dissabte, 8 de novembre del 2008

Terror

Divendres 19h de la tarda, condueixo.
Una ambulància passa a tot drap i esclato a plorar. La simple idea de que puguis ser tu em desborda.
Publicat per a

1 comentari:

(A)Nneta ha dit...

Perdre algú, algú qui estimes de la manera q sigui espanta, moooooolt! Per això val la pena d'aprofitar el temps q sigui q encara tenim amb aquest algú i viure per poder "després" sobreviure....

9 de novembre del 2008, a les 13:22

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)