Torne-m'hi

Ara sí que ja puc dir que les meves vacances han acabat i no us penseu que em fa molta gràcia. M'estimaria més tenir una setmaneta per poder passar-me-la a la platja, d'on acabo de tornar i on s'està tan i tan bé.
Aquest matí m'han trucat per donar-me les instruccions de torn per la meva incoporació de demà i ostres, ostres, quin pal!!! una altra vegada més del mateix ahhhhh horror!
Que consti que porto les piles carregades i moltes ganes d'engegar coses noves però també tinc la sensació que les bones intencions se'm passaran als dos dies d'haver trepitjat Montserrat i és que la il.lusió per la feina em dura ben ben poc. Estic començant a sentir massa sovint que no puc possar en pràctica ni una mil.lèssima part del meu potencial i això no és bò perquè et porta a plantejar-te que si no et donen l'oportunitat de fer-ho deu ser perquè ben poc els interessa el que puguis oferir o el que et sents capacitada per fer i alternatives n'hi ha ben poques, la més fàcil seria arreplegar les coses i buscar una oportunitat en un altre lloc.
Però bé tots aquests plantejaments ja mel's faré quan toqui, ara per ara, quan uns acaven les vacances els altres les comencen. L'Anneta ja està oficialment de vacances i espero que les aprofiti tant com jo i que el viatge sigui innoblidable!!

Sono arribata

Sí ja torno a ser aquí!

el viatge s'ha acabat i aquesta tarda he arribat a casa.

He de dir que em vingut rebentades, sofocades, acalorades... perquè a Florència feia calor, força força calor i quan et passes el dia caminant amunt i avall sense parar, dinant mentre camines, com pots, per no perdre temps... un acaba una mica machacat.

A la Txell li ha agradat Venècia més que Florència, i home la temperatura fa molt. Venècia és molt més agradable de visitar al Juliol que Florència més que res per la temperatura que hi fa.

Tot ha anat molt bé. Els hotels, els transports, la gent que hem conegut, Itàlia està plena de gent encantadora que fan honor a les ciutats on viuen.

A mi personalment totes dues ciutats m'han agradat molt, no em trobat masses cues i aglomeracions i cadascuna és especial a la seva manera. Resumint diria que Venècia ha estat un passeig tranquil i Florència una marató d'art, sobretot després de passar-me 8 hores seguides als Uffizi (dinant amb 10 minuts) i a la sortida encara anar a veure una exposició d'impressionisme. És com per agafar un colapse! no us enganyo, entrar a les 10 del matí a un museu i sortir-ne a les 18h no crec que ho torni a fer mai però realment mereix molt la pena i el temps passa sense donar-te'n compte, cosa que vol dir que el que observes et mereix tota aquesta atenció com per no tenir ganes de sortir d'allà ja a les 3 hores de visita.

També hem tingut temps per fer compres i per tastar la pasta! i els gelsats! ummm boníssim i també... sorpresa! per visitar una ciutat que no entrava en els plans, Siena a hora i mitja de Florència, per rematar el viatge!!

i ara, després de tot aquest anar i venir i les hores de caminada sota un sòl de justícia puc dir que no he descansat gens i que espero fer-ho els dos dies que em queden abans de tornar al museu perquè sinó torno més cansada del que vaig marxar!!

Ciao!!

en marxa

Demà a les 4.30h surto cap a l'aeroport per agafar l'avió cap a Venècia. Estic nerviosa! he esperat aquest viatge amb moltes ganes i avui he començat a preparar la maleta. Espero que vagi tot molt bé i segur que serà genial però no puc evitar sentir nervis i una certa nostalgia. Aquests sentiments són típics en mi cada cop que he de marxar de viatge i no se perquè sóc així de burra. Suposo que és la por a que pasi qualsevol cosa que no entra en els "perfectes" plans del viatge. Que l' avió surti amb retard, que no ens aclarim amb els transports a itàlia... que l'avió de tornada s'anul.li i mil i una coses que em pasen pel cap en aquest moments però també per tot el que deixo aquí i que vull tornar a trobar quan torni.
Faré un munt de fotos súper xules que us haureu d'empassar una a una!!

pèrdua

Avui, quan et sents més buida que mai, els sentiments es confonen perquè estan a flor de pell. Tot se't regira per dins i un munt de records et venen al cap. Records que et reconforten i que a la vegada et fan sentir trista. Mil i una preguntes, mil i una paraules i en el fons sembla que res ni ningú et pot consolar. Probablement sigui així. És lògic però res no té sentit. Troba el teu moment de calma, buida el cap, plora i desesperat... tot i que sembli que només pots tirar endavant tu sola, amb els teus, que ningú et pot entendre ni et pot ajudar, quan les llàgrimes et deixin obrir els ulls trobaràs un munt de persones en les que recolsar-te quan et faci falta.

Torne-m'hi!!!

El meu cap de setmana ha acabat, això vol dir que se m'han acabat les festes i que per mi avui torna a ser dilluns, unes festes que han passat la mar de bé, i és que per fi he tastat la platja!! no s'hi estava gens malament... un bany entre sol i sol i anar passant les hores. Que passen molt més ràpides en aquesta situació!!
Ara a esperar la propera ocasió!! i a pensar de ple en les vacances d'estiu que només em queden 4 dies, (parlant literalment i comptant avui) per agafar-les!!!

Com la Mari Pau

... i va el Marc i diu que li recordo a la Mari Pau Huguet...

alguna cosa dec fer que a la gent li recordo personatges de la tele. El meu tiet diu que quan veu la Cañizares de Camera Café em veu a mi!!! i si les comparem l'una i l'altra no tenen res en comú no???

Ai, si és que sóc rara, rara eh!!