dijous, 31 de gener del 2008

Monasterio de piedra





Ahir vaig estar parlant amb la tieta d'anar a visitar el monasterio de piedra i em va dir busca-ho busca-ho, pues ale, ja m'he informat. Està a 417 km de Barcelona per la A-2. L'entrada val 6.50€ i inclou la visita guiada al monestir a més hi ha tot el parc natural per recorrer així que per mi ja hi podem anar quan vulgueu, estaria bé un cap de setmana perquè anar i tornar el mateix dia ho eig una mica just.

Soy un mono

sí, sí, no un gnomo eh un mono... d'aquests que salten pels aires i es pengen dels arbres de la cua i es pasen els dies gratant-se i fent peripècies... doncs d'aquests! o això és el que diu l'horòscop xinès, que els nascuts entre el 16 de febrer de l'any 80 i el 4 de febrer del 81 són monitos. Això vol dir que la sandreta també ho és... ara s'enten tot millor eh!!! ah i l'anna si no m'equivoco és una cabra ja,ja,ja... ara si que ho entenc tot sí!!!
He estat llegint com ens defineixen als monos i home per part meva no se si coincideix gairé almenys jo no em veig així, només en algunes coses, m'hi hauré de fixar més en les meves reaccions a veure si resulta que no em conec a mi mateixa...

Diu: es ambicioso y capaz de resolver cualquier problema con una facilidad asombrosa ( potser síiii... després de moltes hores y hores de trencar-me el cap o no? així que facilitat, facilitat no se jo)
Admirado por su habilidad e ingenio, gracias a su capacidad de negociación triunfa en el mundo empresarial ( ahí estamos triumfando!!! :-) ja ho sabia jo, està clar que tots m'admireu no se perquè intenteu dissimular-ho... :-) )
Su simpatía le abre el camino en la vida, y le permite manejar las situaciones en su beneficio (claro, claro, sóc la simpatia personificada encara que intenteu donar-me fama d'estúpida...)
En el amor és un conquistador aunque su impaciencia estropea sus posibilidades afectivas (a això no diré que no, segur que la meva impaciencia espatlla moltes coses, però és que la impaciencia sovint sorgeix després de temps i temps de paciència chinito)
Admiran su habilidad, su espíritu resuelto, lo bien informado que está de todo y lo divertido que es ( el que deia Sandra, esa envidia...)
Desea encontrar compañeros de juego que estén a su altura, pero no siempre lo consigue y cae en el aburrimiento ( sí, m'aburreixo sovint)
Cariñoso, autónomo, generoso, tiene éxito en casi todo lo que emprende aunque no le interesa la fama ni la riqueza ( veritat!! bueno això del éxito potser no però sí és cert que la fama i la riquesa no m'inporten gens, hi ha altres coses molt més bones en aquest món de les que disfrutar).

També m'ha sorprès que digui això: alguien hecho a si mismo, su vida nunca será corriente (de fet poc corrent fins ara ho ha estat), optimista y adorable (sóc adorable, adorable! a que sí! però optimista gens). Ama con fervor, los problemas difíciles le motivan (upps)

dimarts, 29 de gener del 2008

El tiet és defectuós

Sí senyors, he arribat a pensar que el meu pobre tiet deu ser defectuós de fàbrica :-) ell sempre amb un i mil mals al còs. A part de les seves operacions de genoll que sempre li passen factura des de fa molts anys, les pedres als ronyons cada dos per tres, les tantes baixes laborals per grips, encostipats... a part de tot això fa temps que està de baixa perquè es va fer mal a un braç a la feina.
Doncs resulta que ahir (quan jo ja havia més que tornat del viatge) me mare em va dir que potser encara era a l'hospital... hospital??? com odio aquesta paraula! sembla ser que ahir al matí el van operar del braç (y yo sin enterarme), que dimecres va anar a la mutua i li van dir que ahir l'operaven per alliberar-li els tendons i recol.locar-los a lloc (uuiixxx... sort que no m'ho havien de fer a mi això).
Al vespre hi vaig parlar i sembla que tot bé ara li queden tres setmanetes de braç immobilitzats i després la llarga recuperació. I... a veure que més li passa ara!!!!

