La setmana pasada amb la mega tempesta, que vem tenir per sant jordi el meu ordinador se'n va anar a la me. Una dia amb molt de sol i tot d'una vinga a tronar i llampegar. En aquells moments jo estava connectada escrivint al blog i pufff el mòdem a la merda.
Com no tinc connexió a casa, avui escric d'estranquis i rapidet perquè el meu abril està sent bastant raquític pel que fa als posts.
Espero sol.lucionar-ho aviat i tornar a ser per aquí més sovint.
Aquests dies a part de l'escrit que estava en procés el dia malèfic (que no penjaré perquè no te massa sentit que ho faci a posteriori) m'he acostumat a escriure en paper, a deixar els meus pensaments per escrit, que és una cosa que ja feia abans de tant en tant. És una forma de substituïr l'estoneta que escrivia al blog i no deixar de fer-ho. Quan escrius la ment vola i s'allivera i surten a la llum coses que pensem i que pel que sigui no diem en veu alta, a vegades per por, a vegades per vergonya... escriure és dir-les, però dir-les fluixet perquè ningú les senti o perquè només aquells que vols que les coneguin les puguin sentir.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Nenaaaaaaaaaaa quina me amb la tempsta... ja deia jo q no òdia ser normal...aiaiaiaiai... q ens tens abandonadets de post eh???! Sort q ja has trobat una mini solucióni que sigui mini tempopral (una mica com el trasvassament aquest q volen fer!)
P.D. Escriure va bé,molt bé... al cap i a la fi és unaamnera de sincerar-te amb tu mateix... val la pena!
Publica un comentari a l'entrada