dimarts, 24 de juny del 2008

Ja us heu menjat la coca?


Sí? jo també, i la que queda per menjar!! a mi m'agrada la de crema amb pinyons i la de llardons també uuhmm ben ensucrades!! com cada any sopar, coca i ball, les coses canvien amb el temps i el que de petits era el sopar a casa la iaia, la foguera que preparàvem una setmana abans i els petards a la vora del foc s'ha convertit ara en un sopar i gresca amb amics.

Ahir mentres era a casa recordava les imatges de les revetlles que m'anàven apareixent al cap i em van venir ganes d'anar a comprar petards i tot! vaig estar a punt de fer-ho i això que no he estat mai una nena de petards, més aviat sempre m'han fet por i aquelles nits de revetlla me les passava amb les mans tapant-me les orelles i arraconada en algun lloc fins que acabava tot. Després venia el millor, menjar la coca!! em sembla que l'únic que he tirat han estat les típiques bombetes i he encès algunes bengales, que no és que em fessin gràcia tampoc, sobretot les d'estrelletes que esquitxen i sembla que t'hagis de cremar els braços... després em quedava encantada mirant les fonts de colors i els coets, però res més. En els meus records de Sant Joan hi predominen les imatges del meu cosí perseguint-me amb un petard a la mà per llançar-me'l i jo corrent i plorant així que no puc dir que hàgin estat moments gaire entranyables però quan te'ls mires des de la distància sí que ho són.

dissabte, 14 de juny del 2008

Se acabó!!

Ooooooh ja s'han acabat les nostres sessions de bollywood!! i ara que farem els dijous a la tarda sense aquells berenars i aquells tips de riure entre coreografia i coreografia??
Ens ho hem passat molt i molt bé i espero que al setembre es repeteixi.
Haurem de quedar de tant en tant per practicar a caseta el mahivé o com ja vaig proposar cambiar-ho per una altra cosa. Hay que moverse!!!

diumenge, 8 de juny del 2008

donant voltes

avui escric pensant en el que no hauria de pensar. No puc evitar-ho, és més fort que jo, tants sentiments alhora em confonen i em sobrepassen. Hauria de poder tancar els ulls i no veure-hi res, hauria de poder fer les orelles sordes per obviar el que passa i no sentir res, hauria de poder aïllar-me de tal manera que res del que pasés pogués destorbar-me i fer la meva, sense contemplacions, sense por. Ho intento, una vegada i una altra però és inútil. Alguna cosa dins meu m'impedeix no pensar-hi i fer el que tothom em diu que faci.
I no serveix de res que em trenqui el cap, ho he comprobat tantíssimes vegades... no val la pena perquè se que no en treuré resultats, almenys positius per mi, no obtindré resposta i això serà una atra bofetada.
El que és cert és que m'afecta, m'afecta tot, absolutament tot. Des del moment en què veig que fas confidències i el confident no sóc jo, al moment en què entres i surts ignorant la meva presència, fins al moment en què organitzes la teva vida sense tenir-me en compte. I penso, merda, merda, merda, sabia que pasaria!
I si ho sabia no val la pena probar de fer res, ni tan sols pensar-hi. Però si m'afecta deu ser per alguna cosa. Avui és un dia especialment difícil.

De cap de setmana

Aquest cap de setmana tinc festa i ahir vaig passar el dia a Barcelona.
Vaig anar a veure el museu egípci i com sempre no vaig poder evitar comprar alguna cosa i remenar i remenar per la botiga. Tenen coses xules que crec que nosaltres podríem vendre molt bé al museu, no se perquè no tenim més souvenirs relacionats amb la part d'arqueologia al museu?, i sobretot d'Egipte... a més vaig poder comprobar que unes figuretes de déus egípcis que nosaltres venen a 1.80€ ells les venen a 3.00€!!! després diran que Montserrat és car... eppp! que potser us prenen el pèl a Barcelona???
Jo vaig comprar papir, en blanc, no per mi que no m'és gens útil sinó per utilitzar a les nostres visites perquè els nens ho vegin, (tú sempre pensant en la feina...) el papir ja era un producte car a l'Antic Egipte i ara ho continua sent sí sí, bastant, almenys al preu que el venen a Barcelona clar... he agafat unes quantes idees, de producte per vendre que faré saber, a veure si em fan cas.
Després, passejant pel centre abarrotat de guiris vaig poder constatar una vegada més que els homes es distreuen amb qualsevol cosa, (quina notícia no??) aquests eren estrangers però segur que els costums masculins no varien gens d'una cultura a una altra. Hi havien tres paios súper emocionats fent fotos ( amb la mateixa càmara que suposadament havia de servir per fotografiar la Sagrada Família i monuments similars) a una moto que hi havia aparcada a Plaça Catalunya, una perspectiva, una altra... com pot ser??

conclusió: moto es igual a monument, obra d´art ...

i llavors em va venir al cap altra vegada el blog del marc.
Es una questió de prioritats, i tot d´una una moto com aquella resulta que es mereix tota una sessió de fotos.

Aixxx és una bellesa que jo no sé admirar.

dimecres, 4 de juny del 2008

Per fi a casa

He recuperat l'ordinador i ara per ara sembla que funciona. Es fa estrany que torni a ser aquí gairebé havia oblidat el que és connectar-me i treballar a casa i l'havia substituït pels llibres i la tele.
Notícies, avui ha tornat la Sandra de vacances. No m'ha donat temps ni de trobar-la a faltar en 15 dies que ha estat fora, ha passat ràpid, suposo que per ella més que per mi... és el que tenen les vacances d'estiu que són curtes!! ens ha dut una ampolla de vi dolç que no hem ni encetat però uppps ha desaparegut!!! algú l'ha vist?? s'ha esfumat de damunt la taula i ningú sap on ha anat a parar... a ver si vamos a tener fantasmillas
Més notícies aquesta tarda sessió de pelu, super ràpida això sí... la meva vida és així de simple.
He revisat el blog del Marc que feia molt temps que no el mirava, és "moto" temàtic el noi!

I tornant als llibres, un petit fragment de lectura del que estic llegint ara:

" ... entonces surgió otro punto de luz, y otro, y veinte más detrás de otros veinte. De ese modo vi Tenochtitlan por primera vez en mi vida: no como una ciudad de torres de piedra, de ricas estructuras de madera y pinturas brillantes, sino como una ciudad de luz. (...) Tenochtitlan - murmuró mi padre- es en verdad el Corazón y el Centro del Único Mundo (...) mira todo lo que puedas, mi hijo Mixtli. Podrás contemplar esta maravilla y muchas otras en más de una ocasión, pero por siempre sólo habrá una primera vez"

P.D. per aquells que se'n van a Roma, o a Sicília, o a Nova York o a on sigui... preneu nota de l'última frase.