Sense connexió

La setmana pasada amb la mega tempesta, que vem tenir per sant jordi el meu ordinador se'n va anar a la me. Una dia amb molt de sol i tot d'una vinga a tronar i llampegar. En aquells moments jo estava connectada escrivint al blog i pufff el mòdem a la merda.
Com no tinc connexió a casa, avui escric d'estranquis i rapidet perquè el meu abril està sent bastant raquític pel que fa als posts.
Espero sol.lucionar-ho aviat i tornar a ser per aquí més sovint.
Aquests dies a part de l'escrit que estava en procés el dia malèfic (que no penjaré perquè no te massa sentit que ho faci a posteriori) m'he acostumat a escriure en paper, a deixar els meus pensaments per escrit, que és una cosa que ja feia abans de tant en tant. És una forma de substituïr l'estoneta que escrivia al blog i no deixar de fer-ho. Quan escrius la ment vola i s'allivera i surten a la llum coses que pensem i que pel que sigui no diem en veu alta, a vegades per por, a vegades per vergonya... escriure és dir-les, però dir-les fluixet perquè ningú les senti o perquè només aquells que vols que les coneguin les puguin sentir.

Dies d'infart

Dies d'infart perquè aquests dies em moc més que mai, el meu cervell va a mil per hora, no en surto d'una que ja sóc en una altra, les hores em passen volant i el meu còs està totalment despert, això m'agrada, m'agrada l'acció (una temporadeta ehh que sóc molt tranquila).
No hi haurà post sobre la plaça del diamant, només dir que em va agradar molt, que no se'm va fer gens pesada i que em va emocionar moltíssim!!! que més es pot demanar? estic d'un nyonyo!!! fa un parell de mesos que hi ha una cosa que m'amoïna una mica i visc a l'espectativa, tinc les sensacions a flor de pell

Primera classe

Això del bollywood no està gens gens malament. La primera classe va anar bé, vem aprendre un munt de passos que dedueixo que la profe espera que recordem per la propera classe, però això ja no és tan fàcil!! no prometo res...
Ens va dir que suariem molt, que ens cansariem i que tindriem agulletes... Anna!!!!???? jo no en tinc!! això deu ser que no vaig fer alguna cosa massa bé, que no m'hi vaig esforçar massa vaja... deu ser culpa de que em toqués posar-me a primeríssima fila (perquè l'anneta es va escaquejar amb molta gràcia i es va quedar darrera de tot), movent el cul allà davant de tothom i que com no, estigués una mica tallada. El proper dia em quedo al final i ho faré millor.
Com ja es va dir en repetides ocasions durant la classe... falta un mirall, falta un mirall!!, upss no se si prefereixo que no n'hi hagi!!

Palpant la boràgine

Milions de vegades et fas preguntes, masses preguntes, interrogants, un rera l'altre que s'acumulen dins el cap i et perforen el cervell, ara això, ara allò... sense parar, sense temps per respirar ni temps per reaccionar ni prendre decisions. El cervell s'infla i s'infla i sembla que en un moment o altre hagi d'esclatar i el crani hagi de quedar buit del tot, com per art de màgia, llavors una sensació de buidor estranya, de buidor misteriosa i una calma que en realitat alleugera molt el pes que sense adonarte'n resulta que duies a sobre, és una sensació de tristor però a la vegada feliç perquè et treus ben bé un bon pes de sobre. Pasen les hores, més ràpid del que et penses i els minuts van que volen ni els notes, ni els arrivem a intuïr això sí que és velocitat!! el temps s'escapa mai millor dit i quan t'atures per un segon et mareges, no saps on ets, estas totalment descolocat i perdut, fins on he arrivat? que he estat fent fins ara? ni tan sols me n'adono del que he fet fins avui, potser perquè tot ha estat tan ràpid i ho he disfrutat tan poc que tinc la sensació de no haver fet res, de no ser conscient de per quins camins camino ni he caminat i molt menys dels que caminaré. Que ens depara el futur? qui vol saber-ho? no tenim temps per saber-ho porta massa feina parar-se a pensar un segon, es tracta d'anar fent i anar fent, sense rumb, sense esperar-ne conseqüències, sense voler saber-ne les conseqüències dels teus actes que s'han convertit en tan banals... pur instint, pura i dura supervivència i quan un dia decideixes aturar-te i mirar al teu voltant veus que has perdut masses coses, actes, gent... que et passaven ben a la vora i que ni tan sols has distingit, no els has vist, immers com estaves en la teva pròpia vida, en el teu propi món, que gira sobre tu mateix, sense incloure masses altres coses que no siguis tu i allò que t'afecta més directament perquè se't tira a sobre i no es pot obviar. L'essència de la vida, el racó de la felicitat ha d'estar per força en els moments en que posem fre a aquesta boràgine. Buida el cap d'una vegada, atura't, refes-te i mira al teu voltant!!

