Aquesta setmana m'he escapat tres dies al delta de l'ebre. Fa poc que hi vaig ser un parell de dies i com tenia ganes de platja i solet cap allà una altra vegada. Segur que no trigo a tornar-hi.
Tants anys estiuejant al delta, des de que acabava de néixer i quan el temps va passant te n'adones que el lloc és el mateix però et prens les coses d'una altra manera.
Aquestes escapades m'encanten. El delta és un paisatge del tot canviant, ja no tan sols parlant del riu i la seva desembocadura... si no perquè el munt de camps d'arròs el fan ben diferent segons l'època de l'any. Ara és una llaaaarga extensió de terra plana i verda, d'un verd llima super brillant i un aire pur, humit, refrescant, però mirant amb atenció veus com el verd en segons quins punts, aquells on el sol més castiga es va tornant groc, marró... és l'arròs que comença a rossejar i que quan sigui ros del tot estarà llest per la collita.
Només baixar del cotxe la sensació és brutal, llibertat, aquesta immensa extensió de terra em proporciona llibertat i una olor ben característica que la fa impossible de confondre, és l'olor de l'arròs que no s'acaba mai.
I l'arròs quan el tastes en una bona paella ja no ten nom!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada