Uuuum xocolata!!!

Fa una setmaneta que no puc parar de menjar xocolata. Tot va començar amb el mini suís que em vaig prendre dilluns a la tarda amb la Sandra i a partir d'aquí no he pogut parar, bombons, croisants... si continuo així les conseqüències seran evidents aviat, un munt de granets a la cara i la necessitat d'aprofitar les rebaixes per augmentar les talles del vestuari!!!

L'arbre del cacau té el seu origen a les terres tropicals d'Amèrica del Sud, a la conca del riu Orinico i de l'Amazones. Sembla ser que des d'allà va ser dispersat a la resta del territori americà. La primera evidencia de l'ús humà del cacau data de voltants del 1.100 a.C.

Segons sembla primerament va ser consumit com una mena de cervesa, a través de la fermentació de la polpa del cacau. Posteriorment, els olmeques, maies i asteques van començar a consumir la pasta dels grans de cacau condimentada amb "chile", en forma semilíquida o líquida.

La xocolata era la beguda preferida de la reialesa i era considerada com un aliment tonificant que proporcionaba energia.

Segons la mitologia maia, Kukulkán, va donar el cacau als maies després de la creació de la humanitat.

Segles després, els asteques continuaven el gust per la xocolata maia. Una llegenda diu que el déu Quetzalcoatl fou qui dóna als homes els primers grans de cacau (Quetzalcoatl és l'equivalent asteca al Kukulkán maia).

La recepta:

Per disfrutar d'un bon got de xocolata a l'estil maia o asteca.... així es preparaba.

-Torrar els grans de cacau i triturar-los fins a formar una pasta que es barreja amb aigua

-Escalfar la barreja. El greix del cacau (manteca) anirà apareixent a la superfície.

-Retirar l'escuma i reincorporar-la segons la proporció que desitgem.

-Afegir farina de blat de moro (ex. maizena, que absorbirà el greix del cacau i farà més consistent el líquid).

-Afegir al gust, chile, achicote, vainilla i mel

-Batre enèrgicament fins a formar una escuma consistent

-La beguda es prenia freda

Resultat: una beguda amargant i picant!!!