skip to main | skip to sidebar

Alakatombe

Per la vida paset a paset

dissabte, 8 de novembre del 2008

Terror

Divendres 19h de la tarda, condueixo.
Una ambulància passa a tot drap i esclato a plorar. La simple idea de que puguis ser tu em desborda.
Publicat per Montse a 5:56

1 comentari:

(A)Nneta ha dit...

Perdre algú, algú qui estimes de la manera q sigui espanta, moooooolt! Per això val la pena d'aprofitar el temps q sigui q encara tenim amb aquest algú i viure per poder "després" sobreviure....

9 de novembre del 2008, a les 13:22

Publica un comentari a l'entrada

Entrada més recent Entrada més antiga Inici
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Dades personals

Montse
Visualitza el meu perfil complet

Arxiu del blog

  • ►  2012 (1)
    • ►  de juny (1)
  • ►  2011 (2)
    • ►  de maig (1)
    • ►  de gener (1)
  • ►  2010 (20)
    • ►  de desembre (2)
    • ►  de novembre (7)
    • ►  d’octubre (7)
    • ►  de setembre (1)
    • ►  d’agost (3)
  • ►  2009 (18)
    • ►  de setembre (2)
    • ►  d’agost (2)
    • ►  de juliol (1)
    • ►  de juny (5)
    • ►  de maig (1)
    • ►  d’abril (3)
    • ►  de gener (4)
  • ▼  2008 (119)
    • ►  de desembre (2)
    • ▼  de novembre (7)
      • Y de pronto...
      • Por los pelos
      • Buscant la comoditat absoluta
      • Una creativa entre nosaltres
      • Campanas de boda
      • Terror
      • Un lio
    • ►  d’octubre (8)
    • ►  de setembre (5)
    • ►  d’agost (10)
    • ►  de juliol (6)
    • ►  de juny (5)
    • ►  de maig (3)
    • ►  d’abril (11)
    • ►  de març (21)
    • ►  de febrer (20)
    • ►  de gener (21)