dubtes

quina sort que hi hagin persones que per molt lluny que les tinguis sempre sembli que estan al teu costat. Hi ha amb qui he estat fins a 2 i 3 anys sense mantenir contacte i sense preguntes, sense situacions estranyes apareixen de nou com si ens haguéssim vist ahir, amb el mateix humor, amb el mateix parlar, amb la mateixa gràcia i amb la mateixa amistat retrovada, com si el temps no hagués passat. Amb la mateixa complicitat i confidència de sempre.
I en aquest moment de dubte, penso en això. En que és més raonable apreciar a aquells que per molt temps que passi saps que pots comptar-hi si algún dia et cal que no pas a aquells que tot i el contacte continu et fan de més i de menys segons com bufa el vent i la situació en la que es trobin.
És una sort, una tranquil.litat saber que només em cal dir necessito... voldria... m' ajudes... perquè es posin en acció.