Ooooooh ja s'han acabat les nostres sessions de bollywood!! i ara que farem els dijous a la tarda sense aquells berenars i aquells tips de riure entre coreografia i coreografia??
Ens ho hem passat molt i molt bé i espero que al setembre es repeteixi.
Haurem de quedar de tant en tant per practicar a caseta el mahivé o com ja vaig proposar cambiar-ho per una altra cosa. Hay que moverse!!!
dissabte, 14 de juny del 2008
diumenge, 8 de juny del 2008
donant voltes
avui escric pensant en el que no hauria de pensar. No puc evitar-ho, és més fort que jo, tants sentiments alhora em confonen i em sobrepassen. Hauria de poder tancar els ulls i no veure-hi res, hauria de poder fer les orelles sordes per obviar el que passa i no sentir res, hauria de poder aïllar-me de tal manera que res del que pasés pogués destorbar-me i fer la meva, sense contemplacions, sense por. Ho intento, una vegada i una altra però és inútil. Alguna cosa dins meu m'impedeix no pensar-hi i fer el que tothom em diu que faci.
I no serveix de res que em trenqui el cap, ho he comprobat tantíssimes vegades... no val la pena perquè se que no en treuré resultats, almenys positius per mi, no obtindré resposta i això serà una atra bofetada.
El que és cert és que m'afecta, m'afecta tot, absolutament tot. Des del moment en què veig que fas confidències i el confident no sóc jo, al moment en què entres i surts ignorant la meva presència, fins al moment en què organitzes la teva vida sense tenir-me en compte. I penso, merda, merda, merda, sabia que pasaria!
I si ho sabia no val la pena probar de fer res, ni tan sols pensar-hi. Però si m'afecta deu ser per alguna cosa. Avui és un dia especialment difícil.
I no serveix de res que em trenqui el cap, ho he comprobat tantíssimes vegades... no val la pena perquè se que no en treuré resultats, almenys positius per mi, no obtindré resposta i això serà una atra bofetada.
El que és cert és que m'afecta, m'afecta tot, absolutament tot. Des del moment en què veig que fas confidències i el confident no sóc jo, al moment en què entres i surts ignorant la meva presència, fins al moment en què organitzes la teva vida sense tenir-me en compte. I penso, merda, merda, merda, sabia que pasaria!
I si ho sabia no val la pena probar de fer res, ni tan sols pensar-hi. Però si m'afecta deu ser per alguna cosa. Avui és un dia especialment difícil.
De cap de setmana
Aquest cap de setmana tinc festa i ahir vaig passar el dia a Barcelona.
Vaig anar a veure el museu egípci i com sempre no vaig poder evitar comprar alguna cosa i remenar i remenar per la botiga. Tenen coses xules que crec que nosaltres podríem vendre molt bé al museu, no se perquè no tenim més souvenirs relacionats amb la part d'arqueologia al museu?, i sobretot d'Egipte... a més vaig poder comprobar que unes figuretes de déus egípcis que nosaltres venen a 1.80€ ells les venen a 3.00€!!! després diran que Montserrat és car... eppp! que potser us prenen el pèl a Barcelona???
Jo vaig comprar papir, en blanc, no per mi que no m'és gens útil sinó per utilitzar a les nostres visites perquè els nens ho vegin, (tú sempre pensant en la feina...) el papir ja era un producte car a l'Antic Egipte i ara ho continua sent sí sí, bastant, almenys al preu que el venen a Barcelona clar... he agafat unes quantes idees, de producte per vendre que faré saber, a veure si em fan cas.
Després, passejant pel centre abarrotat de guiris vaig poder constatar una vegada més que els homes es distreuen amb qualsevol cosa, (quina notícia no??) aquests eren estrangers però segur que els costums masculins no varien gens d'una cultura a una altra. Hi havien tres paios súper emocionats fent fotos ( amb la mateixa càmara que suposadament havia de servir per fotografiar la Sagrada Família i monuments similars) a una moto que hi havia aparcada a Plaça Catalunya, una perspectiva, una altra... com pot ser??
conclusió: moto es igual a monument, obra d´art ...
i llavors em va venir al cap altra vegada el blog del marc.
Es una questió de prioritats, i tot d´una una moto com aquella resulta que es mereix tota una sessió de fotos.
Aixxx és una bellesa que jo no sé admirar.
Vaig anar a veure el museu egípci i com sempre no vaig poder evitar comprar alguna cosa i remenar i remenar per la botiga. Tenen coses xules que crec que nosaltres podríem vendre molt bé al museu, no se perquè no tenim més souvenirs relacionats amb la part d'arqueologia al museu?, i sobretot d'Egipte... a més vaig poder comprobar que unes figuretes de déus egípcis que nosaltres venen a 1.80€ ells les venen a 3.00€!!! després diran que Montserrat és car... eppp! que potser us prenen el pèl a Barcelona???
