Con un poco de azúcar esa píldora que os dan...la píldora que os dan...os pasará mejor...!!! .... us sona la cançoneta??? és de la banda sonora de Mary Poppins!!! que que em pasa? doncs no ho se massa bé però he entrat al blog perquè tenia ganes d'escriure i m'ha vingut aquesta cançó al cap així que deu tenir alguna relació amb el que volia deixar escrit o simplement deu ser que acabo de fer una regressió a la infància :-) no en tinc ni idea!! Mary Poppins es una d'aquelles pelis que he vist milions de vegades, com Grease i m'agrada l'esperit de la Mary Poppins positivisme al 100% tot i que no predico gens amb l'exemple jo, però està bé veure que hi ha qui pot pendre's la vida tan a la lleugera i amb tanta gràcia i facilitat, tant de bo fos menys pessimista i més despreocupada, tindria uns quants mals de cap menys.
Tot això no se massa a que ve ara, es un sentiment general, intern, que m'ha generat el dia, una mica de mal rotllo i males vibracions que m'he endut a casa.
No m'agrada veure plorar a gent, és més, em fa mal veure plorar a algú que estimo i se'm posa un mal còs... suposo que m'empapo del patiment dels altres i jo també pateixo. Pateixo perquè els altres pateixen i pateixo perquè no se com ajudar, no sé que puc fer... en fi que la qüestió és patir per una cosa o l'altra.
Voldria dir a aquells que es dediquen a malmetre la vida dels altres (i que ningú dels habituals a aquest blog se senti aludit perquè no va per vosaltres) que deixin de donar pel sac o pel cul o per on sigui... que no tenen feia? la gent que fa això és perquè són envejosos i males persones que no tenen proutes ocupacions que s'han de dedicar a fotre als demés, són malos, malos... Tampoc parlo de mi avui.
A aquests individus sempre he cregut que és millor ignorar-los, és difícil ja ho se, perquè ja se'n cuidaran prou ells mateixos de fer-se notar... però cal tenir sang freda i tirar endavant. Quan es tracta de persones de les que et fan la rialleta i queden bé amb tothom i després te la foten però bé... uixxx són odiosos aquests personatges, però no cal donar-los el gust de perdre els nervis ni de que et facin sentir malament . A la merda home!
Doncs això, moraleja: poseu una mica de sucre a la vostra vida, o xocolata, o vi, o un porret de tant en tant...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Tandebó poguéssim tenir el do de màgia q tenia la mary Poppins... però no només tenim la força i la valentia per anar per la vida.... Mira ja fa molt de temps q una amiga, una bona amiga, em va dir q l'únic que tenim a la vida és el tirar endavant i tan per tant fer-ho de la millor manera possible: les persones que no ens estimen o no ens volen doncs les borrem del mapa i ale... val més preocupar-nos per altres coses q per aquesta gent!
Montse i qui sigui q està patint tant: Carpe Diem!!! A viure la vida al moment a tope i qui no ens vulgui al seu costat ell s'ho perd pq seguir q hi han moltes altres persones q de debó q ens hi volen!!
Ànims!!
Publica un comentari a l'entrada