Petits canvis

Avui he fet uns mini canvis al blog, els colors han canviat i s'ha tornat un pel més primaveral. Sí, perquè avui també fa solet solet!!!

Més visites

Sí, sí, avui han arrivat els meus tiets de Madrid i ja s'han instal.lat a casa. S'hi queden una setmaneta. Ells com sempre al seu rotllo ara cap a quí, ara cap allà, ara a visitar a no se qui... avui sopem a no se on... i així passen els dies. L'únic que em molesta una mica (a part de que he de fugir de la meva habitació perquè se'm queden el llit, i la tele...) és que la Ruth fuma, no massa dins de casa, normalment surt al balcó o obre una finestra... però la olor a tabac costa moooolt de dissimular i quan marxen encara s'hi olora el tabac a casa. M'agrada la Ruth és una tia super simpàtica, i super inteligent qui m'ho havia de dir que tindria una tieta madrileña :-) i de les bones, res de rotllo pijo pepero que no és como Esperanzita ella... res més lluny. Li encanta venir aquí i parla més bé del que us imagineu el català. Fins i tot li diu Bernat al meu tiet quan de tota la vida nosaltres li hem dit Benardo...

Avui una visita!!!

Avui hem tingut una visita la Sandra i jo al museu, han vingut l'Anna i el Marc!!! ja no hi comptavem... clar com ens van dir que venien al matí i s'han presentat a les 12.30h!!!! ai ai ai quines hores... nosaltres que ja deiem aquests ja no vindran... però sí!!!
A més ens han esperat per dinar i hem anat a la cafeteria, una sopresa encara que només així estat una horeta. Han vist el museu i a la tarda una visita guiada a l'escolania!! que ha fet l'Estevet.
Pobret em sembla que s'ha posat nerviós al tenir-me allà mirant-lo perquè m'ha decepcionat una mica la visita que ha fet
Mató inclòs...Un dia completillo.

dieta, això que és?

A casa meva som aficionats als congelats, i si pot ser rotllo delicatessen millor que millor no us penseu.
Ahir al vespre vaig obrir el congelador a l'hora de sopar en busca de les meves brotxetes "yakitori" (pels no aficionats a la cuina japonesa són brotxetes de pollastre envadurnades en salsa de soja dolça) però al agafar la caixa, vaig veure que a sota hi havien unes estupendes croquetes... ja sabia que hi eren però al veure-les em van venir de gust, upps! canvi! total que vaig acabar fotent-me les croquetes de pernil ibèric ehh!! que ja us he dit que el rotllo delicatessen em mola.
Mentres es feien a la paella feien una oloreta ja!! uhhhmmmm! me'n vaig crospir tres en plat petit i amb forquilla de postre (com si fos una tapeta d'un bar :-) ) i acompanyades d'unes olivetes en vinagre que tenia a la nevera i que clar quan vaig veure tampoc vaig poder resistir!!!
Últimament no puc parar de menjar guarreries d'aquest tipus, ja se que és un tema hormonal però vull parar ja si us plau!!! avui m'he passat el que porto de dia a base de xocolata i caramels i encara he de dinar!!!

Una que se va!

Je,je, je... el mes de febrer me l'he passat de casa a la feina i poca cosa més a part d'algún sopar o cine. Doncs bé ha arrivat l'hora de tornar a fer la maleta!!
Quan em van dir que no era segur que pogués anar al congrés de Madrid a l'abril, em vaig desanimar una mica perquè en tenia ganes i perquè m'agrada anar a Madrid (això que no fa massa que hi vaig estar) però sempre hi trobes alguna exposició interessant per veure i concretament ara en fan una de Picasso al Museu Reina Sofía que vull veure.
Doncs bé veient que no podria aprofitar l'ocasió per anar-hi i que la Roser, tornant jo d'Amsterdam, em va dir que a veure quan anavem de viatge que ella mai havia pujat a un avió... em va semblar que era el moment d'agafar l'avió plegades i de marxar a Madrid a veure la expo.
Fa un parell de dies em van assegurar que sí que vaig al Congrés així que tampoc és qüestió de marxar al març i tornar-hi a principis d'abril a Madrid... canvi de plans!!! i tachan tachan!!! agafarem l'avió el dissabte 29 de març per anar a Santiago de Compostela!!! jo no hi he estat mai i mira la Roser tampoc així que... que más se puede pedir?? tornem diumenge, una escapada de cap de setmana i ja ho tinc tooot reservat, vols i hotel ah i amb les targetes d'embarc ja impreses eh!!! que us pensaveu? que no soc previsora?
Ara a informar-me sobre la ciutat i a carregar ganes de pasar-ho bé. Segur que amb la Roser m'ho passo de conya. Ja tinc ganes de veure-li la cara que fa quan s'enlairi l'avió :-) no és per res però... amb qui millor que amb mi podria viure ella aquesta primera vegada??? m'agrada ser jo qui l'acompanyi en aquesta nova experiència!!!
I em penso fotre fins el cul de pulpo a la gallega!!! i d'empanada també!!!