Jo vaig comprar papir, en blanc, no per mi que no m'és gens útil sinó per utilitzar a les nostres visites perquè els nens ho vegin, (tú sempre pensant en la feina...) el papir ja era un producte car a l'Antic Egipte i ara ho continua sent sí sí, bastant, almenys al preu que el venen a Barcelona clar... he agafat unes quantes idees, de producte per vendre que faré saber, a veure si em fan cas.
Després, passejant pel centre abarrotat de guiris vaig poder constatar una vegada més que els homes es distreuen amb qualsevol cosa, (quina notícia no??) aquests eren estrangers però segur que els costums masculins no varien gens d'una cultura a una altra. Hi havien tres paios súper emocionats fent fotos ( amb la mateixa càmara que suposadament havia de servir per fotografiar la Sagrada Família i monuments similars) a una moto que hi havia aparcada a Plaça Catalunya, una perspectiva, una altra... com pot ser??
conclusió: moto es igual a monument, obra d´art ...
i llavors em va venir al cap altra vegada el blog del marc.
Es una questió de prioritats, i tot d´una una moto com aquella resulta que es mereix tota una sessió de fotos.
Aixxx és una bellesa que jo no sé admirar.
dimecres, 4 de juny del 2008
Per fi a casa
He recuperat l'ordinador i ara per ara sembla que funciona. Es fa estrany que torni a ser aquí gairebé havia oblidat el que és connectar-me i treballar a casa i l'havia substituït pels llibres i la tele.
Notícies, avui ha tornat la Sandra de vacances. No m'ha donat temps ni de trobar-la a faltar en 15 dies que ha estat fora, ha passat ràpid, suposo que per ella més que per mi... és el que tenen les vacances d'estiu que són curtes!! ens ha dut una ampolla de vi dolç que no hem ni encetat però uppps ha desaparegut!!! algú l'ha vist?? s'ha esfumat de damunt la taula i ningú sap on ha anat a parar... a ver si vamos a tener fantasmillas
Més notícies aquesta tarda sessió de pelu, super ràpida això sí... la meva vida és així de simple.
He revisat el blog del Marc que feia molt temps que no el mirava, és "moto" temàtic el noi!
I tornant als llibres, un petit fragment de lectura del que estic llegint ara:
" ... entonces surgió otro punto de luz, y otro, y veinte más detrás de otros veinte. De ese modo vi Tenochtitlan por primera vez en mi vida: no como una ciudad de torres de piedra, de ricas estructuras de madera y pinturas brillantes, sino como una ciudad de luz. (...) Tenochtitlan - murmuró mi padre- es en verdad el Corazón y el Centro del Único Mundo (...) mira todo lo que puedas, mi hijo Mixtli. Podrás contemplar esta maravilla y muchas otras en más de una ocasión, pero por siempre sólo habrá una primera vez"
P.D. per aquells que se'n van a Roma, o a Sicília, o a Nova York o a on sigui... preneu nota de l'última frase.
Notícies, avui ha tornat la Sandra de vacances. No m'ha donat temps ni de trobar-la a faltar en 15 dies que ha estat fora, ha passat ràpid, suposo que per ella més que per mi... és el que tenen les vacances d'estiu que són curtes!! ens ha dut una ampolla de vi dolç que no hem ni encetat però uppps ha desaparegut!!! algú l'ha vist?? s'ha esfumat de damunt la taula i ningú sap on ha anat a parar... a ver si vamos a tener fantasmillas
Més notícies aquesta tarda sessió de pelu, super ràpida això sí... la meva vida és així de simple.
He revisat el blog del Marc que feia molt temps que no el mirava, és "moto" temàtic el noi!
I tornant als llibres, un petit fragment de lectura del que estic llegint ara:
" ... entonces surgió otro punto de luz, y otro, y veinte más detrás de otros veinte. De ese modo vi Tenochtitlan por primera vez en mi vida: no como una ciudad de torres de piedra, de ricas estructuras de madera y pinturas brillantes, sino como una ciudad de luz. (...) Tenochtitlan - murmuró mi padre- es en verdad el Corazón y el Centro del Único Mundo (...) mira todo lo que puedas, mi hijo Mixtli. Podrás contemplar esta maravilla y muchas otras en más de una ocasión, pero por siempre sólo habrá una primera vez"
P.D. per aquells que se'n van a Roma, o a Sicília, o a Nova York o a on sigui... preneu nota de l'última frase.
diumenge, 25 de maig del 2008
Ja tinc vacances
Les tinc al juliol però per fi se on aniré. La meva intenció era anar a Grècia però després de comprobar i recomprobar que NO m'ho puc permetre, he decidit que tornaré a Itàlia.
Potser ha estat precipitada la decisió però crec que no me'n arrepenteixo. Com a mínim ja sé que viatjaré i a on. No estaré fora pocs dies i això m'agrada, no es tracta de fer una escapadeta de 4 quatre dies sinó de marxar i marxar sense tenir la sensació de que dos dies després ja tornaràs a ser a casa. 9 dies per anar amunt i avall, caminar molt i veure moltíssimes coses, coses noves que no he visitat mai, per fiiii!!
