sense temps per respirar ni temps per reaccionar ni prendre decisions. El cervell s'infla i s'infla i sembla que en un moment o altre hagi d'esclatar i el crani hagi de quedar buit del tot, com per art de màgia, llavors una sensació de buidor estranya, de buidor misteriosa i una calma que en realitat alleugera molt el pes que sense adonarte'n resulta que duies a sobre, és una sensació de tristor però a la vegada feliç perquè et treus ben bé un bon pes de sobre. Pasen les hores, més ràpid del que et penses i els minuts van que volen ni els notes, ni els arrivem a intuïr això sí que és velocitat!! el temps s'escapa mai millor dit i quan t'atures per un segon et mareges, no saps on ets, estas totalment descolocat i perdut, fins on he arrivat? que he estat fent fins ara? ni tan sols me n'adono del que he fet fins avui, potser perquè tot ha estat tan ràpid i ho he disfrutat tan poc que tinc la sensació de no haver fet res, de no ser conscient de per quins camins camino ni he caminat i molt menys dels que caminaré. Que ens depara el futur? qui vol saber-ho? no tenim temps per saber-ho porta massa feina parar-se a pensar un segon, es tracta d'anar fent i anar fent, sense rumb, sense esperar-ne conseqüències, sense voler saber-ne les conseqüències dels teus actes que s'han convertit en tan banals... pur instint, pura i dura supervivència i quan un dia decideixes aturar-te i mirar al teu voltant veus que has perdut masses coses, actes, gent... que et passaven ben a la vora i que ni tan sols has distingit, no els has vist, immers com estaves en la teva pròpia vida, en el teu propi món, que gira sobre tu mateix, sense incloure masses altres coses que no siguis tu i allò que t'afecta més directament perquè se't tira a sobre i no es pot obviar. L'essència de la vida, el racó de la felicitat ha d'estar per força en els moments en que posem fre a aquesta boràgine. Buida el cap d'una vegada, atura't, refes-te i mira al teu voltant!!

P.D. un escrit que apareix al escriure sense pensar, també com per art de màgia, que vol dir? no ho se massa però segur que és la conseqüència d'un dia atrafegat.

Crònica de viatge

a veure suposo que amb lo poc que explico com a mínim fer un petit resum del viatge no? per Madrid la veritat és que m'ha anat molt bé, més del que m'esperava, no m'hi he trobat estranya ni al congrés ni a enlloc, he conegut gent, gent que estan més aprop que lluny perquè de catalans el congrés n'estava ple i també amics de coneguts que em van fer passar una bona nit de dissabte a diumenge. Tot això fa que els dies passin volant i que et trobis menys sola, que de fet no crec que m'hi arribés a sentir, i quan no estas dinant o sopant amb algú doncs estas passejant pel carrer mirant aquí i allà, el món està ple de coses curioses.
Això de viatjar sol no està gens malament, un fa el que li ve de gust quan li dona la gana, i m'hi he trobat tan a gust que no he tingut ni ganes de tornar cap a Barcelona, a la crua realitat!!! suposo que si Madrid fos rutina com la d'aquí tampoc m'agradaria no? serà qüestió de fer la maleta més sovint.

Sorpresa!!!

Sabeu qui s'ha apuntat a això del bollywood?? jejeje
i sabeu qui més??
Va...que ja us farem un ball quan ho tinguem una mica per mà!!! ja veureu quina coordinació de moviments!!!

I jo continuo somiant

És curiós com una mateixa cosa pot ser bona o dolenta segons el punt de vista de com te la miris i com amb el temps passa el mateix, una cosa pot semblar molt llunyana o semblar que han passat 4 dies i haber passat 4 mesos. Quan penses en positiu les coses semblen més fàcils i quan penses en negatiu molt més carregoses. Jo de positiva no ho sóc gens, fins a dia d'avui la vida m'ha ensenyat que o bé no tindré mai el que vull o bé que em costarà molt molt molt tenir-ho i quan ho hagi aconseguit i m'hagi fet totes les il.lusions del món ho perdré. En el meu cas és una situació que es repeteix i que tard o dora arriva.
Tot i així no puc evitar tenir esperança i anar somiant en coses que en el fons en el fons se que no aconseguiré, com si no ho volgués veure, s'ha de ser tonto també!!
I ara he girat el cap i he vist una làmina que vaig fer emmarcar per la capçalera del llit i que no he arrivat a penjar perquè no l'havia de penjar jo. Un altre somni inacavat.

disculpes

ultimament no se que passa que no paro de demanar perdó está clar que no faig bé les coses perqué sinó no tindria sentiments de culpa cada dos per tres.
No pretenia ofendre a ningú amb el post d´ahir, precissament parlava de no ferir a ningú i sembla que és l´únic que he aconseguint expressant el que penso.
He incomodat i he fet passar una mala estona a una persona o a dues qui sap... i em sap molt de greu no ho pretenia pas com també se que la conversa segur que no va ser gens mal intencionada, aquestes coses es fan sense pensar que pots incomodar a ningú, només escribia sobre com em vaig sentir i el que he aconseguit ha estat incomodar. Ho sento.

Ja està muntat

Per fi l´stand del museu esta llest ara només queda col.locar-hi els fulletons quaderns... i poca cosa més pero s´ha acabat aixo de controlar que tot estigui a temps i corre corre corre i el millor de tot és que per la propera vegada no haurem de pensar en la decoració de les parets perque ja ho hem fet aquest any, menys feina.

