Ja tinc vacances

Les tinc al juliol però per fi se on aniré. La meva intenció era anar a Grècia però després de comprobar i recomprobar que NO m'ho puc permetre, he decidit que tornaré a Itàlia.

Potser ha estat precipitada la decisió però crec que no me'n arrepenteixo. Com a mínim ja sé que viatjaré i a on. No estaré fora pocs dies i això m'agrada, no es tracta de fer una escapadeta de 4 quatre dies sinó de marxar i marxar sense tenir la sensació de que dos dies després ja tornaràs a ser a casa. 9 dies per anar amunt i avall, caminar molt i veure moltíssimes coses, coses noves que no he visitat mai, per fiiii!!

Pasaré un parell de dies a Venècia i després cap a Florència. Si Roma és la ciutat romana i barroca, Florència és Renaixement. Tinc ganes de passejar pels seus carrers i de disfrutar de cada racó.

Un altre cop per aquí

Vint dies després de l'últim post per fi torno a entrar al blog. Això de tenir l'ordinador espatllat em deixa del tot fora de joc.
De fet fa un parell de dies que estic més fora de joc del compte perquè he enganxat un encostipat que no em deixa fer. Em roda el cap, ara tinc calor, ara fred, passo unes nits de pena despertant-me de dolor al coll, suant... i el nas tot el dia vinga a rajar, no puc deixar el mocador ni un moment, em ploren el ulls, em fa mal tot... en fi c'est la vie!!! just, just m'encostipo quan he fet ja l'únic dia de festa d'aquesta setmana, que em vaig passar a casa perquè ja no em trobava massa bé com per sortir a "voltar" i ara fins el cap de setmana de la setmana vinent no torno a tenir festa, tota una marató que segur em passaria més lleugera si no tingués aquest malestar a sobre i apa! a sobreviviure com es pugui!! qui tingués festa demà per pasar-me el dia en xandall a casa, ben abrigadeta i anar veient com plou, perquè ha de ploure no el cap de setmana?
Pel maig cada dia un raig i que no falti!! que ens convé massa que plogui.
Mentre unes estan de platja en platja a 32º, aquí n'hi ha que moquegen massa!!!
L'Eva em va demanar ahir que li recollís una bicicleta al Carrefour, uixxxx però si m'he llevat pensant en quan arribaria el moment de tornar-me a posar el pijama!!! em sembla que això haurà d'esperar a que demà estigui mínimament més recuperada, em sap greu.
El que sí que no em vaig saltar ahir va ser la sessió de booliwood, com vem disfrutar! ja hem acabat la coreografia sencera!! ara només falta que ens enrecordem dels passos de principi a final que no és poc. La classe d'ahir també m'ha portat conseqüències... un super morat al genoll esquerre, bueno... més aviat diriem que el meu genoll esquerre ara és tot de color morat. I és que ahir vam anar per terra i tot, que no vol dir que ens fotéssim de lloros..., sinó que vem fer una altra coreografia on havíem de ballar de genolls i després resulta que el mahivé també te passos al terra i clar... una se resiente. Total!! que sóc una pupes!!!

Avui inauguració oficial

Aquest vespre inaugurem oficialment el pis del Marc i l'Anna. Ja fa dies que s'hi han instal.lat i la Marley ja deu tenir més que preses les mesures dels racons i raconets del pis però faltava el sopar d'inauguració, una mica tard, però tot arriba!! De menú hem demanat que el Marc la ens prepari la seva reconegudíssima truita de patates que aviat li premiaran amb unes estrelles michelin (michelin el que ens surtirà a nosaltres).

Sense connexió

La setmana pasada amb la mega tempesta, que vem tenir per sant jordi el meu ordinador se'n va anar a la me. Una dia amb molt de sol i tot d'una vinga a tronar i llampegar. En aquells moments jo estava connectada escrivint al blog i pufff el mòdem a la merda.
Com no tinc connexió a casa, avui escric d'estranquis i rapidet perquè el meu abril està sent bastant raquític pel que fa als posts.
Espero sol.lucionar-ho aviat i tornar a ser per aquí més sovint.
Aquests dies a part de l'escrit que estava en procés el dia malèfic (que no penjaré perquè no te massa sentit que ho faci a posteriori) m'he acostumat a escriure en paper, a deixar els meus pensaments per escrit, que és una cosa que ja feia abans de tant en tant. És una forma de substituïr l'estoneta que escrivia al blog i no deixar de fer-ho. Quan escrius la ment vola i s'allivera i surten a la llum coses que pensem i que pel que sigui no diem en veu alta, a vegades per por, a vegades per vergonya... escriure és dir-les, però dir-les fluixet perquè ningú les senti o perquè només aquells que vols que les coneguin les puguin sentir.

