Conclusió del dia

Conclusió del dia: cada cop estic més a la parra o el que és el mateix, serà que cada dia que passa sóc més tranquil.la.
Crec que cada vegada més porto les coses amb més calma, sense posar-me tan nerviosa (exceptuant els meus moments d'histèria clar) o serà que paso més de tot. Ara això, ara allò, pim pam i tot es va fent sense presses i el que no es fa doncs no es fa i punt.
Tinc la sensació de que cada cop menys faig plans a llarg plaç, i això és bo perquè faig el que em ve de gust o el que hagi de fer cada dia, no se que voldré o que em tocarà fer demà, així que no cal que em preocupi amb antelació ni que m'agobii per no fer coses que m'havia proposat.
Ara mateix se que d'aquí 15 dies marxo a Santiago, no se ni qui em recollirà a l'aeroport diumenge, ni tan sols he dit als meus pares que marxo, ja ho faré el dia que em passi pel cap, que serà quan m'agafin les presses. Tampoc he mirat que puc visitar, com arribar a la ciutat des de l'aeroport, quina maleta m'enduré, se me'n fot, quan arribi el dia ja m'hi posaré...
També se que al juliol tindré 15 dies de vacances i no tinc ni punyetera idea de que penso fer aquests dies, algún viatge? doncs la veritat és que no tinc ganes ni de posar-me a mirar llocs on anar, qui sap potser mel's passo dormint i prenent el sol a la terrassa de casa... ja veurem.
Avui he marxat més dora del que tocaba a treballar, he anat passejant fins al cremallera, tranquilament, he passat per la pastisseria a encarregar la mona, i després he passat per l'oficina d'informació a saludar a la txell que s'estrenava amb la visita de muntanya, m'he quedat una estona xerrant amb aquelles nenes i m'han combidat a un capuccino!!! de la seva supernova cafetera dolce gusto!!! ale, ale, que això encara no ho heu aconseguit vosaltres!!! en el fondo me quieren.
He fet un munt de feina, el dia m'ha passat volant i ara ja torno a ser a casa, soparé també tranquilament, miraré alguna peli i demà potser quedo amb algú, qui sap...
Dos dies de festa per endavant i ni tan sols recordo com he deixat les coses al museu i això que acabo de sortir-ne. Visc en una empanada mental ideal!!