Crònica d'un dia ventós

El meu dia ventós va començar ahir al vespre, m'he passat tota la nit despertant-me per culpa del vent, he dormit fatal. Si el soroll de la pluja, de les tempestes m'encanta i fa que dormi més relaxadament, el vent m'inquieta bastant, em posa nerviosa i més impossible no sentir-lo.
M'he despertat una vegada i una altra, i una altra, i una altra... amb el conseqüent canvi de postura al llit i pensant joder amb el vent dels cu....
Total que m'he llevat amb una merda de nit a l'esquena, i avui el vent ha continuat tooooot el dia, amb sol, però tooot el dia i un fred que pela.
El dia no ha estat gens malament, mogudet mogudet, patapam visita al parc natural. Després de un any i mig probablement??? de haver fet la meva última visita de muntanya avui sense pensar-m'ho dos segons vinga pa' el monte. Que els hi havia d'explicar als pobres nens de Terrassa de si ens faltava un monitor... quan la Carme ha trucat per dir-me "no sabem res del Dani" de seguida he pensat doncs la faré jo la visita, encara em soprenc a mi mateixa, cap a la muntanya i sense pensar-m'ho i sense temps per fer memòria de res de res de res. Quan li he dit a la Carme per telèfon vinc jo a fer la visita a fet un siiii? la faras tu??? pues claro nena aquí Montse Marín al rescate i si s'ha d'anar a la muntanya pues no me queda otra no cal donar-hi voltes.
La visita ha anat bé, més bé del que m'hauria imaginat, una altra cosa són les valoracions que hagin fet les profes... dios mio no quiero saberlo!!!
Ara, m'he fotut de fred pero bien bien!! i aquells pobres nens... havia d'agafar-los perquè no sortissin volant sort que anaven ben equipats!! tots menys jo clar que encara que tenia al museu les botes de muntanya i el forro polar, els texans i el jersei que duia han estat poc per no parlar dels mitjons... que si n'hagués dut tres encara hagués tingut fred igual i de les mans... les meves pobres mans... sense guants!!! sort que els nens se m'agafaven i jo pensava sí sí agafeu-me que almenys vosaltres porteu guants i m'escalfeu una mica, crec que no havia passat mai tant fred fent una visita de parc natural, acabar-ne alguna molla de cap a peus perquè sens hagués possat a ploure sí i tant però el fred que he passat avui crec que no l'havia passat. Sort que no sóc la Sandra que sinó tindria panallons fins a les orelles ja!!
El fred ja no me l'he tret del damunt i els meus dits deuen haver entrat en algun moment en estat de congelació perquè encara en fan mal.
Vull ficar-me al llit por fin!!!! i que amb una mica de sort aquesta nit res destorbi el meu son si us plau!!! a qui se li hagi de demanar ehhh estic aquí!! una mica de cas vaaa que avui m'he portat como una campeona!!
però abans m'obligaré a llegir una mica i fins demà...