Un sopar...

Ahir vaig anar a sopar a Barcelona. Els tiets ens van dir que ens portarien a sopar a un japonès i vinga tots cap allà. El japonès m'agrada de tant en tant, és una cuina bastant delicada i que es paeix bé però de les que s'aburreix ràpid com per menjar-ne dia sí dia també.

Aquest restaurant era un buffet d'aquests giratoris, no hi havia estat mai a cap, els japonesitos de la cuina van treient racions de menjar en plats petits i tu vas agafant el que vols.

Al final quedes una mica com hipnotitzat de veure passar els plats mil vegades vinga a donar voltes però no està malament.

Tampoc vaig menjar massa perquè amb l'estrés d' anar mirant que agafes al final ni et decideixes. Vaig menjar una mica d'arròs amb verduretes, un pinchito de pollastre, 4 porcions de sushi de salmó, un pinchito de mandonguilles (que potser és el que més em va agradar) i una mena de rotllets de truita farcits de tonyina a sí! i tempura de verdures!! sembla molt oi? doncs no és tant perquè les racions venen en plats minis, com de cafè i a més o compartia amb el meu cosí que s'ho acabava fotent... i vaig menjar de postres un dorayaki (o alguna cosa així) que és ni més ni menys que els pastissets aquells que li encanten al doraemon!!! doncs aquests, van farcits d'una pasta de mongeta vermella dolça, està bo però potser és massa dolç.

Bueno doncs aquesta vegada el sopar no se'm va posar massa bé, aquest matí m'he llevat arrebotida, semblava que acabés de sopar i se que és el culpable de la indigestió, la tempura, ara resulta, que tant que m'agradava i ara el còs no me l'accepta au! , no ens podem fer grans...