No m'agrada

Avui he descobert que sóc hipersensible, una mica ja ho sabia, però cada dia que passa noto com les coses que m'envolten m'afecten i sovint molt. No m'agrada la gent que necessita mofar-se dels altres per passar una bona estona, potser tinc molt poc sentit de l'humor, serà això, però em resulta desagradable que riure i passar-ho bé vulgui dir riure's dels altres. Em poso a la pell dels que són objecte dels comentaris i penso que no m'agradaria gens formar-ne part, veure-ho i sentir-ho em fa sentir molt violenta.
Més que de mal humor diria que em provoca una sensació d'ofensa. I probablement el que m-afecta més en realitat sigui adonarme de qui son les persones que actuen aixi, persones a les que estimo i aprecio i a les que no se si es que coneixo poc, que no ho creia, pero sens dubte de les que no m´agrada veure comportar-se d´aquesta manera. Segurament sera que soc una exagerada, ja he dit que soc sensible pero actituds aixi em fan pensar que a la que em giri d´esquena sere jo l´objecte dels comentaris entre rialles, si no és que ja ho sóc, i mira també ho sento pero m´agrada tan poc ser objecte de comentaris... que es parli sobre mi... soc conscient que si aprengués a riure una mica més de mi mateixa tot aixo no m´afectaria tant pero tinc un sentit del rídicul molt molt acusat i preferiria que ningú se´n fotés de mi i tenint en compte la fama de borde i malcarada que tinc, sobretot a la feina, crec que no seria gens difícil. No hauriem de fer res que no ens agradés que ens fessin a nosaltres mateixos, començant per no malparlar de ningú. Ja ho he dit sóc una exagerada pero avui he passat una mala estona , no soc ningu per recriminar res perque tots som lliures de fer el que ens doni la gana pero avui us poso un 0 ben gros.

Ja he tornat!!

Vaig tornar ahir però encara no he tingut temps d'escriure, fa uns dies que no ho faig.

L'escapadeta a Santiago va anar bé, ens va fer bon temps i tot i només ens va ploure uns 10 minuts en tot el dia el diumenge, així que no em penso queixar perquè veient les previsions que hi havien no està gens gens malament.

El millor de la ciutat és la catedral i el casc antic (que són quatre carrers comptats)... pel meu gust excessivament petita, vaja que en un dia començant dora i acabant tard hi ha temps de conéixer-la prou bé perquè sinó acabes passejant mil vegades pels mateixos llocs, que és el que ens va passar a nosaltres. També vaig trobar que tot en general està... brut i poc cuidat sobretot algunes zones, vaja que podrien treure més profit a l'encant de la ciutat si posessin més atenció a la neteja.

Tot està super aprop i no té massa complicació arrivar als llocs. A mi el que més em va agradar va ser el pórtico de la glòria, sabia que estava molt bé per les meves assignatures de romànic hispànic :-), l'havia vist quaranta mil cops en diapositiva però tot i així em va sorprendre molt molt és impressionant.

L'hotel també el recomano A Tafona do peregrino, habitacions recollidetes però molt ben muntades i amb molt de gust que ja va bé perquè a vegades es troba a faltar una mica de gràcia en muntar les coses...

A veure si puc ensenyar més fotos!

Marxo

Ehhh fa dies que no escric res i quan ho faig és per dir que marxo, ja us ho vaig avançar i ha arribat el dia!! demà de matinada cap a Santiago de Compostela (exactament d'aquí 7 hores i quart sortirem cap a l'aeroport), ja trigo a anar a dormir... demà no hi haurà qui s'aguanti!!
Quins nervis... nervis per tot, pel viatge i pels meus últims dies de feina, no els controlo... quin patir i dilluns més ahhhhhh!!! m'esperen uns dies molt molt moguts ho se i encara em poso més nerviosa... això no pot ser!! dimecres a la tarda a muntar fira (amb tot el que comporta de preparatius els dies abans, una bogeria), el telèfon que no para de sonar, ring ring tot el sant dia!!, després amunt i avall cap a barcelona dissabte inclòs (això també em posa bastant nerviosa) i la setmana que ve a Madrid ( aquest cop els trasllats amb avió, no puc evitar desquiciar-me, perquè no em podré prendre les coses amb més calma?? no se és impossible, em costa tant fer aquesta mena de coses.. després penso ja està, no ha estat tant difícil però no estic feta per això les responsabilitats m'atabalen i em queden grans) pateixo tant per tot, sempre...espero que l'escapadeta d'aquest cap de setmana sigui més aviat tranquila perquè sinó ja és per morir-se.
Ens veiem d'aquí no res. Ja penjaré fotos!!

La meva mona!!

Boníssima!!

De Barcelona a l'India

Ahir a la tarda vaig anar a veure l'espectacle "Bollywood the show" al teatre Tívoli de Barcelona que per cert acaba avui així que gairebé no el veig.

Em va agradar molt moltíssim.

Els colors dels vestits... la música... les coreografies són impressionants i els decorats i la il.luminació genial.

No m´estranya gens que estigui agradant tant a Europa, és una passada de veritat.

Nenes, qui pogués moure´s així mare meva.

