com ho podria fer?

com podria envoltar-me d' una bombolla on no hi pogués passar res ni ningú més que aquells a qui jo els ho permeto?
hi ha dies en que m'agradaria aillar-me de tal manera del món que m'ho imagino i tot. Ficar-me dins una bombolla espaiosa, transparent, on no hi entrés el so, des d' on mirar als altres però sense que et molestessin. Un lloc confortable on poder estar en silenci, en calma, amb una caloreta que t' envolta i reconforta i on fins i tot volar quan et vingui de gust, gravetat 0.
Sona estrany oi? però el cert és que m' ho he imaginat més d' una vegada. No hi ha telèfon, no hi ha gent, només jo amb mi mateixa. I reconec que aquesta fase tan bèstia no pot ser per sempre però i una estoneta només? és que l' empresa hauria de tenir una habitació del pànic, un lloc on refugiar-se i on algú et fes un massatget de 15 minuts que et relaxés i et tornés la tranquil.litat ni que fós per mitja horeta més. Perquè hi ha dies, que ja no se si comptar fins a 80.000, fotre un crit o arrencar a plorar, que és el que habitualment faig. Hi ha dies, massa sovint trobo, que no estic bé amb mi mateixa i que qualsevol cosa sem posa malament.
I arrives a casa i fan sálvame, amb aquells crits que foten també aquesta gent... parlant tots a la vegada... buuufff, respira, respira penso, tot passarà.
Noto que conforme passa el temps m'és més fàcil carregar-me de forma més ràpida. Perdo la paciència. Tot m' afecta massa i sempre de forma negativa. Em prenc les coses fatal. I penso, perquè t' ho prens tan a pit? si per molt que t' emprenyis dona tot seguirà igual. Jo fent la feina que faig, els altres fent la feina que fan, jo cobrant el que cobro... no exageris perquè hi ha coses que són inamobibles i facis el que facis, per molt que t'esforcis, ningú et donarà res pel teu esforç.
I la sensació dins meu és de buit, un buit enoooorrrme. Un buit que augmenta amb l' angoixa de veure que et retreuen res i que no veuen en canvi les moltes coses bones que faig, o que crec que faig, que igual tampoc...
Vols un consell Montse? o aprens a dir el que penses sense que el que has dit t' afecti fins al punt de sentir-te malament i d' arrivar a casa i posar-te a plorar perquè has estat sincera o aprens a fer la rialleta, a quedar bé amb tothom i a que et rellisqui tot.

Doncs saps que? no veig cap de les dues coses clares. Hi hauré de continuar pensant però no es pot viure a la defensiva. De moment a falta de bombolla, intentaré distreure'm amb alguna cosa que no m' acabi fent plorar, que últimament no és gens fàcil. Perquè poso música i ploro, miro una película i ploro, llegeixo un llibre i ploro també