la supertele

Ahir a la nit ens van dur a casa una supertele o millor dit una mega tele. Ja fa temps que la tele que teniem al menjador feia el tonto i al meu pare se li va ficar al cap que s'havia de cambiar. Tal i com funcionem en aquesta família (perquè jo també funciono així molt sovint) tot i que la meva mare no volia tele nova no ha parat fins que l'ha comprada.
Però no podia ser una tele normal per substituir l'altra no... és una lcd de 40 polsades!!! que un cop seus al sofà et queda a tres pams del nas.
Dios mio, dios mio!! ara perdre la poca vista que em queda!!

dilluns, 28 de gener del 2008

El diari

Una de les coses que més m'ha impactat a Amsterdam ha estat la Casa Museu de l'Ana Frank, la seva història és molt coneguda, com ho són també les mil i una històries que tots hem sentit sobre l'holocaust però passejar-se per un escenari tan real com aquest és inigualable.

Allà dins es pot palpar l'ambient, l'horror, la resignació d'una família i les pors d'una nena de 13 anys, que es deuen multiplicar per unes trescentes mil vegades al visitar qualsevol dels camps on van ser deportats.

Des de que vaig fer el treball de recerca de batxillerat sobre els catalans als camps d'extermini nazis m'he sentit molt vinculada a la segona guerra mundial i als camps de concentració.

Quan tens l'oportunitat de parlar amb supervivents com ho he fet jo (en el meu cas amb supervivents de Mathausen que és on van anar a parar la majoria de "rojos" espanyols des de l'exil.li francès després que Franco els deixés en mans de Hitler) te n'adones com de petit pot arribar a fer-se un ésser humà davant d'una barbàrie d'aquestes característiques, el dolor i l'angoixa que transmeten les seves paraules no deu ser ni una mil.lèssima part del que van arribar a experimentar aleshores, i veus també com per damunt de tot, per damunt del dolor que resulta de reviure aquells moments, la voluntat comuna és parlar-ne per que ningú ho oblidi, parlar-ne per que tothom ho conegui amb l'objectiu de que no es torni a repetir. A això també hi contribueix el llegat de l'Ana Frank.

Desgraciadament dia rere dia veiem als diaris, als telenotícies... mostres d'humilacions infrahumanes i de tragèdies similars que no poden fer més que recordar temps enrera i fer-me pensar que és que no n'aprenem? cal tot això? realment ningú sembla tenir compasió per ningú en aquest món en el que vivim.

Encara que sembli mentida no he llegit el diari de l'Ana Frank, el vaig comprar allà i el vaig trobar en català!. Penso que és el millor souvenir que he pogut portar d'Amsterdam.

Sempre des de petita he volgut tenir un diari, on escriure les meves vivències, on explicar els meus pensaments i tot i així mai ho he fet, sempre m'ha donat la sensació de que me'n acabaria cansant, que ho descuidaria perquè amb el temps acabaria per no escriure-hi. Però un diari tampoc és una redacció obligada que hagis de fer cada dia abans d'anar a dormir oi? i que passa si hi escrius durant un temps i després ho deixes per reprendre-ho més endavant? no res. Qui sap, potser algún dia d'aquests m'hi animi.

Ja soc aquí!!!





Tot s'acaba i el viatge a Amsterdam també, crec que els quatre dies han donat per molt. Ens ha fet bastant bon temps així que hem pogut fer les nostres pasejades amb molta tranquil.litat, només ens va ploure el primer dia i el fred ha estat aguantable.

