Cap a on anem?
Això és el que hauríem de preguntar-nos tots nosaltres al despertar cada matí: cap a on vaig?
La més que repetida frase: "només és viu una vegada" hauria de servir no tan sols per repetir-la una vegada i una altra sense sentit sinó per fer-nos reflexionar.
Som feliços? ens agrada el que fem? ... i que passa sinó és així? vull dir, a tots aquells que pronunciem la frase "només es viu una vegada" (o variants) habitualment, o que l'han pronunciat algún cop... us heu parat a pensar el que comporta dir-la?
És cert, només es viu una vegada i si analitzeu com viviu aquesta única vida que teniu creieu que ho feu tal com voldríeu? jo se segur que no.
Algú em va dir un cop que el pitjor per no fer una cosa és creure que no la podrem fer. I doncs? perquè deixem que ens condicionin?
Si sabem el que volem, si tenim la clau a la mà per obrir la porta del que tant desitgem... que ens priva de posar la clau al pany?? el que pensin els altres potser? el com pugui afectar el que ens fa sentir bé a nosaltres a la gent que ens envolta? ens en privem per això? llavors la nostra vida és nostra? o és dels demés?
M'enfonsa veure com la gent que estimo pren decisions equivocades tan sols per estalviar ves a saber que a les persones del seu voltant i veure com s'aparten d'allò que els faria feliços per mantenir-se dins del que és políticament correcte. A vegades cal ser molt més hipòcrita i pensar sèriament en un mateix abans de que aquesta "política conservadora" t'acabi prenent la vida.
D'acord que les coses a vegades són molt més difícils del que semblen però i si en realitat són molt més fàcils del que les volem fer semblar?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
A vegades és massa difícil entendre el perquè de les coses.... i tenint en compte q el gènere humà és complicat de collons i per naturalesa la cosa es magnifica.... La sortida més fàcil, Montse, és no preguntar-se gaire pq i tirara endavant, cada dia un passet més!
Publica un comentari a l'entrada