És curiós com una mateixa cosa pot ser bona o dolenta segons el punt de vista de com te la miris i com amb el temps passa el mateix, una cosa pot semblar molt llunyana o semblar que han passat 4 dies i haber passat 4 mesos. Quan penses en positiu les coses semblen més fàcils i quan penses en negatiu molt més carregoses. Jo de positiva no ho sóc gens, fins a dia d'avui la vida m'ha ensenyat que o bé no tindré mai el que vull o bé que em costarà molt molt molt tenir-ho i quan ho hagi aconseguit i m'hagi fet totes les il.lusions del món ho perdré. En el meu cas és una situació que es repeteix i que tard o dora arriva.
Tot i així no puc evitar tenir esperança i anar somiant en coses que en el fons en el fons se que no aconseguiré, com si no ho volgués veure, s'ha de ser tonto també!!
I ara he girat el cap i he vist una làmina que vaig fer emmarcar per la capçalera del llit i que no he arrivat a penjar perquè no l'havia de penjar jo. Un altre somni inacavat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Mira et sonarà a tòpic però l'esperança és l'últim últimisisisisim del mundo mundial que s'ha de perdre! I jo t'afegiré un consell més: "Un viatge de 1000 milles sempre comença amb un primer pas" Laotse
Comença a caminar i a veure on vas a parar... xo trobis el que trobis al camíno paris mai de la vida de caminar!
(per cert si el quadre t'agrada penja'l tu mateixa, un dia te'l miraras i t'arrencarà un somnriure)
Publica un comentari a l'entrada