La ciutat m'ha agradat molt, l'ambient, la quantitat de coses per visitar... és una ciutat gran i moderna però amb un punt tradicional i tranquil que la fa diferent. Ha estat un viatge agradable i sense masses complicacions. Segur que me'n falten moltes de coses per veure però he disfrutat de tot allò que he vist. El museu Van Gogh està entre les coses que més he disfrutat, la Casa d'Ana Frank, la Casa de Rembrandt... i també em van sorprendre molt el museu jueu i el museu bíblic.

Hem fet també el típic passeig pels canals.

Els holandesos m'han semblat persones bastant civilitzades i amables, això de que moltes botigues tanquin a les 17 o les 18h de la tarda és una mica exagerat però això els permet gaudir de més temps lliure i està molt bé tot i que treballin els diumenges.

He menjat massa, he gastat massa ... en definitiva he tornat amb la maleta més plena i el compte corrent més buit però també m'enporto molts bons records!
He penjat una vista dels canals, la foto del temple xinès a prop del barri vermell i un detallet del mercat de flors (que també em va encantar) perquè veieu un petit resum del viatge.








dimecres, 23 de gener del 2008

Amb la maleta feta

Per fi s'acosta el dia i ja tinc la maleta mig preparada, l'acabaré d'enllestir aquest vespre.
Demà a les 4.45h del matí marxem cap a l'aeroport i cap a les 9.30h ja serem a Amsterdam.
Espero que vagi tot molt bé i no tinguem masses complicacions durant el viatge. La veritat és que tinc ganes de marxar i veure coses noves (que no es que estigui farta de veure-us eh però sempre va bé descobrir llocs i gent nova).
Tornem diumenge, super tard així que no donaré senyals de vida fins dilluns.

Fins la tornada!!

dilluns, 21 de gener del 2008

El taló d'Aquiles


Aquesta expressió té el seu origen a la Il.liada d'Homer i s'utilitza habitualment per referir-se als punts febles d'una persona.

El poema de la Il.liada està protagonitzat per l'heroi Aquiles, pràcticament invulnerable al haber estat banyat quan era un nadó a les aigües sagrades del riu Estigia per la seva mare Tetis.

Al sumergir-lo, Tetis el sostenia pel taló dret, per això aquesta va ser l'única part del seu còs que quedà vulnerable, sent l'únic lloc del seu còs on Aquiles podia ser ferit en batalla.
Així, durant la Guerra de Troia, Paris mata a Aquiles clavant una fletxa enverinada al seu taló.


Com Aquiles, per molt forta i impasible que sembli la nostra aparença tots tenim el nostre taló, actituds, persones, mancances... que ens fan especialment vulnerables en certs moments. De fet fins i tot diria que en podem tenir més d'un. Per part meva diria que en tinc molts perqué quant més gran em faig crec que més vulnerable em torno.
Serà qüestió de fer el cor fort i dissimular perquè ningú descobreixi en nostre punt feble perquè hi ha persones que a sobre s'aprofiten d'això i estàs perdut si se n'adonen del que et fa mal!!

P.D. El "tiarrón" que teniu a la foto és l'últim actor que ha protagonitzat el paper d'Aquiles al cine. Oi que l'heu reconegut? no cal dir res més :-)

La mama no hi és

Sí, sí, com ho sentiu, la meva mare és fora avui i demà.
Resulta que li ha tocat anar a desmuntar l'stand de la seva empresa a la fira de Madrid i aquest matí ha marxat cap a la capital city, això vol dir que no vindrà a dormir perquè fins demà a la tarda no torna.
Que estrany això de que sigui ella la que passa la nit fora, aquestes coses només les faig jo habitualment en aquesta família!!!

diumenge, 20 de gener del 2008

Reflexions

Cap a on anem?
Això és el que hauríem de preguntar-nos tots nosaltres al despertar cada matí: cap a on vaig?
La més que repetida frase: "només és viu una vegada" hauria de servir no tan sols per repetir-la una vegada i una altra sense sentit sinó per fer-nos reflexionar.
Som feliços? ens agrada el que fem? ... i que passa sinó és així? vull dir, a tots aquells que pronunciem la frase "només es viu una vegada" (o variants) habitualment, o que l'han pronunciat algún cop... us heu parat a pensar el que comporta dir-la?