Pasaré un parell de dies a Venècia i després cap a Florència. Si Roma és la ciutat romana i barroca, Florència és Renaixement. Tinc ganes de passejar pels seus carrers i de disfrutar de cada racó.
divendres, 23 de maig del 2008
Un altre cop per aquí
Vint dies després de l'últim post per fi torno a entrar al blog. Això de tenir l'ordinador espatllat em deixa del tot fora de joc.
De fet fa un parell de dies que estic més fora de joc del compte perquè he enganxat un encostipat que no em deixa fer. Em roda el cap, ara tinc calor, ara fred, passo unes nits de pena despertant-me de dolor al coll, suant... i el nas tot el dia vinga a rajar, no puc deixar el mocador ni un moment, em ploren el ulls, em fa mal tot... en fi c'est la vie!!! just, just m'encostipo quan he fet ja l'únic dia de festa d'aquesta setmana, que em vaig passar a casa perquè ja no em trobava massa bé com per sortir a "voltar" i ara fins el cap de setmana de la setmana vinent no torno a tenir festa, tota una marató que segur em passaria més lleugera si no tingués aquest malestar a sobre i apa! a sobreviviure com es pugui!! qui tingués festa demà per pasar-me el dia en xandall a casa, ben abrigadeta i anar veient com plou, perquè ha de ploure no el cap de setmana?
Pel maig cada dia un raig i que no falti!! que ens convé massa que plogui.
Mentre unes estan de platja en platja a 32º, aquí n'hi ha que moquegen massa!!!
L'Eva em va demanar ahir que li recollís una bicicleta al Carrefour, uixxxx però si m'he llevat pensant en quan arribaria el moment de tornar-me a posar el pijama!!! em sembla que això haurà d'esperar a que demà estigui mínimament més recuperada, em sap greu.
El que sí que no em vaig saltar ahir va ser la sessió de booliwood, com vem disfrutar! ja hem acabat la coreografia sencera!! ara només falta que ens enrecordem dels passos de principi a final que no és poc. La classe d'ahir també m'ha portat conseqüències... un super morat al genoll esquerre, bueno... més aviat diriem que el meu genoll esquerre ara és tot de color morat. I és que ahir vam anar per terra i tot, que no vol dir que ens fotéssim de lloros..., sinó que vem fer una altra coreografia on havíem de ballar de genolls i després resulta que el mahivé també te passos al terra i clar... una se resiente. Total!! que sóc una pupes!!!
De fet fa un parell de dies que estic més fora de joc del compte perquè he enganxat un encostipat que no em deixa fer. Em roda el cap, ara tinc calor, ara fred, passo unes nits de pena despertant-me de dolor al coll, suant... i el nas tot el dia vinga a rajar, no puc deixar el mocador ni un moment, em ploren el ulls, em fa mal tot... en fi c'est la vie!!! just, just m'encostipo quan he fet ja l'únic dia de festa d'aquesta setmana, que em vaig passar a casa perquè ja no em trobava massa bé com per sortir a "voltar" i ara fins el cap de setmana de la setmana vinent no torno a tenir festa, tota una marató que segur em passaria més lleugera si no tingués aquest malestar a sobre i apa! a sobreviviure com es pugui!! qui tingués festa demà per pasar-me el dia en xandall a casa, ben abrigadeta i anar veient com plou, perquè ha de ploure no el cap de setmana?
Pel maig cada dia un raig i que no falti!! que ens convé massa que plogui.
Mentre unes estan de platja en platja a 32º, aquí n'hi ha que moquegen massa!!!
L'Eva em va demanar ahir que li recollís una bicicleta al Carrefour, uixxxx però si m'he llevat pensant en quan arribaria el moment de tornar-me a posar el pijama!!! em sembla que això haurà d'esperar a que demà estigui mínimament més recuperada, em sap greu.
El que sí que no em vaig saltar ahir va ser la sessió de booliwood, com vem disfrutar! ja hem acabat la coreografia sencera!! ara només falta que ens enrecordem dels passos de principi a final que no és poc. La classe d'ahir també m'ha portat conseqüències... un super morat al genoll esquerre, bueno... més aviat diriem que el meu genoll esquerre ara és tot de color morat. I és que ahir vam anar per terra i tot, que no vol dir que ens fotéssim de lloros..., sinó que vem fer una altra coreografia on havíem de ballar de genolls i després resulta que el mahivé també te passos al terra i clar... una se resiente. Total!! que sóc una pupes!!!
dissabte, 3 de maig del 2008
Avui inauguració oficial
Aquest vespre inaugurem oficialment el pis del Marc i l'Anna. Ja fa dies que s'hi han instal.lat i la Marley ja deu tenir més que preses les mesures dels racons i raconets del pis però faltava el sopar d'inauguració, una mica tard, però tot arriba!! De menú hem demanat que el Marc la ens prepari la seva reconegudíssima truita de patates que aviat li premiaran amb unes estrelles michelin (michelin el que ens surtirà a nosaltres).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