Des del museu

Avui escric des del museu són les 14.15h i tinc molta gana!!, aquí sens han acabat les existències d'aliments i no tenim res per picotejar!! joooooo ho necessito, tinc gana!
Vull que es facin les 15h aviat per poder anar a dinar, tot i que se que probablement poca cosa bona em trobaré, pero algo es algo.
Ahir gairebé no vaig sopar, els meus pares han marxat fins dilluns i no m'han deixat res per fer-me a la nevera!!! (apa que han pensat en que hauria de sopar i m'ho trobaria tot congelat...) res descongelat i clar ahir o em fotia a fer croquetes que no em van venir gens gens de gust o no tenia més opcions... ai ai ai amb lo apanyada que sóc jo per la cuina i mira vaig acabar menjant quatre patates de bossa ja no soc el que era...
Aquesta nit sopem a casa la Sandra, jeje tampoc hauré de cuinar i segur que ens lleparem els dits.

La gran decisió

Avui toca post obligat dedicat a l'Anna perquè m'ha donat una gran gran alegria.
Tenia el presentiment de que diria que sí i aquest matí ja ho he dit a la feina, crec que dirà que sí...i sííí!! per fi s'ha decidit.
Ha estat una sorpresa agradable quan m'han dit que havia trucat, m'ha agafat en un moment que no m'ho esperava i m'ha fet molta il.lusió. S'ha fet esperar la nena...
Estic contenta per ella, perquè crec que ha fet un bon canvi i perquè tot i que encara te dubtes, treballar aprop de casa li facilitarà moltes coses i més tenint en compte que tindrà a dues personetes que l'estimen moltíssim al seu voltant que som la Sandra i jo que l'ajudarem en el que faci falta i moltes d'altres, ara encara desconegudes, que se l'estimaran molt molt també.
A més se que cumplirà amb la feina com una campeona i que farà el que s'espera d'ella, com ha de ser a cada moment. Sempre l'he vista com una persona racional, temperamental també, però d'aquelles que actúen amb seny i que fan just el que esperes que facin. No se si m'equivoco de massa però el que és segur és que es guanyarà la confiança de tothom només arrivar, la meva ja la te.
M'agrada haber pogut contribuïr en aquesta gran decisió. Moltes moltes moltes felicitats i a començar amb ganes!!!

Santa Setmana

L'Anna està de vacances de Setmana Santa, ella que pot... aprofita-ho que n'hi han d'altres (jo mateixa sense anar més lluny) que aquesta setmaneta quan la resta de mortals surten de viatge i es disposen a disfrutar de les primeres estones de platja, si és que fa sol...que tenen de festa els 2 dies que els pertoquen a la setmana, per molt santa que sigui!! Clar que...que seria de les vacances sense tot aquest proletariat que treballa festius, caps de setmana... estaria tot tancat!! no seria el mateix la platja sense els restaurants i chiringuitos oberts eh??
Doncs bé, ha coincidit que jo feia festa avui i hem anat de compres!!! cap a manresa de bon matí... i a gastar, a gastar... com ens agrada!! encara hem gastat poc trobo, jo més que ella però això ja és normal perquè quan m'hi poso, m'hi poso i resulta que em fa falta de tot!! que volia uns pantalons per quan vagi de congrés a madrid el mes que ve... doncs no uns sinó dos!! després una camiseta que hi fes conjunt... i la meva debilitat... la roba interior!! com és que m'agrada tant!! és una obsessió! seria feliç estrenant un conjunt de roba interior a diari!!! i sempre penso... tens els calaixos a rebossar... però no em puc resistir, i avui tampoc he pogut! i demà toca estrenar!!!

Neguits

Fa dies que somnio molt, massa, i això em destorba el son perquè em desperto de tant en tant. Avui mateix m'he despertat tota preocupada no se massa que he somniat però m'he despertat tota accelerada, mhe llevat, eren les 7.00h!!! (perquè m'he de llevar un diumenge a les 7?), ja era clar. M'ha fet ràbia despertar-me tan dora però no tenia gens de son així que m'he tornat a ficar al llit fins a les 8.00 he mirat una mica la tele.
La gent normal els diumenges es lleva a les 10.00, doncs jo no, a les 7.00 sense ganes de fer res i preguntant-me perquè coi m'he hagut de desvetllar tan dora.
Estic sola a casa aquest cap de setmana així que tinc la casa buida per mi.

