El cous-cous

Per petició popular us penjo una recepta de cous-cous. Tot i que podeu introduïr totes les variants i ingredients possibles, imaginació al poder!!
Aquesta és la recepta que vau tastar ( els que us vau atrevir) l'altre dia :-)

- necessiteu carn de pollastre, o de xai... però el pollastre és millor si no sabeu si a tothom li agrada el xai o la vedella! el pit de pollastre va bé, tallat a dauets o la cuixa... com preferiu. Jo també utilitzo carn de la que venen adobada per fer pintxos (tot i que jo la adobo igualment amb espècies encara que ja ho estigui perquè sigui moooolt més gustosa)

- fregiu els daus de pollastre adobats en una paella o caçola amb oli fins que estiguin ben rossos. Heu d'adobar el pollastre a poder ser el dia abans de fer la recepta, així agafa més gust també!
Les espècies que utilitzo són moltes, en funció del que tingui a casa i del que més us agradi, però no hi falta mai la canyella i el curri. Podeu comprar un preparat d'espècies ja especial per a fer cous cous que es diu ras-el-hanout (porta pebrot vermell, all, coriandre...)
- fregiu també les verdures amb el pollastre (pebrot, ceba, pastanaga...)
- quan està tot li tiro una mica de sucre o mel per contrastar el gust a vegades picant i intens de les espècies.

- després només falta afegir-hi el cous cous ( que és una sèmola de blat en forma de granets)

- el cous cous es prepara amb aigua. Poseu a bullir aigua amb una mica de sal. Heu de tenir en compte que un got ple de cous cous és una ració per 2 persones i que per cada got necessitareu un got i mig d'aigua aprox.

- quan l'aigua bull cobriu el cous cous, els grans han de quedar coberts d'aigua i ho tapeu, deixant-ho reposar uns 5 minuts. Passat aquest temps la sèmola haurà absorbit l'aigua i s'haurà inflat.

- després aboqueu el cous cous a la paella amb la resta d'ingredients i barregeu bé. Ja ho teniu preparat!! El podeu menjar calent o fred penseu que si el mengeu calent serà més picant!

Com a ingredients hi lliga molt bé afegir-hi dàtils o fruits secs i el podeu menjar com a amanida amb cogombre, pebrot i ceba crua, tomàquet... si ho condimenteu amb una mica d'oli, un rajolí de suc de llimona i fulles de menta ben trinxadeta.

El cous cous és d'origen berber, era un plat molt apreciat a l'Al-Andalus i els americans se'l mengen ara com una varietat de pasta més!!

Bon profit!!