Desaprofitant el temps

Fa poc, algú que no us diré qui, em va fer aquest comentari "cada cop que em miro al mirall penso, estic tan desaprofitada!!!" i mira ho vaig trobar boníssim, això deu voler dir que la noia troba que se li podria treure més profit, en aquest cas físicament parlant.
Pues ale, jo també em trobo desaprofitadíssima, perquè amb lo mazo buena que estic (o és que teniu res a dir???) segur que se'm podria treure més suc :-)
D'altra banda i canviant de tema aprofito el post per fer un aclariment, suggerència o el que sigui... és que de debó de debó que no tinc cap problema amb el menjar!!! la meva meta no és ser anorèxica ni bulímica, menjo el que tinc gana, incloses guarreries vàries, menjo entre hores el que em ve de gust, potser tinc la solitària i per això no m'engreixo... no en tinc ni idea potser simplement és que aquells homenets de dins que van amb el carro amunt i avall estan que se salen i són capaços de descompondre tot l'aliment que menjo en un plis, ho cremen tot i per això no ho acumulo (o és que no vèieu érase una vez el cuerpo humano...) no se perquè m'aprimo, no faig cap dieta ni miro més del compte el que menjo... serà que el meu organisme ha decidit que no toca engreixar-se i mira per una vegada que és així tampoc cal atabalar-lo eh!!!
només ho dic perquè una es cansa de sentir cada dia el mateix i que quan et poses a dinar sempre hi ha qui mira el plat i diu allò de "si que menges poc no?" no m'agrada sentir-ho mil vegades al dia és més em molesta sentir-ho dia sí dia també. Avui la roser m'ho ha dit fins a tres vegades dinant i això l'únic que provoca (perquè em conec i encara que inconscientment se que ho faig) és que la eviti, que prefereixi no seure amb ella... tan sols per no sentir-la.
No em sembla que mengi poc, menjo el que tinc gana, el que no faré és atiborrar-me inecessàriament perquè no tingueu res a dir.
No hi ha res de que preocupar-se, em trobo bé i si no m'engreixo no és perquè estigui mirant d'evitar-ho.
Apa que avui, us les deixo anar...!!!