Conclusió del dia

Conclusió del dia: cada cop estic més a la parra o el que és el mateix, serà que cada dia que passa sóc més tranquil.la.
Crec que cada vegada més porto les coses amb més calma, sense posar-me tan nerviosa (exceptuant els meus moments d'histèria clar) o serà que paso més de tot. Ara això, ara allò, pim pam i tot es va fent sense presses i el que no es fa doncs no es fa i punt.
Tinc la sensació de que cada cop menys faig plans a llarg plaç, i això és bo perquè faig el que em ve de gust o el que hagi de fer cada dia, no se que voldré o que em tocarà fer demà, així que no cal que em preocupi amb antelació ni que m'agobii per no fer coses que m'havia proposat.
Ara mateix se que d'aquí 15 dies marxo a Santiago, no se ni qui em recollirà a l'aeroport diumenge, ni tan sols he dit als meus pares que marxo, ja ho faré el dia que em passi pel cap, que serà quan m'agafin les presses. Tampoc he mirat que puc visitar, com arribar a la ciutat des de l'aeroport, quina maleta m'enduré, se me'n fot, quan arribi el dia ja m'hi posaré...
També se que al juliol tindré 15 dies de vacances i no tinc ni punyetera idea de que penso fer aquests dies, algún viatge? doncs la veritat és que no tinc ganes ni de posar-me a mirar llocs on anar, qui sap potser mel's passo dormint i prenent el sol a la terrassa de casa... ja veurem.
Avui he marxat més dora del que tocaba a treballar, he anat passejant fins al cremallera, tranquilament, he passat per la pastisseria a encarregar la mona, i després he passat per l'oficina d'informació a saludar a la txell que s'estrenava amb la visita de muntanya, m'he quedat una estona xerrant amb aquelles nenes i m'han combidat a un capuccino!!! de la seva supernova cafetera dolce gusto!!! ale, ale, que això encara no ho heu aconseguit vosaltres!!! en el fondo me quieren.
He fet un munt de feina, el dia m'ha passat volant i ara ja torno a ser a casa, soparé també tranquilament, miraré alguna peli i demà potser quedo amb algú, qui sap...
Dos dies de festa per endavant i ni tan sols recordo com he deixat les coses al museu i això que acabo de sortir-ne. Visc en una empanada mental ideal!!

Desaprofitant el temps

Fa poc, algú que no us diré qui, em va fer aquest comentari "cada cop que em miro al mirall penso, estic tan desaprofitada!!!" i mira ho vaig trobar boníssim, això deu voler dir que la noia troba que se li podria treure més profit, en aquest cas físicament parlant.
Pues ale, jo també em trobo desaprofitadíssima, perquè amb lo mazo buena que estic (o és que teniu res a dir???) segur que se'm podria treure més suc :-)
D'altra banda i canviant de tema aprofito el post per fer un aclariment, suggerència o el que sigui... és que de debó de debó que no tinc cap problema amb el menjar!!! la meva meta no és ser anorèxica ni bulímica, menjo el que tinc gana, incloses guarreries vàries, menjo entre hores el que em ve de gust, potser tinc la solitària i per això no m'engreixo... no en tinc ni idea potser simplement és que aquells homenets de dins que van amb el carro amunt i avall estan que se salen i són capaços de descompondre tot l'aliment que menjo en un plis, ho cremen tot i per això no ho acumulo (o és que no vèieu érase una vez el cuerpo humano...) no se perquè m'aprimo, no faig cap dieta ni miro més del compte el que menjo... serà que el meu organisme ha decidit que no toca engreixar-se i mira per una vegada que és així tampoc cal atabalar-lo eh!!!
només ho dic perquè una es cansa de sentir cada dia el mateix i que quan et poses a dinar sempre hi ha qui mira el plat i diu allò de "si que menges poc no?" no m'agrada sentir-ho mil vegades al dia és més em molesta sentir-ho dia sí dia també. Avui la roser m'ho ha dit fins a tres vegades dinant i això l'únic que provoca (perquè em conec i encara que inconscientment se que ho faig) és que la eviti, que prefereixi no seure amb ella... tan sols per no sentir-la.
No em sembla que mengi poc, menjo el que tinc gana, el que no faré és atiborrar-me inecessàriament perquè no tingueu res a dir.
No hi ha res de que preocupar-se, em trobo bé i si no m'engreixo no és perquè estigui mirant d'evitar-ho.
Apa que avui, us les deixo anar...!!!

Una mica d'aire

Perquè torna a fer vent avui? tots necessitem airejar-nos, refrescar-nos... però no tant tampoc!!
Aquesta tarda he tornat a anar a la muntanya i feia solet, s'estava bé, una s'aireja una mica i torno super relaxada. Se'm posa bé això de sortir a caminar i si és a la muntanya o a un lloc verd doncs millor. Crec que comença a ser ahora de fer allò que dic que faré cada any, tornar de la feina a casa a peu, és a dir baixar caminant de Montserrat, a veure si aquesta vegada ho aconsegueixo. Per mi baixaria cada dia a poder ser, però sovint per una cosa o una altra no ho acabo fent. En tinc ganes. Un se sent molt millor després.
M'agrada caminar. No he estat mai massa amiga dels esforços físics, els esports no se m'han donat mai gens bé, això de pedalar una horeta en una bicicleta que no es mou de lloc m'aburreix bastant, molt, fins al punt de que prefereixo no posar-mi... i diguem que sempre he estat una mica desastre per tot aquest tema de la salut corporal diguem-ne esports varis... total que en canvi, això de caminar trobo que em senta bé, estaria caminant hores i hores, l'esforç depen molt de la dificultat del camí però qualsevol, a poc a poc es va obrint pas. De fet des de ben petita he sortit a caminar per la muntanya, a collir atmetlles, espàrrecs, bolets... i tot el que es pugui recolectar!! recordo enfilar-me amunt, amunt per camins impossibles que ni tan sols existien darrera el meu pare i després morir-me de por quan havia de recular per tornar a baixar perquè no es podia seguir endavant. Tornava a casa tota plena d'esgarrinxades i ara la cosa no ha canviat tant.

