La màgia és la sensació de presentir a algú, a aquella persona en la que inconscientment penses, la que inconscientment et captiva, sí captivar és un bon verb per descriureu-ho, potser és pura química, inexplicable, això també ho crec.
Molt sovint m'has parlat de com vas patir al coneixem i saber que m'estimaves i no poder-m'ho dir per por, per por a la meva reacció, paties per la possibilitat de que fos impossible, paties perquè tenies por a adonar-te de que era un amor no correspost.
T'entenc molt bé, aquest és un patiment que t'ofega el pit i no et deixa respirar, és un patiment de bogeria, terrorífic perquè vols que acabi però tampoc ho vols i saps que si acaba serà perquè tota aquella il.lusió de la màgia s'haurà esvaït i començarà un dolor més profund.
T'agraeixo tant que em triessis a mi o... que la màgia em triés a mi!!
Jo també vaig sentir aquesta màgia, segur que al mateix moment que tu, sentiem el mateix i no ho sabiem :-) m'agrada pensar-ho així. Jo t'atreia i tu m'atreies a mi sense entendre el perquè, sobretot en el meu cas.
Aquesta màgia va començar la primera vegada que et vaig veure i feia que em fos impossible estar aprop teu, que em costés dirigir-te la paraula, que sentís vergonya, desig... no ho se, era inseguretat ho entens? inseguretat per no saber que passa i per no saber perquè amb tu!! recordo quantes nits vaig somniarte, quantes vegades he sentit la teva presència, quantes vegades vaig voler apropar-me a tu, agafar-te la mà de la forma més inocent només per tenir un contacte i sentir-te amb mi. Estavem tant aprop sense saber-ho i tant lluny a la vegada oi?
Com ara, em sento tan aprop teu i tan lluny al mateix temps... potser perquè tu ja no sents la màgia, jo sí que la sento, la sento ben fort dins meu. Et somnio igual que abans, et desitjo com el primer dia, els meus sentiments són forts i purs i em fan sentir-me segura al dir-te que seria capaç de qualsevol cosa per tu, perquè t'estimo amb bogeria!!!
Segur que tots aquells que hàgiu llegit això i em conegueu bé ara mateix estareu flipant i us preguntareu com és possible que una persona que parla tan poc de si mateixa sigui capaç de "publicar" un escrit tan íntim d'aquesta manera... us diré que sempre és molt més fàcil escriure que parlar cara a cara amb algú i també us diré que no us acostumeu massa a aquestes coses :-)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Saps q penso? q és genial q per una vegada hagis pogut sentir aquesta màgia pq tothom, almenys una vegada a la vida, hauria d'estar obligat a sentir-la pq no hi ha res més bonic a la vida.... La contrapartida és el sentiment q tens ara de tristesa.... i m'entristeix q et sentis així pq per res del món t'ho mereixes!
Publica un comentari a l'entrada