És cert, només es viu una vegada i si analitzeu com viviu aquesta única vida que teniu creieu que ho feu tal com voldríeu? jo se segur que no.
Algú em va dir un cop que el pitjor per no fer una cosa és creure que no la podrem fer. I doncs? perquè deixem que ens condicionin?
Si sabem el que volem, si tenim la clau a la mà per obrir la porta del que tant desitgem... que ens priva de posar la clau al pany?? el que pensin els altres potser? el com pugui afectar el que ens fa sentir bé a nosaltres a la gent que ens envolta? ens en privem per això? llavors la nostra vida és nostra? o és dels demés?
M'enfonsa veure com la gent que estimo pren decisions equivocades tan sols per estalviar ves a saber que a les persones del seu voltant i veure com s'aparten d'allò que els faria feliços per mantenir-se dins del que és políticament correcte. A vegades cal ser molt més hipòcrita i pensar sèriament en un mateix abans de que aquesta "política conservadora" t'acabi prenent la vida.

D'acord que les coses a vegades són molt més difícils del que semblen però i si en realitat són molt més fàcils del que les volem fer semblar?

Uuuum xocolata!!!




Fa una setmaneta que no puc parar de menjar xocolata. Tot va començar amb el mini suís que em vaig prendre dilluns a la tarda amb la Sandra i a partir d'aquí no he pogut parar, bombons, croisants... si continuo així les conseqüències seran evidents aviat, un munt de granets a la cara i la necessitat d'aprofitar les rebaixes per augmentar les talles del vestuari!!!



L'arbre del cacau té el seu origen a les terres tropicals d'Amèrica del Sud, a la conca del riu Orinico i de l'Amazones. Sembla ser que des d'allà va ser dispersat a la resta del territori americà. La primera evidencia de l'ús humà del cacau data de voltants del 1.100 a.C.

Segons sembla primerament va ser consumit com una mena de cervesa, a través de la fermentació de la polpa del cacau. Posteriorment, els olmeques, maies i asteques van començar a consumir la pasta dels grans de cacau condimentada amb "chile", en forma semilíquida o líquida.


La xocolata era la beguda preferida de la reialesa i era considerada com un aliment tonificant que proporcionaba energia.

Segons la mitologia maia, Kukulkán, va donar el cacau als maies després de la creació de la humanitat.


Segles després, els asteques continuaven el gust per la xocolata maia. Una llegenda diu que el déu Quetzalcoatl fou qui dóna als homes els primers grans de cacau (Quetzalcoatl és l'equivalent asteca al Kukulkán maia).


La recepta:


Per disfrutar d'un bon got de xocolata a l'estil maia o asteca.... així es preparaba.

-Torrar els grans de cacau i triturar-los fins a formar una pasta que es barreja amb aigua

-Escalfar la barreja. El greix del cacau (manteca) anirà apareixent a la superfície.

-Retirar l'escuma i reincorporar-la segons la proporció que desitgem.

-Afegir farina de blat de moro (ex. maizena, que absorbirà el greix del cacau i farà més consistent el líquid).

-Afegir al gust, chile, achicote, vainilla i mel

-Batre enèrgicament fins a formar una escuma consistent

-La beguda es prenia freda


Resultat: una beguda amargant i picant!!!