Un poco de azúcar

Con un poco de azúcar esa píldora que os dan...la píldora que os dan...os pasará mejor...!!! .... us sona la cançoneta??? és de la banda sonora de Mary Poppins!!! que que em pasa? doncs no ho se massa bé però he entrat al blog perquè tenia ganes d'escriure i m'ha vingut aquesta cançó al cap així que deu tenir alguna relació amb el que volia deixar escrit o simplement deu ser que acabo de fer una regressió a la infància :-) no en tinc ni idea!! Mary Poppins es una d'aquelles pelis que he vist milions de vegades, com Grease i m'agrada l'esperit de la Mary Poppins positivisme al 100% tot i que no predico gens amb l'exemple jo, però està bé veure que hi ha qui pot pendre's la vida tan a la lleugera i amb tanta gràcia i facilitat, tant de bo fos menys pessimista i més despreocupada, tindria uns quants mals de cap menys.

Tot això no se massa a que ve ara, es un sentiment general, intern, que m'ha generat el dia, una mica de mal rotllo i males vibracions que m'he endut a casa.

No m'agrada veure plorar a gent, és més, em fa mal veure plorar a algú que estimo i se'm posa un mal còs... suposo que m'empapo del patiment dels altres i jo també pateixo. Pateixo perquè els altres pateixen i pateixo perquè no se com ajudar, no sé que puc fer... en fi que la qüestió és patir per una cosa o l'altra.

Voldria dir a aquells que es dediquen a malmetre la vida dels altres (i que ningú dels habituals a aquest blog se senti aludit perquè no va per vosaltres) que deixin de donar pel sac o pel cul o per on sigui... que no tenen feia? la gent que fa això és perquè són envejosos i males persones que no tenen proutes ocupacions que s'han de dedicar a fotre als demés, són malos, malos... Tampoc parlo de mi avui.

A aquests individus sempre he cregut que és millor ignorar-los, és difícil ja ho se, perquè ja se'n cuidaran prou ells mateixos de fer-se notar... però cal tenir sang freda i tirar endavant. Quan es tracta de persones de les que et fan la rialleta i queden bé amb tothom i després te la foten però bé... uixxx són odiosos aquests personatges, però no cal donar-los el gust de perdre els nervis ni de que et facin sentir malament . A la merda home!

Doncs això, moraleja: poseu una mica de sucre a la vostra vida, o xocolata, o vi, o un porret de tant en tant...

Nens per totes bandes

Divendres vam tenir a Montserrat la trobada presencial del projecte telemàtic com cada any. El dia de la trobada ens visiten al voltant d'uns 1000 nens que han estat treballant juntament amb l'escolania des de l'escola què és Montserrat i un dia a l'any doncs venen a veure-ho.
La trobada presencial implica molts esforços, sobretot pel que fa a l'organització (que per sort em toca però de lluny). Nosaltres hi participem aportant uns quants monitors que rebin els grups. Concretament n'hi han quatre que s'encarreguen de temes diferents, un està a l'escolania, un al punt de natura i dos al museu.
Aquest any el telemàtic pel que fa als monitors ha estat marcat per les noves incorporacions, només una persona era diguem-ne "veterana" en el tema, la Sònia, que no veieu a les fotos. La resta són tots nous i arribats aquest any.
Al costat del text hi tenim l'Esteve, je je je, l'Anna i el Marc ja el coneixen perquè el van veure fer una visita, també l'heu vist vestit de sevillana... aquí tenim la versió boiscout!!
A dalt, al centre, tota riallera, la Núria, que em va pescar fent-li la foto i a la dreta, sense adonar-se'n, la Txell (és la de vermell per si no es distingeix prou) és d'aquelles persones que et fan preguntes que et deixen amb la boca oberta i penses i això a que ve ara??? rius molt amb ella.
Els faré còpies de les fotos que segur que els agrada tenir-les.

I un dinar!!!

Doncs sí, ahir sopant sushi i arròs amb verdures i avui torne-m'hi! (no vull dir que torno a anar al japonès no...) però és que per dinar avui he tornat a menjar arròs. Què trista és la meva dieta!! no hi havia massa que triar i he menjat una mica d'arròs blanc barrejat amb ensaladilla, com si fos una amanida. A sobre no m'ha vingut res de cara per postres, només hi havia flam i iogurt, no hi havia res de fruita!! i no he agafat res. Demà les previsions del dinar són bastant més dolentes que les d'avui perquè els caps de setmana a la feina ens fan anar a dinar a un altre menjador i en aquest o bé acostuma a escasejar el menjar o deixa moolt però moolt que desitjar. A veure com ens les apanyem!

Un sopar...

Ahir vaig anar a sopar a Barcelona. Els tiets ens van dir que ens portarien a sopar a un japonès i vinga tots cap allà. El japonès m'agrada de tant en tant, és una cuina bastant delicada i que es paeix bé però de les que s'aburreix ràpid com per menjar-ne dia sí dia també.

Aquest restaurant era un buffet d'aquests giratoris, no hi havia estat mai a cap, els japonesitos de la cuina van treient racions de menjar en plats petits i tu vas agafant el que vols.

Al final quedes una mica com hipnotitzat de veure passar els plats mil vegades vinga a donar voltes però no està malament.

