donant voltes

avui escric pensant en el que no hauria de pensar. No puc evitar-ho, és més fort que jo, tants sentiments alhora em confonen i em sobrepassen. Hauria de poder tancar els ulls i no veure-hi res, hauria de poder fer les orelles sordes per obviar el que passa i no sentir res, hauria de poder aïllar-me de tal manera que res del que pasés pogués destorbar-me i fer la meva, sense contemplacions, sense por. Ho intento, una vegada i una altra però és inútil. Alguna cosa dins meu m'impedeix no pensar-hi i fer el que tothom em diu que faci.
I no serveix de res que em trenqui el cap, ho he comprobat tantíssimes vegades... no val la pena perquè se que no en treuré resultats, almenys positius per mi, no obtindré resposta i això serà una atra bofetada.
El que és cert és que m'afecta, m'afecta tot, absolutament tot. Des del moment en què veig que fas confidències i el confident no sóc jo, al moment en què entres i surts ignorant la meva presència, fins al moment en què organitzes la teva vida sense tenir-me en compte. I penso, merda, merda, merda, sabia que pasaria!
I si ho sabia no val la pena probar de fer res, ni tan sols pensar-hi. Però si m'afecta deu ser per alguna cosa. Avui és un dia especialment difícil.