P.D. un escrit que apareix al escriure sense pensar, també com per art de màgia, que vol dir? no ho se massa però segur que és la conseqüència d'un dia atrafegat.

Crònica de viatge

a veure suposo que amb lo poc que explico com a mínim fer un petit resum del viatge no? per Madrid la veritat és que m'ha anat molt bé, més del que m'esperava, no m'hi he trobat estranya ni al congrés ni a enlloc, he conegut gent, gent que estan més aprop que lluny perquè de catalans el congrés n'estava ple i també amics de coneguts que em van fer passar una bona nit de dissabte a diumenge. Tot això fa que els dies passin volant i que et trobis menys sola, que de fet no crec que m'hi arribés a sentir, i quan no estas dinant o sopant amb algú doncs estas passejant pel carrer mirant aquí i allà, el món està ple de coses curioses.
Això de viatjar sol no està gens malament, un fa el que li ve de gust quan li dona la gana, i m'hi he trobat tan a gust que no he tingut ni ganes de tornar cap a Barcelona, a la crua realitat!!! suposo que si Madrid fos rutina com la d'aquí tampoc m'agradaria no? serà qüestió de fer la maleta més sovint.

Sorpresa!!!

Sabeu qui s'ha apuntat a això del bollywood?? jejeje
i sabeu qui més??
Va...que ja us farem un ball quan ho tinguem una mica per mà!!! ja veureu quina coordinació de moviments!!!

I jo continuo somiant

És curiós com una mateixa cosa pot ser bona o dolenta segons el punt de vista de com te la miris i com amb el temps passa el mateix, una cosa pot semblar molt llunyana o semblar que han passat 4 dies i haber passat 4 mesos. Quan penses en positiu les coses semblen més fàcils i quan penses en negatiu molt més carregoses. Jo de positiva no ho sóc gens, fins a dia d'avui la vida m'ha ensenyat que o bé no tindré mai el que vull o bé que em costarà molt molt molt tenir-ho i quan ho hagi aconseguit i m'hagi fet totes les il.lusions del món ho perdré. En el meu cas és una situació que es repeteix i que tard o dora arriva.
Tot i així no puc evitar tenir esperança i anar somiant en coses que en el fons en el fons se que no aconseguiré, com si no ho volgués veure, s'ha de ser tonto també!!
I ara he girat el cap i he vist una làmina que vaig fer emmarcar per la capçalera del llit i que no he arrivat a penjar perquè no l'havia de penjar jo. Un altre somni inacavat.

disculpes

ultimament no se que passa que no paro de demanar perdó está clar que no faig bé les coses perqué sinó no tindria sentiments de culpa cada dos per tres.
No pretenia ofendre a ningú amb el post d´ahir, precissament parlava de no ferir a ningú i sembla que és l´únic que he aconseguint expressant el que penso.
He incomodat i he fet passar una mala estona a una persona o a dues qui sap... i em sap molt de greu no ho pretenia pas com també se que la conversa segur que no va ser gens mal intencionada, aquestes coses es fan sense pensar que pots incomodar a ningú, només escribia sobre com em vaig sentir i el que he aconseguit ha estat incomodar. Ho sento.

