La gran decisió

Avui toca post obligat dedicat a l'Anna perquè m'ha donat una gran gran alegria.
Tenia el presentiment de que diria que sí i aquest matí ja ho he dit a la feina, crec que dirà que sí...i sííí!! per fi s'ha decidit.
Ha estat una sorpresa agradable quan m'han dit que havia trucat, m'ha agafat en un moment que no m'ho esperava i m'ha fet molta il.lusió. S'ha fet esperar la nena...
Estic contenta per ella, perquè crec que ha fet un bon canvi i perquè tot i que encara te dubtes, treballar aprop de casa li facilitarà moltes coses i més tenint en compte que tindrà a dues personetes que l'estimen moltíssim al seu voltant que som la Sandra i jo que l'ajudarem en el que faci falta i moltes d'altres, ara encara desconegudes, que se l'estimaran molt molt també.
A més se que cumplirà amb la feina com una campeona i que farà el que s'espera d'ella, com ha de ser a cada moment. Sempre l'he vista com una persona racional, temperamental també, però d'aquelles que actúen amb seny i que fan just el que esperes que facin. No se si m'equivoco de massa però el que és segur és que es guanyarà la confiança de tothom només arrivar, la meva ja la te.
M'agrada haber pogut contribuïr en aquesta gran decisió. Moltes moltes moltes felicitats i a començar amb ganes!!!