divendres, 18 de gener del 2008

Sense paraules

Avui no se massa que escriure perquè la veritat és que no tinc molt per explicar he tingut un dia ben tranquil i m'espera un cap de setmana ben tranquil i d'allò més ensopit... l'única emoció forta d'avui ha estat que he anat a rentar el cotxe uuuauuuu!!! ja li feia falta pobret!! rentar el cotxe és una de les coses que més mandra em fot del món, total després entro i surto del garaig un parell de vegades i torna a estar igual de guarro (perquè l'entrada al garaig és per un camí de terra) encara sort que ara la humitat manté la polseguera una mica a ratlla perquè a l'estiu és impossible.
Demà al matí vaig a la pelu a posar-me "espectacular"!!!! perquè quan torni al museu no em reconeguin ;-) tot el matí perdut vol dir anar a la pelu, val més agafar-s'ho amb mooolta calma i no tenir pressa perquè saps quan hi entres però no a l'hora que en surts o almenys això em passa a mi sempre que hi vaig sort que aquest cap de setmana estic soleta i no hauré de corre a tenir apunt el dinar per ningú.
Comptava que dissabte sortiria al vespre però ningú dóna senyals de vida (que no hi ha ningú que respongui els meus missatges??) ja puc anar fent propostes jo que ningú em respon, no costa tant no??
Les vacances ja s'acaben quina merda!!!! no tinc cap ganes de tornar a treballar, sort que encara em queda el viatget pel mig però quan torni... quatre dies i torne-m'hi bufff quin horror.

Apa aquí em quedo

dijous, 17 de gener del 2008

Recuperar el temps perdut

Fa dies que me n'adono de com he cambiat amb els anys i de com m'he allunyat de moltes coses que em feien sentir bé fa un temps, coses que m'agradaven i que a poc a poc han deixat d'existir per donar pas a unes altres.
Com ens podem apartar tant del camí que semblavem haber triat? fins al punt de que tot allò ja no pinta res?
Quan estava a la facultat no parava, sempre cap aquí i cap allà, buscant coses interessants per fer, fent cursos a l'estiu... els meus amics se'n enfotien perquè encara no acabava una cosa que ja buscava una altra que m'agradés encara més :-)
A més crec que sempre en el que feia hi havia una cosa en comú, l'arqueologia. Grècia, Roma, Egipte, el món precolombí... em van ajudar moltíssim a tirar endavant la carrera d'història de l'art, a pendrem les assignatures que em semblaven tedioses amb una mica de paciència, per no desesperar i plegar.
Després amb el màster em vaig anar desvinculant de tot això que em fascinava. Encara sort que el projecte el vaig fer sobre l'art precolombí que sinó hagués estat pitjor!!.
Suposo que hi influeixen les necessitats de cada moment i la gent que t'envolta.
El màster en museografia didàctica el vaig fer pensant en un punt fort per la meva feina (museus, museu, museus!!!!) i em va encantar i tant que sí!! però va significar apartar-me de les meves "aficions arqueològiques", de les meves investigacions de cultures llunyanes.
Ara, la repercussió del màster no ha estat tan important com em pensava en el meu lloc de treball, almenys no a la pràctica, o només en part, no tant com m'hagués agradat i no puc evitar sentir-me una mica buida.
A sobre aquest any s'em va ficar al cap fer un curs de protocol per la organització d'actes culturals, que no hi ha qui el tiri endavant!!! interessant ho és eh però és que no puc amb ell.
Per això crec que ha arribat l'hora de retrocedir a trobar el camí que vaig deixar enrera i tornar a seguir-lo.
Vull recorre Grècia, viatjar a Mèxic, visitar Perú, navegar pel Nil... perquè és tot allò que m'havia plantejat, que volia fer i ho he tingut arraconat massa temps.

Apa va! qui s'apunta?

Nº 1

Quan vaig començar el blog, l'Anna en un dels seus comentaris em va dir que tindria tot de gent pendent del que escribia i preguntant-me perquè no ho feia si algún dia no escribia res...
Si us heu fixa't una mica, haureu vist que per aquí no respira pràcticament ningú més a part d'ella (que gente más sosa!!!)
Per això vull dedicar aquest post a la number one!!!


Petonets guapa!

dimecres, 16 de gener del 2008

Tim Burton's world


Eiii!! ja s'ha estrenat als Estats Units l'última peli de Tim Burton "Sweeney Todd" i ja tinc ganes de veure-la!!


