Per fi a casa

He recuperat l'ordinador i ara per ara sembla que funciona. Es fa estrany que torni a ser aquí gairebé havia oblidat el que és connectar-me i treballar a casa i l'havia substituït pels llibres i la tele.
Notícies, avui ha tornat la Sandra de vacances. No m'ha donat temps ni de trobar-la a faltar en 15 dies que ha estat fora, ha passat ràpid, suposo que per ella més que per mi... és el que tenen les vacances d'estiu que són curtes!! ens ha dut una ampolla de vi dolç que no hem ni encetat però uppps ha desaparegut!!! algú l'ha vist?? s'ha esfumat de damunt la taula i ningú sap on ha anat a parar... a ver si vamos a tener fantasmillas
Més notícies aquesta tarda sessió de pelu, super ràpida això sí... la meva vida és així de simple.
He revisat el blog del Marc que feia molt temps que no el mirava, és "moto" temàtic el noi!

I tornant als llibres, un petit fragment de lectura del que estic llegint ara:

" ... entonces surgió otro punto de luz, y otro, y veinte más detrás de otros veinte. De ese modo vi Tenochtitlan por primera vez en mi vida: no como una ciudad de torres de piedra, de ricas estructuras de madera y pinturas brillantes, sino como una ciudad de luz. (...) Tenochtitlan - murmuró mi padre- es en verdad el Corazón y el Centro del Único Mundo (...) mira todo lo que puedas, mi hijo Mixtli. Podrás contemplar esta maravilla y muchas otras en más de una ocasión, pero por siempre sólo habrá una primera vez"

P.D. per aquells que se'n van a Roma, o a Sicília, o a Nova York o a on sigui... preneu nota de l'última frase.