Por los pelos

Des de que condueixo no havia tingut mai cap susto. Ni un sòl copet tot i que el meu cotxe estigui ple de rascadetes i bonys (petits) però són coses que ni tan sols he fet jo, simplement apareixen així que algú les deu haber fet!
Crec que va ser aquest estiu que anant cap a manresa vaig haber de frenar en sec perquè de cop els cotxes del davant es van aturar, aquesta puta carretera que vas tan tranquil i de sobte tothom frena i no saps massa perquè...
Aquella vegada el cotxe em va frenar a temps i vaig quedar a un parell de centímetres del cotxe del davant, inclús vaig poder veure com el conductor em mirava pel retrovisor, segur que esperava el cop i desitjava tant com jo que el cotxe s'aturés.
Crec que conforme em faig gran sóc més prudent al volant. Vull dir que ara segur, perquè me n'adono, que sóc molt més prudent que uns anys enrera, vaig més a poc a poc i a més si alguna cosa he tingut des de que em vaig treure el carnet és el guardar la distància de seguretat, quina és la distància recomanada? doncs jo el doble!! però això no és garantia de res.
Ahir em vaig tornar a trobar en una situació semblant, més greu puc dir, perquè sí que no vaig ser capaç de frenar del tot el cotxe. El cotxe de davant es va aturar, ho vaig veure i vaig frenar però el veia cada cop més i més aprop i continuaba frenant i el meu no s'aturava. I vaig cridar merda! i vaig pensar no es pararà, me la foto però bien! tot en una milèssima de segon, cop de volant a la dreta i ufffff estem salvats, un centímetre més i em veia amb els airbags por los aires i el cotxe completament esclafat.
Ahir per primer cop vaig tenir por al volant, i vaig veure clar que qualsevol dia, com qualsevol altra persona puc morir a la carretera.
Diuen que a la tercera va la vençuda...