Sóc una supermegafan d'aquest director.


Recordo que era ben petita quan vaig veure Bitelchus i hauré remirat una dotzena de vegades Eduardo manostijeras.
M'encanta el seu univers macabre i fantàstic!!



dimarts, 15 de gener del 2008

De compres









Últimament tot el que he anat comprant o no ha estat per mi o ha estat relacionat amb el futur pis.
Doncs aquest matí ja m'he deixat portar per les rebaixes :-) i apart d'una caçadora he comprat això el nou disc de la Kylie.


Sí, sí, que ja tocaba!!!






















dilluns, 14 de gener del 2008

De visites

Eeeeh! això de buscar pis em descoloca.
Quan menys t'ho esperes et truca algú per quedar per veure'n un. Ja va bé ja que almenys respirin perquè a vegades envies sol.licituts i ni et responen però és que quan ja n'has vist uns quants és un problema... perquè després has de triar i si hi ha més d'un que t'agrada...!!!!
Demà en vaig a veure dos que pinten bé així que matí i tarda cap a manresa.
Je, je, sort que després he quedat amb la Sandra a veure si s'anima a fer unes copichuelas ara que hem descobert que li mola el vi blanc :-) Ai, Andreu que la porto pel mal camí!!!

El mundo se equivoca

Hola!!
penjo aquí la lletra d'una de les cançons de l'últim àlbum de La quinta estación. És un grup que cada vegada m'agrada més i més perquè cada cop que els escolto sense adonar-me'n acabo cantant a grito pelao. Això acabarà comprant el cd, ho se.


Tu Peor Error

Hace tiempo que comento con la almohada,
Que tal vez si para ti soy una carga,
Hace tiempo que ya no le creo nada
Y he notado tu sonrisa algo cansada.

Con los días se amontonan los momentos,
Que perdimos por tratar de ser sinceros,
Y aunque no me creas creo que aun te creo,
Y aunque no me quieras creo que aun te quiero.

Y yo, perdida entre la confusión,
De no saber si, si o si no,
Voy esquivando tus miradas,
Yo, que he sido tu peor error,
Me quedo con la sensación,
De no tener las cosas claras.

He tocado con la punta de los dedos
Ese cielo que prometes con tus besos,
Como un niño me creí todos tus cuentos,
Y aunque tu me entiendas yo ya no te entiendo.

Solo quedan los recuerdos de ese invierno,
Que pasamos enterrando sentimientos,
Y aunque no me creas creo que aun te creo,
Y aunque no me quieras creo que aun te quiero.

Y yo, perdida entre la confusión,
De no saber si, si o si no,
Voy esquivando tus miradas,
Yo, que he sido tu peor error,
Me quedo con la sensación,
De no tener las cosas claras.

No he sido yo, lo amargo de tu voz,
La mala entre nosotros dos,
Y no pasa nada, si apago la luz,
Y busco y no estas tú,
Si el tiempo no nos dijo adiós,
Y todo se acaba,

Y yo, perdida entre la confusión,
De no saber si, si o si no,
Voy esquivando tus miradas,
Yo, que he sido tu peor error,
Me quedo con la sensación,
De no tener las cosas claras.

divendres, 11 de gener del 2008

Ara farà un any

Alguns ja sabeu que a finals d'aquest mes m'escapo 4 dies a Amsterdam, que és una ciutat on sempre he volgut anar.
Doncs resulta, que seguint la meva linea d'aprofitar les vacances per viatjar, l'any passat per les mateixes dates també vaig ser fora, en aquella ocasió visitant Granada, Sevilla i Córdoba. El viatget també va ser curt però d'allò més complert i crec que va deixar un bon regust de boca tot i la nevada..., el fred... i la pluja... .
No teniu la sensació de que el mal temps complica els viatges? paraigües amunt i avall, aeroports que semblen més foscos i més carregats de gent... si necessites agafar transport públic està "abarrotao"!!!... i les fotos? les d'aquest viatge per mi van ser tota decepció!!! tot gris i ennuvolat... .
Ja se que a Amsterdam m'espera "más de lo mismo" però aquest cop sóc molt conscient del temps que trobaré, cony!! que el fred que vaig passar a Granada no me l'esperava pas!! això de visitar l'Alhambra nevant i amb els dits dels peus congeladíiiissims no estava en mi mente!!!
Són els riscos de viatjar a l'hivern :-) això sí, sempre "al mal tiempo buena cara!!!"