Tampoc vaig menjar massa perquè amb l'estrés d' anar mirant que agafes al final ni et decideixes. Vaig menjar una mica d'arròs amb verduretes, un pinchito de pollastre, 4 porcions de sushi de salmó, un pinchito de mandonguilles (que potser és el que més em va agradar) i una mena de rotllets de truita farcits de tonyina a sí! i tempura de verdures!! sembla molt oi? doncs no és tant perquè les racions venen en plats minis, com de cafè i a més o compartia amb el meu cosí que s'ho acabava fotent... i vaig menjar de postres un dorayaki (o alguna cosa així) que és ni més ni menys que els pastissets aquells que li encanten al doraemon!!! doncs aquests, van farcits d'una pasta de mongeta vermella dolça, està bo però potser és massa dolç.

Bueno doncs aquesta vegada el sopar no se'm va posar massa bé, aquest matí m'he llevat arrebotida, semblava que acabés de sopar i se que és el culpable de la indigestió, la tempura, ara resulta, que tant que m'agradava i ara el còs no me l'accepta au! , no ens podem fer grans...

Crònica d'un dia ventós

El meu dia ventós va començar ahir al vespre, m'he passat tota la nit despertant-me per culpa del vent, he dormit fatal. Si el soroll de la pluja, de les tempestes m'encanta i fa que dormi més relaxadament, el vent m'inquieta bastant, em posa nerviosa i més impossible no sentir-lo.
M'he despertat una vegada i una altra, i una altra, i una altra... amb el conseqüent canvi de postura al llit i pensant joder amb el vent dels cu....
Total que m'he llevat amb una merda de nit a l'esquena, i avui el vent ha continuat tooooot el dia, amb sol, però tooot el dia i un fred que pela.
El dia no ha estat gens malament, mogudet mogudet, patapam visita al parc natural. Després de un any i mig probablement??? de haver fet la meva última visita de muntanya avui sense pensar-m'ho dos segons vinga pa' el monte. Que els hi havia d'explicar als pobres nens de Terrassa de si ens faltava un monitor... quan la Carme ha trucat per dir-me "no sabem res del Dani" de seguida he pensat doncs la faré jo la visita, encara em soprenc a mi mateixa, cap a la muntanya i sense pensar-m'ho i sense temps per fer memòria de res de res de res. Quan li he dit a la Carme per telèfon vinc jo a fer la visita a fet un siiii? la faras tu??? pues claro nena aquí Montse Marín al rescate i si s'ha d'anar a la muntanya pues no me queda otra no cal donar-hi voltes.
La visita ha anat bé, més bé del que m'hauria imaginat, una altra cosa són les valoracions que hagin fet les profes... dios mio no quiero saberlo!!!
Ara, m'he fotut de fred pero bien bien!! i aquells pobres nens... havia d'agafar-los perquè no sortissin volant sort que anaven ben equipats!! tots menys jo clar que encara que tenia al museu les botes de muntanya i el forro polar, els texans i el jersei que duia han estat poc per no parlar dels mitjons... que si n'hagués dut tres encara hagués tingut fred igual i de les mans... les meves pobres mans... sense guants!!! sort que els nens se m'agafaven i jo pensava sí sí agafeu-me que almenys vosaltres porteu guants i m'escalfeu una mica, crec que no havia passat mai tant fred fent una visita de parc natural, acabar-ne alguna molla de cap a peus perquè sens hagués possat a ploure sí i tant però el fred que he passat avui crec que no l'havia passat. Sort que no sóc la Sandra que sinó tindria panallons fins a les orelles ja!!
El fred ja no me l'he tret del damunt i els meus dits deuen haver entrat en algun moment en estat de congelació perquè encara en fan mal.
Vull ficar-me al llit por fin!!!! i que amb una mica de sort aquesta nit res destorbi el meu son si us plau!!! a qui se li hagi de demanar ehhh estic aquí!! una mica de cas vaaa que avui m'he portat como una campeona!!
però abans m'obligaré a llegir una mica i fins demà...

Ho he tornat a fer

Síiiiii avui m'he tornat a passar mig matí al balcó. Han dit que demà ja farà mal temps i que ens fotrem de fred. Avui en canvi feia un bon sol i m'he excarxofat al balcó, cal aprofitar aquests dies. El sol escalfa però no crema i és quan si està millor. He acabat amb la cara ben vermelleta :-) fins i tot m'he mig adormit.
Que bé, que relaxant, passar una bona estona al solet amb els ulls tancats sense sorolls i notant un ventet fresquet que corre de tant en tant, m'encanten aquests moments!!!
Mentres m'hi estava m'han vingut al cap records d'aquest estiu, del viatge al País Basc, m'ho vaig passar tant bé. Deu ser que debia notar una temperatura semblant a la d'allà perquè molta calor no feia però sí que va sortir el sol. Aquella carretera entre Zarautz i Getaria que recorriem cada dia, el peix a la brasa amb txakolí que vem sopar, el passeig fins als penyassegats de Zumaia, les vistes des de la casa on estavem, el passeig amb tren per San Sebastià, les gambes cuites en paperina que ens menjavem passejant pel la Concha. Molts bons records.

T de Teatre

Ahir a la tarda vaig anar al teatre. Ho recomano, és una bona opció per passar la tarda del diumenge i a més que a mi el teatre m'agrada molt. Veure com els actors es posen en el paper just davant del teu nas, com actuen per tu... és una cosa que em posa la pell de gallina.

L'obra era "Com pot ser que t'estimi tant" de la compañia T de Teatre.

A aquestes cinc noies tots les coneixem de la sèrie de tv3 Jet Lag però abans d'això hi han unes quantes obres de teatre súper àcides i còmiques.

