Aquest és el títol d'un article que vaig llegir en una revista dissabte. Comença amb una cita de Nietzsche "Siempre hay un poco de locura en el amor y un poco de amor en la locura" i desxifra de forma científica substàncies que intervenen en el procés amorós i que poden derivar en procesos que en diuen insans.
Un detall que no em va agradar massa de percebre és que sempre parlen en femení ( que passa que només les nenes ens podem tornar completament loques per culpa de l'amor o que? seran tarugus!!)
Bé assenyalar tres estats "insans" de l'amor dificilment controlables: L'obsessió, L'ansietat i els gelos.
En l'obsessió i juga un paper inportant la dopamina que el cervell produeix en excés quan ens sentim atrets per algú fins al punt de centrar-nos gairebé exclusivament en aquella persona. També hi interactúa la serotonina, que ens afecta a l'estat d'ànim i fa que estiguem millor o pitjor en funció de si les nostres expectatives amoroses es compleixen. Si no es compleixen...je, je diu que pot fer-nos anular la nostra personalitat en intentar aconseguir l'atenció de l'altre.
De l'ansietat en té la culpa tota la revolució hormonal interior que ens produeix l'amor. De fet diuen que les persones enamorades demostren menys activitat al cortex cerebral prefrontal del cervell, on es desenvolupa la presa de decisions. Vaja que si estem enamorats vol dir que no estem capacitats per prendre decisions de forma sensata. En la mesura que els plans i projectes en parella no resultin l'ansietat ens portarà cap a un estat d'ira constant perquè no acceptem la realitat!!! diooos mio!!
Després estan els gelos, que segur que tots coneixem més o menys bé. Doncs bé sobre aquests diuen que si es tornen constants poden acabar en una patologia clínica que es diu deliri celotípic o el que és el mateix vigilar i controlar a l'altre dia sí dia també.
No se vosaltres però jo després d'això se que he estat enamorada. Estic loca, loca, loca, loca!!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
L’amor ens fa tornar bojos? Jo crec que és a tots, a homes y a dones,...... Tu has estat enamorada i segur que ha estat del millor que t’ha passat i segur que per algú també has estat un amor impressionant, sorprenent, brutalment viscut.... El problema de l’amor és que hi ha moments en que els tres sentiments dels que parles es conjuguen i llavors es fa insuportable: obsessió, ansietat i gelós..... ufff això és el pitjor de tot. Jo et diria, i saps perquè ho dic, que continuïs sent sincera, que continuïs perdent pors, que continuïs sentint el teu cor on el senties, que no defalleixis, que el reconstrueixis, perquè sigui el que sigui el que vols recuperar necessites estar tu bé. La felicitat no la trobem fora de nosaltres, primer hem de estar bé nosaltres, la felicitat va de dintre a fora i per fer, per viure, per estimar, per sentir.. cal que dins nostre tot estigui al seu lloc i preparat per rebre tots els estímuls que rep
Abans m'he quivocat...jojojojo... tornoa reescriure:
Mira... serà que jo no hi entenc massa però crec fermament q estar enamorat és una de les millors coses q et poden passar a la vida! I si això vol dir q tem bojos pos vale... tots bojos de remate però enamorats fins la mèdul.la!
Publica un comentari a l'entrada