dijous, 10 de gener del 2008

Un trosset de cor

La màgia és la sensació de presentir a algú, a aquella persona en la que inconscientment penses, la que inconscientment et captiva, sí captivar és un bon verb per descriureu-ho, potser és pura química, inexplicable, això també ho crec.
Molt sovint m'has parlat de com vas patir al coneixem i saber que m'estimaves i no poder-m'ho dir per por, per por a la meva reacció, paties per la possibilitat de que fos impossible, paties perquè tenies por a adonar-te de que era un amor no correspost.
T'entenc molt bé, aquest és un patiment que t'ofega el pit i no et deixa respirar, és un patiment de bogeria, terrorífic perquè vols que acabi però tampoc ho vols i saps que si acaba serà perquè tota aquella il.lusió de la màgia s'haurà esvaït i començarà un dolor més profund.
T'agraeixo tant que em triessis a mi o... que la màgia em triés a mi!!
Jo també vaig sentir aquesta màgia, segur que al mateix moment que tu, sentiem el mateix i no ho sabiem :-) m'agrada pensar-ho així. Jo t'atreia i tu m'atreies a mi sense entendre el perquè, sobretot en el meu cas.
Aquesta màgia va començar la primera vegada que et vaig veure i feia que em fos impossible estar aprop teu, que em costés dirigir-te la paraula, que sentís vergonya, desig... no ho se, era inseguretat ho entens? inseguretat per no saber que passa i per no saber perquè amb tu!! recordo quantes nits vaig somniarte, quantes vegades he sentit la teva presència, quantes vegades vaig voler apropar-me a tu, agafar-te la mà de la forma més inocent només per tenir un contacte i sentir-te amb mi. Estavem tant aprop sense saber-ho i tant lluny a la vegada oi?
Com ara, em sento tan aprop teu i tan lluny al mateix temps... potser perquè tu ja no sents la màgia, jo sí que la sento, la sento ben fort dins meu. Et somnio igual que abans, et desitjo com el primer dia, els meus sentiments són forts i purs i em fan sentir-me segura al dir-te que seria capaç de qualsevol cosa per tu, perquè t'estimo amb bogeria!!!

Segur que tots aquells que hàgiu llegit això i em conegueu bé ara mateix estareu flipant i us preguntareu com és possible que una persona que parla tan poc de si mateixa sigui capaç de "publicar" un escrit tan íntim d'aquesta manera... us diré que sempre és molt més fàcil escriure que parlar cara a cara amb algú i també us diré que no us acostumeu massa a aquestes coses :-)

dimecres, 9 de gener del 2008

Dia 01/01/08

Bona nit a tots!!!

Síííííí.... ja se que avui no és dia 1 de gener però sí que és el primer dia d'aquest bloc, fa pocs dies que hem començat l'any i aquesta és una "primera vegada" així que bé mereix portar aquest número.
Si al títol de l'escrit no li trobeu massa raó :-) segurament tampoc li trobareu al títol del bloc... no us ho podia posar pas fàcil per ser el primer dia!!!
"Alakatombe" que jo sàpiga no significa absolutament res, i almenys així ho certifica també el diccionari... així que he trobat una bona idea posar per títol un mot inventat lliure de qualsevol significat, absolutament buit... perquè descrigui aquest nou trosset de món i a mi mateixa.
Que com se m'ha acudit aquesta "nova" paraula? no us ho pregunteu... inspiracions de les meves.

Fins aviat!!!