Ja està muntat

Per fi l´stand del museu esta llest ara només queda col.locar-hi els fulletons quaderns... i poca cosa més pero s´ha acabat aixo de controlar que tot estigui a temps i corre corre corre i el millor de tot és que per la propera vegada no haurem de pensar en la decoració de les parets perque ja ho hem fet aquest any, menys feina.

No m'agrada

Avui he descobert que sóc hipersensible, una mica ja ho sabia, però cada dia que passa noto com les coses que m'envolten m'afecten i sovint molt. No m'agrada la gent que necessita mofar-se dels altres per passar una bona estona, potser tinc molt poc sentit de l'humor, serà això, però em resulta desagradable que riure i passar-ho bé vulgui dir riure's dels altres. Em poso a la pell dels que són objecte dels comentaris i penso que no m'agradaria gens formar-ne part, veure-ho i sentir-ho em fa sentir molt violenta.
Més que de mal humor diria que em provoca una sensació d'ofensa. I probablement el que m-afecta més en realitat sigui adonarme de qui son les persones que actuen aixi, persones a les que estimo i aprecio i a les que no se si es que coneixo poc, que no ho creia, pero sens dubte de les que no m´agrada veure comportar-se d´aquesta manera. Segurament sera que soc una exagerada, ja he dit que soc sensible pero actituds aixi em fan pensar que a la que em giri d´esquena sere jo l´objecte dels comentaris entre rialles, si no és que ja ho sóc, i mira també ho sento pero m´agrada tan poc ser objecte de comentaris... que es parli sobre mi... soc conscient que si aprengués a riure una mica més de mi mateixa tot aixo no m´afectaria tant pero tinc un sentit del rídicul molt molt acusat i preferiria que ningú se´n fotés de mi i tenint en compte la fama de borde i malcarada que tinc, sobretot a la feina, crec que no seria gens difícil. No hauriem de fer res que no ens agradés que ens fessin a nosaltres mateixos, començant per no malparlar de ningú. Ja ho he dit sóc una exagerada pero avui he passat una mala estona , no soc ningu per recriminar res perque tots som lliures de fer el que ens doni la gana pero avui us poso un 0 ben gros.

Ja he tornat!!

Vaig tornar ahir però encara no he tingut temps d'escriure, fa uns dies que no ho faig.

L'escapadeta a Santiago va anar bé, ens va fer bon temps i tot i només ens va ploure uns 10 minuts en tot el dia el diumenge, així que no em penso queixar perquè veient les previsions que hi havien no està gens gens malament.

El millor de la ciutat és la catedral i el casc antic (que són quatre carrers comptats)... pel meu gust excessivament petita, vaja que en un dia començant dora i acabant tard hi ha temps de conéixer-la prou bé perquè sinó acabes passejant mil vegades pels mateixos llocs, que és el que ens va passar a nosaltres. També vaig trobar que tot en general està... brut i poc cuidat sobretot algunes zones, vaja que podrien treure més profit a l'encant de la ciutat si posessin més atenció a la neteja.

Tot està super aprop i no té massa complicació arrivar als llocs. A mi el que més em va agradar va ser el pórtico de la glòria, sabia que estava molt bé per les meves assignatures de romànic hispànic :-), l'havia vist quaranta mil cops en diapositiva però tot i així em va sorprendre molt molt és impressionant.

L'hotel també el recomano A Tafona do peregrino, habitacions recollidetes però molt ben muntades i amb molt de gust que ja va bé perquè a vegades es troba a faltar una mica de gràcia en muntar les coses...

A veure si puc ensenyar més fotos!