La tornada

Aquest és el primer post del mes de febrer. La tornada a la feina s'ha traduït en no tenir temps per escriure al blog, almenys no durant els pocs dies que portem de mes. No és que m'endugui feina a casa, que va! és que com abans tenia el dia lliure i podia anar cap a aquí i cap allà, al matí, a la tarda, enllestia coses i em podia dedicar a escriure però ara les coses que he de fer les faig sense remei al sortir de la feina, al vespre al arribar a casa aquests dies no m'he connectat, i tampoc faré servir cap de les 8 hores de l'horari de treball al museu per escriure al blog...
La tornada al món laboral ha estat mogudeta, més que per l'acumulamenta de feina pels "encàrregs" familiars. Divendres, plegant, vaig acompanyar a la meva tieta i al meu cosí a l'autònoma, ell havia de fer la prova pels mossos dissabte al matí i com no hi havien anat mai doncs cap a la UAB d'expedició a ensenyar-los el camí i a trobar l'aula de l'exàmen.
L'aula jo ja no l'havia localitzat a la guia de l'estudiant (encara en guardo una), que raro..., però resulta que un cop allà a consergeria pregunto i em diuen que "el aula 23 no existe" pues mira... ja els podrien donar un aula que existis als futurs mossos per examinar-se no? el bon senyor ens va dir que al matí s'esperés fora que els anirien cridant per aules a l'obrir i ja els durien a la que toqués.
Fins aquí bé, allà tot està igual, o gairebé, i això m'agrada, així és més facil recordar velles vivències quan et mous pel campus.
Després de la UAB a comprar les provisions pel dur matí d'exàmens del meu cosí, sucs, aigua, galetes, barretes de cereals... no es morirá de gana no...
Una pizzeta per sopar i a fer nones que no hi ha temps per res més.
L'endemà dissabte, claro toca tornar a la UAB perquè me tia no fos cas que es perdés... doncs ni más ni menos que a les 6 del matí em vaig llevar (perdón, em van fer llevar), havent de ser allà a les 8h. Sortida de Monistrol a les 6.45h. De tornada, parada al cremallera per esmorzar i com un clau agafant el cremallera de les 8.26h de pujada.
Al museu, tot continua igual, divendres em vaig passar el dia a la botiga, cambiant preus i no vaig poder dedicar gens de temps a mirar com havia quedat tot el tema d'escoles i grups durant el meu mes d'absència i dissabte aprofitant que l'estevet ja tornava de festa doncs a posar-me al dia.
Ah me n'oblidaba, divendres vaig fer una visita a una escola... sí, sí, arribar i moldre! una sessió d'antic egipte per l'escola Pia de Sabadell, 3r d'ESO ni más ni menos, però va anar bé, era la primera visita que feia en moooolt de temps i mira resulta que encara estic en forma. Macos, macos els de sabadell, una mica cridaners però simpàtics i bona gent.
Dissabte a la tarda un altre cop cap a manresa.
Buff aquesta nit l'he passat fatal, un mals d'esquena... he arribat tard aquest matí a la feina. Tercer dia i ja arribant tard Montse Marín... simplement no tenia ganes d'anar a treballar per haber passat mala nit i perquè no, m'aburreixo tant a la feina... com és que m'aburreixo tant? feina per fer segur que en tinc però deu ser que no m'agrada perquè odio posar-m'hi. Ja fa temps que anar a treballar és per mi com anar a cole quan era petita i sabia que tocaba fer alguna cosa que no m'agradaba fer, o quan no havia fet els deures... uns mals de panxa i un mal rotllo... uns nervis... a vegades ploro i tot. Després diuen que no sóc simpàtica, que si sempre estic de mal humor i fotent mocs a tothom... i que volen si els nervis em consumeixen no m'hi trobo bé a la feina i això em fa estar malament.
Ara mateix tinc la sensació d'haber perdut molt el temps, d'haber estat mitja vida dedicant-me a la meva formació en art, patrimoni, didàctica i culturilla en general per ara dedicar-me a una ínfima ínfima part del que representa tota aquesta formació. Esperaba més però tampoc se que és el que esperaba. Ja m'agradaria poder-me conformar, "coger el toro por los cuernos" i pensar és el que et toca nena, toca això i a tirar pa'lante i segur que no tindria tants mals de panxa cada matí, i segur que dormiria molt més tranquil.la sabent que demà em toca més del mateix, però no puc, m'és impossible, estic en un moment difícil, en un moment fins i tot pasota en el que penso "aneu tots a cagar!!! i tants anys d'examens, tants anys de fer recerques, treballs d'investigació, projectes... per això?!!!" i mira que quan faig visites m'hi trobo bé, i preparar coses noves per les escoles també m'agrada em fa pensar en com de bonica és l'ensenyança i poder compartir els meus coneixements amb tots aquests nens, amb tots aquests adolescents plens de grans i nenes amb tanga que són les generacions del futur!! m'agradaria conformar-me amb el que tinc, segur que no és tant dolent, però al mateix temps em rebenta conformar-me amb el que tinc.