dijous, 17 de gener del 2008

Recuperar el temps perdut

Fa dies que me n'adono de com he cambiat amb els anys i de com m'he allunyat de moltes coses que em feien sentir bé fa un temps, coses que m'agradaven i que a poc a poc han deixat d'existir per donar pas a unes altres.
Com ens podem apartar tant del camí que semblavem haber triat? fins al punt de que tot allò ja no pinta res?
Quan estava a la facultat no parava, sempre cap aquí i cap allà, buscant coses interessants per fer, fent cursos a l'estiu... els meus amics se'n enfotien perquè encara no acabava una cosa que ja buscava una altra que m'agradés encara més :-)
A més crec que sempre en el que feia hi havia una cosa en comú, l'arqueologia. Grècia, Roma, Egipte, el món precolombí... em van ajudar moltíssim a tirar endavant la carrera d'història de l'art, a pendrem les assignatures que em semblaven tedioses amb una mica de paciència, per no desesperar i plegar.
Després amb el màster em vaig anar desvinculant de tot això que em fascinava. Encara sort que el projecte el vaig fer sobre l'art precolombí que sinó hagués estat pitjor!!.
Suposo que hi influeixen les necessitats de cada moment i la gent que t'envolta.
El màster en museografia didàctica el vaig fer pensant en un punt fort per la meva feina (museus, museu, museus!!!!) i em va encantar i tant que sí!! però va significar apartar-me de les meves "aficions arqueològiques", de les meves investigacions de cultures llunyanes.
Ara, la repercussió del màster no ha estat tan important com em pensava en el meu lloc de treball, almenys no a la pràctica, o només en part, no tant com m'hagués agradat i no puc evitar sentir-me una mica buida.
A sobre aquest any s'em va ficar al cap fer un curs de protocol per la organització d'actes culturals, que no hi ha qui el tiri endavant!!! interessant ho és eh però és que no puc amb ell.
Per això crec que ha arribat l'hora de retrocedir a trobar el camí que vaig deixar enrera i tornar a seguir-lo.
Vull recorre Grècia, viatjar a Mèxic, visitar Perú, navegar pel Nil... perquè és tot allò que m'havia plantejat, que volia fer i ho he tingut arraconat massa temps.

Apa va! qui s'apunta?

1 comentari:

(A)Nneta ha dit...

M'agrada aquest post!
Montsita una coseta però... aquests mesos i anys jo no els considero temps perdut, si ho mires fredament segur q has tingut mil vivències i experiències q , vulguis o no, t'han servit i t'han fet més persona, més gran, més tu mateixa!!!
I és genial q tinguis plans de futur, il.lusions, idees noves... ja ho diuen q renovar-se o morir... i tu has triat renovar-te i a mi m'encanta!!!