Estic rebentada!!!

Bufff!! avui ha estat un dia dur per mi, no tenia forces, m'he cansat molt i sentia que no podia més. Em tingut feina, tampoc exagerada però com em trobava molt cansada el dia se m'ha fet insufrible.
Les cames em pesen, els ulls sembla que no els pugui obrir del tot, se'm tanquen...sabeu aquella sensació de que tots els òssos del còs multipliquen el seu pes per 100 i et costa caminar, aguantar-te dreta, però quan seus dius por fin!!!! però tot i així continues notant aquell pes damunt teu?... doncs tot el dia me l'he passat així jo.
No és estrany, tinc una explicació lògica, ahir vaig anar a fer-me un massatge. És una cosa que intento fer un parell de cops al mes, em va bé per tots els meus dolors d'esquena i ara ja tocava.
Portava una setmaneta que a les nits em desperto cada dos per tres del dolor que noto a l'esquena. Noto una fiblada i pum em desperto per cambiar la postura. Això fa que no dormi gens bé. Així sé que ha arribat l'hora de que em tornin a apretar i a achuchar de cap a peus per tornar a posar-ho tot a lloc. És la manera com el meu còs diu Basta!!!! donant pel sac a les nits :-)
La veritat és que m'hi noto, però lluny de que pogueu pensar que el massatge és un estat de relaxació brutal durant una horeta, diguem que hi ha temps per tot.
Un massatge representa tenir una persona burxant allà on et fa mal una vegada i una altra. Així que quan tens un lloc del que queixar-te de veritat doncs relaxant, relaxant no és.
El massatge pot ser més o menys intens però digue'm que si és massa poc intens no serveix de gaire.
Tot i així, combinant els apretons forts amb d'altres de menys forts acabo sortint d'allà mig adormida.
El problema bé al dia següent i l'altre i a vegades l'altre també, que et sents com si t'haguessis passat 3 hores seguides a una classe d'aeròbic. Tot està adolorit!!! i la sensació molt agradable no és, sembla que t'hagin fotut una pallissa, i no és per menys!!! però després... als dos dies (o tres a vegades) sembla que el còs s'allibera de tot aquell mal rotllo i es recobra toooota l'energia, hem tornat a renéixer!! les piles estan carregades!
Doncs a mi després del dia que he passat, ara m'inunda la sensació de mandra, tinc ganes de ficar-me al llit i dormir, dormir, dormir... a veure si per fi puc fer-ho d'una tirada.
Bona nit!!!

Perquè l'amor pot fer-te tornar boja?

Aquest és el títol d'un article que vaig llegir en una revista dissabte. Comença amb una cita de Nietzsche "Siempre hay un poco de locura en el amor y un poco de amor en la locura" i desxifra de forma científica substàncies que intervenen en el procés amorós i que poden derivar en procesos que en diuen insans.
Un detall que no em va agradar massa de percebre és que sempre parlen en femení ( que passa que només les nenes ens podem tornar completament loques per culpa de l'amor o que? seran tarugus!!)
Bé assenyalar tres estats "insans" de l'amor dificilment controlables: L'obsessió, L'ansietat i els gelos.
En l'obsessió i juga un paper inportant la dopamina que el cervell produeix en excés quan ens sentim atrets per algú fins al punt de centrar-nos gairebé exclusivament en aquella persona. També hi interactúa la serotonina, que ens afecta a l'estat d'ànim i fa que estiguem millor o pitjor en funció de si les nostres expectatives amoroses es compleixen. Si no es compleixen...je, je diu que pot fer-nos anular la nostra personalitat en intentar aconseguir l'atenció de l'altre.

De l'ansietat en té la culpa tota la revolució hormonal interior que ens produeix l'amor. De fet diuen que les persones enamorades demostren menys activitat al cortex cerebral prefrontal del cervell, on es desenvolupa la presa de decisions. Vaja que si estem enamorats vol dir que no estem capacitats per prendre decisions de forma sensata. En la mesura que els plans i projectes en parella no resultin l'ansietat ens portarà cap a un estat d'ira constant perquè no acceptem la realitat!!! diooos mio!!

Després estan els gelos, que segur que tots coneixem més o menys bé. Doncs bé sobre aquests diuen que si es tornen constants poden acabar en una patologia clínica que es diu deliri celotípic o el que és el mateix vigilar i controlar a l'altre dia sí dia també.

No se vosaltres però jo després d'això se que he estat enamorada. Estic loca, loca, loca, loca!!!