Doncs sí, avui el dia ha començat amb bon peu. Una sensació estranyament feliç
m' envoltava sense saber perquè.
He arribat i m' he posat mans a la feina. idees, idees, idees. Estic en una espiral de creació i idees noves. Sense saber com apareixen nous projectes dins el meu cap, un munt de cosetes, de probabilitats, d' hipòtesis, com un brain storming. Noves visites que s' han d' acabar de perfilar, o que s' han de perfilar del tot. però tot apareix així, de sobte, sense pensar-hi massa i serà qüestió de que comenci a apuntar-ho perquè són tantes coses que quan vulgui reprende-ho en serio no recordaré com anava.
I arrivo a casa i les sensacions canvien totalment. Algú a forçat els panys del trasters i han quedat oberts. No falta res però la idea de que qualsevol hagi estat a l' edifici sense saber-ho m' espanta. I si la propera vegada intenten entrar al pis? que faré?
La porta del carrer resulta que l' havien manipulat perquè tot i tancant-la es pugui obrir sense clau des de fora. La solució més fàcil sembla ser canviar el pany però ara ja res tornarà a ser el mateix. Haurem de dormir amb un ull obert atents a qualsevol soroll o moviment estrany quan estiguem a casa i esperar que al tornar qualsevol dia no ens trobem el pis buit o el que és pitjor esperar que ningú vulgui entrar al pis quan siguem dins. Ja no sé quan podré tornar a dormir tranquil.la
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada