un record constant

uns dies ja amb trenta anys a sobre i continúo cuinant com sempre, ficant-me a la cuina cada dos per tres, així doncs segueixo igual, almenys en això. De cara a l' hivern escudella almenys un cop per setmana, o dos, o tres... depen del fred. Que bé un plat d' escudella a la nit quan el fred apreta i saps que a fora està glaçant.
La cuina em fa pensar sempre en la meva àvia, que el proper gener farà ja un any que no hi és. La veig sempre dins la seva cuina, fos l' hora que fos. primer a comprar i després a cuinar. Arreglant mongetes tendres collides de l' hort per congelar-les, o preparant unes bledes amb patates d' aquelles que quan era petita només menjava a casa la iaia, no hi havia forma de fer-me menjar bledes enlloc més. També la recordo quan arribava de cole a les tardes i berenava davant la tele amb els meus cosins. La iaia sempre procurant que no ens faltés de res.
L' escudella me la recorda especialment, és un dels seus plats dels que encara em sembla poder recordar-ne fins i tot el gust. Que bona! escudella amb pollastre, botifarra, ossos de vedella... nap, patata... i aquella pilota! boníííssima! ningú l' ha preparada mai igual.
Imagino que aquest bon record fa que acostumi a preparar escudella moltes vegades i que intenti que cada cop que ho faig em quedi una mica més bona. I la veig, primer la carn, després les verdures i per acabar la pilota! millor dit les pilotes! perquè si la meva mare sempre ha ficat a l'olla una sola pilota gegant, la iaia en feia moltes de petites perquè tothom tingués la seva al plat. Jo també ho faig així, manies o bons records.
I com no es llença res la farina blanca que sobra d' arrebossar les pilotes s' afegeix també a l' olla i serveix per espesir el caldo.
Quina llàstima no haver après a fer aquells marracons de vici dels que me'n menjava fins i tot dos plats plens! la iaia era una gran cuinera, s' ho prenia amb dedicació i l' escudella i els macarrons són els dos plats que més em fan pensar en ella.