Quan queda poc més d' un dia per cumplir els 30 anys no se pas on sóc. He fet coses, han passat coses, moltes durant aquest temps, bones, dolentes, millors i pitjors. Coses que m' agradaria recuperar i d' altres que preferiria deixar enrera. El cert és que és ben veritat allò de que no es pot recuperar el temps perdut i en aquest punt on em trobo tinc un regust d' insatisfacció per no haver complert alguns propòsits i desitjos, el mateix que pot tenir qualsevol persona amb una mica humana al veure que se li escapa el temps suposo. Pertant no crec que sigui gaire diferent als demés i considero que qualsevol pot sentir o pensar el que jo sento ara. Un bocí d' incertessa.
Tot i així em sento orgullosa d' haver tirat endavant amb moltes coses que creia difícils, amb moltes coses que em feien por o respecte. Amb moltes coses que mai havia imaginat que podia fer i que han resultat convertir-se en les millors experiències del que porto de vida, si més no han resultat ser experiències de superació personal que m' han fet créixer com a persona per molt complicades que hagin estat. He conegut punts de vista que mai pensaba que podia tenir, he après, he experimentat, m' he posat al límit, he plorat, he rigut i he conegut persones que seré incapaç d' oblidar mai i a les que reservo un troç de cor i d' estima. He viscut.
I a hores d' ara una pregunta fàcil de fer-se a un mateix seria com he d' encarar el futur? diuen que els 30 marquen un abans i un després, que són una etapa decisiva de creixement i assentament personal. potser sí que ho són? potser no ho sabré fins que no hagi complert els 40. Afronto el futur a curt plaç perquè no se que passarà demà. I perquè no tinc ganes de fer planificacions que al no cumplir-se em facin sentir estúpida com tantes altres vegades. El millor serà aprendre a conformar-se tot i que això pugui semblar una postura cobard. El món és dels valents, dels que arrisquen per aconseguir el que volen i a vegades surt bé i a vegades malament. Veient com està el món... jo ni se el que vull ni he estat mai valenta.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
has estat valenta moltes vegades i cal que afrontis així aquests 30! hi has arribat i això és un triomf! tens gent que t'estima i molt, Endavant amb els teus 30 i afronta el futur com dius tu a l'inci del blog, per la vida paset a paset.
Publica un comentari a l'entrada