arribo tan cansada que no puc ni escriure i avui no ha estat un dia especialment dur. Dia de retrobades i de sensacions estranyes, a vegades una mirada o un somriure valen molt més que la gran parrafada i no cal dir res més. S' endevina el final.
I ara a esperar l' hora de Mujeres Desesperadas, no m' ho perdo mai. Ai, jo sí que estic deseperada...que serà de mi?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
seguiràs endavant amb més força i ànim que mai, de ben segur que serà així. I et faràs gran i et pasaran un munt de coses bones i seràs feliç i tornaràs a retrobar-te coses i persones......
Publica un comentari a l'entrada