Com pot ser que t'estimi tant abandona una mica el gènere còmic al que ens tenen tan acostumants, diguem que és una obra d'intriga però sense que es deixin de veure els tocs d'humor tan característics.

No us explicaré de que va per si algú més s'anima a veure-la, per mi va ser una sorpresa.

A Manresa ja no la podreu veure però segur que si mireu la web trobareu algún lloc que us quedi a prop per anar-hi.

3 mesos!!!

Ara me n'adono que el dia 9 de març (el cap de setmana que ve) i dia de les eleccions, farà tres mesos que vaig començar a escriure el blog. Tres mesos és molt temps ja!! i sembla que fos ahir quan vaig començar, el temps passa volant i continuo sent tan inexperta com el primer dia.
Sempre he cregut que si el temps passa ràpid és perquè allò que te l'ocupa no et suposa cap obligació, això deu voler dir que tenir el blog i escriure-hi m'agrada perquè no m'he adonat del temps que fa que ho faig fins avui.
En aquest temps han passat moltes coses, dies millors, dies pitjors que han quedat gravats en els meus escrits, dies per riure, dies per plorar, en definitiva tots ells dies per recordar i per compartir, per compartir des d'aquí amb vosaltres.

Petits canvis

Avui he fet uns mini canvis al blog, els colors han canviat i s'ha tornat un pel més primaveral. Sí, perquè avui també fa solet solet!!!

Més visites

Sí, sí, avui han arrivat els meus tiets de Madrid i ja s'han instal.lat a casa. S'hi queden una setmaneta. Ells com sempre al seu rotllo ara cap a quí, ara cap allà, ara a visitar a no se qui... avui sopem a no se on... i així passen els dies. L'únic que em molesta una mica (a part de que he de fugir de la meva habitació perquè se'm queden el llit, i la tele...) és que la Ruth fuma, no massa dins de casa, normalment surt al balcó o obre una finestra... però la olor a tabac costa moooolt de dissimular i quan marxen encara s'hi olora el tabac a casa. M'agrada la Ruth és una tia super simpàtica, i super inteligent qui m'ho havia de dir que tindria una tieta madrileña :-) i de les bones, res de rotllo pijo pepero que no és como Esperanzita ella... res més lluny. Li encanta venir aquí i parla més bé del que us imagineu el català. Fins i tot li diu Bernat al meu tiet quan de tota la vida nosaltres li hem dit Benardo...

Avui una visita!!!

Avui hem tingut una visita la Sandra i jo al museu, han vingut l'Anna i el Marc!!! ja no hi comptavem... clar com ens van dir que venien al matí i s'han presentat a les 12.30h!!!! ai ai ai quines hores... nosaltres que ja deiem aquests ja no vindran... però sí!!!
A més ens han esperat per dinar i hem anat a la cafeteria, una sopresa encara que només així estat una horeta. Han vist el museu i a la tarda una visita guiada a l'escolania!! que ha fet l'Estevet.
Pobret em sembla que s'ha posat nerviós al tenir-me allà mirant-lo perquè m'ha decepcionat una mica la visita que ha fet
Mató inclòs...Un dia completillo.

dieta, això que és?

A casa meva som aficionats als congelats, i si pot ser rotllo delicatessen millor que millor no us penseu.
Ahir al vespre vaig obrir el congelador a l'hora de sopar en busca de les meves brotxetes "yakitori" (pels no aficionats a la cuina japonesa són brotxetes de pollastre envadurnades en salsa de soja dolça) però al agafar la caixa, vaig veure que a sota hi havien unes estupendes croquetes... ja sabia que hi eren però al veure-les em van venir de gust, upps! canvi! total que vaig acabar fotent-me les croquetes de pernil ibèric ehh!! que ja us he dit que el rotllo delicatessen em mola.
Mentres es feien a la paella feien una oloreta ja!! uhhhmmmm! me'n vaig crospir tres en plat petit i amb forquilla de postre (com si fos una tapeta d'un bar :-) ) i acompanyades d'unes olivetes en vinagre que tenia a la nevera i que clar quan vaig veure tampoc vaig poder resistir!!!
Últimament no puc parar de menjar guarreries d'aquest tipus, ja se que és un tema hormonal però vull parar ja si us plau!!! avui m'he passat el que porto de dia a base de xocolata i caramels i encara he de dinar!!!

Una que se va!

Je,je, je... el mes de febrer me l'he passat de casa a la feina i poca cosa més a part d'algún sopar o cine. Doncs bé ha arrivat l'hora de tornar a fer la maleta!!
Quan em van dir que no era segur que pogués anar al congrés de Madrid a l'abril, em vaig desanimar una mica perquè en tenia ganes i perquè m'agrada anar a Madrid (això que no fa massa que hi vaig estar) però sempre hi trobes alguna exposició interessant per veure i concretament ara en fan una de Picasso al Museu Reina Sofía que vull veure.
Doncs bé veient que no podria aprofitar l'ocasió per anar-hi i que la Roser, tornant jo d'Amsterdam, em va dir que a veure quan anavem de viatge que ella mai havia pujat a un avió... em va semblar que era el moment d'agafar l'avió plegades i de marxar a Madrid a veure la expo.
Fa un parell de dies em van assegurar que sí que vaig al Congrés així que tampoc és qüestió de marxar al març i tornar-hi a principis d'abril a Madrid... canvi de plans!!! i tachan tachan!!! agafarem l'avió el dissabte 29 de març per anar a Santiago de Compostela!!! jo no hi he estat mai i mira la Roser tampoc així que... que más se puede pedir?? tornem diumenge, una escapada de cap de setmana i ja ho tinc tooot reservat, vols i hotel ah i amb les targetes d'embarc ja impreses eh!!! que us pensaveu? que no soc previsora?
Ara a informar-me sobre la ciutat i a carregar ganes de pasar-ho bé. Segur que amb la Roser m'ho passo de conya. Ja tinc ganes de veure-li la cara que fa quan s'enlairi l'avió :-) no és per res però... amb qui millor que amb mi podria viure ella aquesta primera vegada??? m'agrada ser jo qui l'acompanyi en aquesta nova experiència!!!
I em penso fotre fins el cul de pulpo a la gallega!!! i d'empanada també!!!