Dies d'infart

Dies d'infart perquè aquests dies em moc més que mai, el meu cervell va a mil per hora, no en surto d'una que ja sóc en una altra, les hores em passen volant i el meu còs està totalment despert, això m'agrada, m'agrada l'acció (una temporadeta ehh que sóc molt tranquila).
No hi haurà post sobre la plaça del diamant, només dir que em va agradar molt, que no se'm va fer gens pesada i que em va emocionar moltíssim!!! que més es pot demanar? estic d'un nyonyo!!! fa un parell de mesos que hi ha una cosa que m'amoïna una mica i visc a l'espectativa, tinc les sensacions a flor de pell

Primera classe

Això del bollywood no està gens gens malament. La primera classe va anar bé, vem aprendre un munt de passos que dedueixo que la profe espera que recordem per la propera classe, però això ja no és tan fàcil!! no prometo res...
Ens va dir que suariem molt, que ens cansariem i que tindriem agulletes... Anna!!!!???? jo no en tinc!! això deu ser que no vaig fer alguna cosa massa bé, que no m'hi vaig esforçar massa vaja... deu ser culpa de que em toqués posar-me a primeríssima fila (perquè l'anneta es va escaquejar amb molta gràcia i es va quedar darrera de tot), movent el cul allà davant de tothom i que com no, estigués una mica tallada. El proper dia em quedo al final i ho faré millor.
Com ja es va dir en repetides ocasions durant la classe... falta un mirall, falta un mirall!!, upss no se si prefereixo que no n'hi hagi!!

Palpant la boràgine

Milions de vegades et fas preguntes, masses preguntes, interrogants, un rera l'altre que s'acumulen dins el cap i et perforen el cervell, ara això, ara allò... sense parar, sense temps per respirar ni temps per reaccionar ni prendre decisions. El cervell s'infla i s'infla i sembla que en un moment o altre hagi d'esclatar i el crani hagi de quedar buit del tot, com per art de màgia, llavors una sensació de buidor estranya, de buidor misteriosa i una calma que en realitat alleugera molt el pes que sense adonarte'n resulta que duies a sobre, és una sensació de tristor però a la vegada feliç perquè et treus ben bé un bon pes de sobre. Pasen les hores, més ràpid del que et penses i els minuts van que volen ni els notes, ni els arrivem a intuïr això sí que és velocitat!! el temps s'escapa mai millor dit i quan t'atures per un segon et mareges, no saps on ets, estas totalment descolocat i perdut, fins on he arrivat? que he estat fent fins ara? ni tan sols me n'adono del que he fet fins avui, potser perquè tot ha estat tan ràpid i ho he disfrutat tan poc que tinc la sensació de no haver fet res, de no ser conscient de per quins camins camino ni he caminat i molt menys dels que caminaré. Que ens depara el futur? qui vol saber-ho? no tenim temps per saber-ho porta massa feina parar-se a pensar un segon, es tracta d'anar fent i anar fent, sense rumb, sense esperar-ne conseqüències, sense voler saber-ne les conseqüències dels teus actes que s'han convertit en tan banals... pur instint, pura i dura supervivència i quan un dia decideixes aturar-te i mirar al teu voltant veus que has perdut masses coses, actes, gent... que et passaven ben a la vora i que ni tan sols has distingit, no els has vist, immers com estaves en la teva pròpia vida, en el teu propi món, que gira sobre tu mateix, sense incloure masses altres coses que no siguis tu i allò que t'afecta més directament perquè se't tira a sobre i no es pot obviar. L'essència de la vida, el racó de la felicitat ha d'estar per força en els moments en que posem fre a aquesta boràgine. Buida el cap d'una vegada, atura't, refes-te i mira al teu voltant!!

P.D. un escrit que apareix al escriure sense pensar, també com per art de màgia, que vol dir? no ho se massa però segur que és la conseqüència d'un dia atrafegat.