Aquesta expressió té el seu origen a la Il.liada d'Homer i s'utilitza habitualment per referir-se als punts febles d'una persona.
El poema de la Il.liada està protagonitzat per l'heroi Aquiles, pràcticament invulnerable al haber estat banyat quan era un nadó a les aigües sagrades del riu Estigia per la seva mare Tetis.
Al sumergir-lo, Tetis el sostenia pel taló dret, per això aquesta va ser l'única part del seu còs que quedà vulnerable, sent l'únic lloc del seu còs on Aquiles podia ser ferit en batalla.
Així, durant la Guerra de Troia, Paris mata a Aquiles clavant una fletxa enverinada al seu taló.
Així, durant la Guerra de Troia, Paris mata a Aquiles clavant una fletxa enverinada al seu taló.
Com Aquiles, per molt forta i impasible que sembli la nostra aparença tots tenim el nostre taló, actituds, persones, mancances... que ens fan especialment vulnerables en certs moments. De fet fins i tot diria que en podem tenir més d'un. Per part meva diria que en tinc molts perqué quant més gran em faig crec que més vulnerable em torno.
Serà qüestió de fer el cor fort i dissimular perquè ningú descobreixi en nostre punt feble perquè hi ha persones que a sobre s'aprofiten d'això i estàs perdut si se n'adonen del que et fa mal!!
P.D. El "tiarrón" que teniu a la foto és l'últim actor que ha protagonitzat el paper d'Aquiles al cine. Oi que l'heu reconegut? no cal dir res més :-)
2 comentaris:
Tens raó que tots tenim el nostre taló d’Aquiles, és clar que si el tinguéssim com el deu tenir el teu amic de la foto ens costaria més de doblegar-nos :-)
A tots ens passa el mateix, hi ha punts que si ens els toquen ens arronsem , peró això és normal i el millor és que siguem capaços de conèixer quins són aquests talons d’aquiles i protegir-los, lluitar contra ells és complicat.
Ànim en la teva creuada de iniciar una vida nova. Ahir algú em va dir que no es pot caminar per dos camins a la vegada i que quan esculls un camí segur que perdràs coses que tenies en l’altre. Tanquem portes i n’obrim d’altres. Jo penso que a vegades les portes no cal tancar-les del tot, o no amb clau, perquè si mai volem treure el cap, ho puguem fer. Sí ja sé que no podem retornar a les coses que ens han fet mal però es que imaginar una vida d’oblits és inimaginable.
Hola personeta anònima,
no oblidis que la meva "creuada" és obligada, a mi m'estava molt bé la vida que tenia fins ara, així que no n'estic gens de contenta de trobar-me com estic però probablement les inseguretats dels altres són les que em fan trontollar a mi i en tot cas si he d'iniciar una nova vida és perquè algú anònim ha decidit com dius caminar per un altre camí i és cert no es pot jugar a dues bandes (o caminar per dos camins diferents) perquè llavors no s'avança l'únic és que no creia significar tan poca cosa com per poder fer drecera i deixar-me enrera tan fàcilment.
Publica un comentari a l'entrada