Estic rebentada!!!

Bufff!! avui ha estat un dia dur per mi, no tenia forces, m'he cansat molt i sentia que no podia més. Em tingut feina, tampoc exagerada però com em trobava molt cansada el dia se m'ha fet insufrible.
Les cames em pesen, els ulls sembla que no els pugui obrir del tot, se'm tanquen...sabeu aquella sensació de que tots els òssos del còs multipliquen el seu pes per 100 i et costa caminar, aguantar-te dreta, però quan seus dius por fin!!!! però tot i així continues notant aquell pes damunt teu?... doncs tot el dia me l'he passat així jo.
No és estrany, tinc una explicació lògica, ahir vaig anar a fer-me un massatge. És una cosa que intento fer un parell de cops al mes, em va bé per tots els meus dolors d'esquena i ara ja tocava.
Portava una setmaneta que a les nits em desperto cada dos per tres del dolor que noto a l'esquena. Noto una fiblada i pum em desperto per cambiar la postura. Això fa que no dormi gens bé. Així sé que ha arribat l'hora de que em tornin a apretar i a achuchar de cap a peus per tornar a posar-ho tot a lloc. És la manera com el meu còs diu Basta!!!! donant pel sac a les nits :-)
La veritat és que m'hi noto, però lluny de que pogueu pensar que el massatge és un estat de relaxació brutal durant una horeta, diguem que hi ha temps per tot.
Un massatge representa tenir una persona burxant allà on et fa mal una vegada i una altra. Així que quan tens un lloc del que queixar-te de veritat doncs relaxant, relaxant no és.
El massatge pot ser més o menys intens però digue'm que si és massa poc intens no serveix de gaire.
Tot i així, combinant els apretons forts amb d'altres de menys forts acabo sortint d'allà mig adormida.
El problema bé al dia següent i l'altre i a vegades l'altre també, que et sents com si t'haguessis passat 3 hores seguides a una classe d'aeròbic. Tot està adolorit!!! i la sensació molt agradable no és, sembla que t'hagin fotut una pallissa, i no és per menys!!! però després... als dos dies (o tres a vegades) sembla que el còs s'allibera de tot aquell mal rotllo i es recobra toooota l'energia, hem tornat a renéixer!! les piles estan carregades!
Doncs a mi després del dia que he passat, ara m'inunda la sensació de mandra, tinc ganes de ficar-me al llit i dormir, dormir, dormir... a veure si per fi puc fer-ho d'una tirada.
Bona nit!!!

Perquè l'amor pot fer-te tornar boja?

Aquest és el títol d'un article que vaig llegir en una revista dissabte. Comença amb una cita de Nietzsche "Siempre hay un poco de locura en el amor y un poco de amor en la locura" i desxifra de forma científica substàncies que intervenen en el procés amorós i que poden derivar en procesos que en diuen insans.
Un detall que no em va agradar massa de percebre és que sempre parlen en femení ( que passa que només les nenes ens podem tornar completament loques per culpa de l'amor o que? seran tarugus!!)
Bé assenyalar tres estats "insans" de l'amor dificilment controlables: L'obsessió, L'ansietat i els gelos.
En l'obsessió i juga un paper inportant la dopamina que el cervell produeix en excés quan ens sentim atrets per algú fins al punt de centrar-nos gairebé exclusivament en aquella persona. També hi interactúa la serotonina, que ens afecta a l'estat d'ànim i fa que estiguem millor o pitjor en funció de si les nostres expectatives amoroses es compleixen. Si no es compleixen...je, je diu que pot fer-nos anular la nostra personalitat en intentar aconseguir l'atenció de l'altre.

De l'ansietat en té la culpa tota la revolució hormonal interior que ens produeix l'amor. De fet diuen que les persones enamorades demostren menys activitat al cortex cerebral prefrontal del cervell, on es desenvolupa la presa de decisions. Vaja que si estem enamorats vol dir que no estem capacitats per prendre decisions de forma sensata. En la mesura que els plans i projectes en parella no resultin l'ansietat ens portarà cap a un estat d'ira constant perquè no acceptem la realitat!!! diooos mio!!

Després estan els gelos, que segur que tots coneixem més o menys bé. Doncs bé sobre aquests diuen que si es tornen constants poden acabar en una patologia clínica que es diu deliri celotípic o el que és el mateix vigilar i controlar a l'altre dia sí dia també.

No se vosaltres però jo després d'això se que he estat enamorada. Estic loca, loca, loca, loca!!!