Palpant la boràgine

Milions de vegades et fas preguntes, masses preguntes, interrogants, un rera l'altre que s'acumulen dins el cap i et perforen el cervell, ara això, ara allò... sense parar, sense temps per respirar ni temps per reaccionar ni prendre decisions. El cervell s'infla i s'infla i sembla que en un moment o altre hagi d'esclatar i el crani hagi de quedar buit del tot, com per art de màgia, llavors una sensació de buidor estranya, de buidor misteriosa i una calma que en realitat alleugera molt el pes que sense adonarte'n resulta que duies a sobre, és una sensació de tristor però a la vegada feliç perquè et treus ben bé un bon pes de sobre. Pasen les hores, més ràpid del que et penses i els minuts van que volen ni els notes, ni els arrivem a intuïr això sí que és velocitat!! el temps s'escapa mai millor dit i quan t'atures per un segon et mareges, no saps on ets, estas totalment descolocat i perdut, fins on he arrivat? que he estat fent fins ara? ni tan sols me n'adono del que he fet fins avui, potser perquè tot ha estat tan ràpid i ho he disfrutat tan poc que tinc la sensació de no haver fet res, de no ser conscient de per quins camins camino ni he caminat i molt menys dels que caminaré. Que ens depara el futur? qui vol saber-ho? no tenim temps per saber-ho porta massa feina parar-se a pensar un segon, es tracta d'anar fent i anar fent, sense rumb, sense esperar-ne conseqüències, sense voler saber-ne les conseqüències dels teus actes que s'han convertit en tan banals... pur instint, pura i dura supervivència i quan un dia decideixes aturar-te i mirar al teu voltant veus que has perdut masses coses, actes, gent... que et passaven ben a la vora i que ni tan sols has distingit, no els has vist, immers com estaves en la teva pròpia vida, en el teu propi món, que gira sobre tu mateix, sense incloure masses altres coses que no siguis tu i allò que t'afecta més directament perquè se't tira a sobre i no es pot obviar. L'essència de la vida, el racó de la felicitat ha d'estar per força en els moments en que posem fre a aquesta boràgine. Buida el cap d'una vegada, atura't, refes-te i mira al teu voltant!!

P.D. un escrit que apareix al escriure sense pensar, també com per art de màgia, que vol dir? no ho se massa però segur que és la conseqüència d'un dia atrafegat.